David Juncà

"Jugar a Primera xoca, tot i que els jugadors que hi ha són gent normal"

08.10.2015 | 14:55
"Jugar a Primera xoca, tot i que els jugadors que hi ha són gent normal"

Jugador de l'Eibar. Després del farcit de sensacions que va experimentar l'últim any a Girona i del mal tràngol que ha passat aquest darrer estiu amb el seu fitxatge fallit per l'Elx, el de Riumors acumula ja 6 partits a Primera amb l'Eibar, on està vivint tota una experiència.

- Com li prova aquesta nova experiència?
Prou bé. Marxar de casa mai és fàcil, però me n'estic sortint força. Al principi tenia un cert neguit en no saber què m'hi podia trobar, però en un tres i no res m'he adonat que aquí la gent és molt amable, hi ha molta pinya al vestidor i tot plegat m'ha anat com anell al dit. Visc sol i la xicota, família i alguns amics vénen de tant en tant. Quan no hi són, quedo amb d'altres jugadors que també viuen sols. Però tampoc surto gaire pel carrer.

- Eibar és una ciutat ben menuda i el club, d'allò més familiar. L'ha ajudat això a tenir una adaptació més senzilla?
Moltíssim. Eibar és un poble, amb 30.000 habitants, si fa no fa. És molt més petit que no pas Girona. S'hi viu bé, sense pressió. Surto poc de casa i quan ho faig, la gent pel carrer em reconeix i sempre em dóna molts ànims.

- Menys gent que a Girona, però segur que l'afició li està una mica més a sobre. Ho dic perquè a Eibar es viu molt més el futbol que no pas aquí.
Sí, més a sobre. Però en el bon sentit de la paraula. Vull dir que la gent em coneix, la majoria sap qui sóc. M'aturen i sempre m'animen. "Aupa!" i coses d'aquestes que diuen per aquí. Realment, són molt amables.

- Suposo que ja domina el basc a la perfecció...
Home... Sé alguna cosa. Paraules soltes, alguna frase. Tampoc ningú em colla perquè l'aprengui, però tinc curiositat i he après a dir algunes coses, això sí.

- L'espantava això de marxar de casa i provar sort tot sol?
No, gens. Potser em feia una mica de respecte, perquè no coneixia res d'aquí. Sincerament, vaig marxar sense saber gaire bé a on anava. Sí, deixes la família, la parella i també els amics. Però de tant en tant els veig, així que tampoc és la fi del món.

- Arribar i moldre. Ve de Segona A i en un tres i no res acumula ja 6 partits a Primera. Esperava debutar tan ràpid?
Estic molt content. Això no ho puc negar. Jo venia amb la idea de fer-ho el millor possible, no de debutar més aviat o més tard. He jugat els primers partits i per una lesió d'un company he tingut una certa continuïtat. Espero seguir comptant per a l'entrenador. De moment, les coses em van bé.

Què té la Primera Divisió que no té la Segona A?
Tampoco trobo que hi hagi un salt tan gran com passa amb d'altres categories. Es nota, al menys, en la qualitat dels jugadors del mig del camp cap endavant. Són molt bons. Un petit error penalitza moltíssim. Sobretot a mi, que jugo al darrere. Amb un pim-pam es planten a dins de l'àrea. Ara, tampoc veig grans diferències. Sí, hi ha equips com el Madrid, Barça o Atlètic que estan un esglaó per sobre. Però res més. El ritme és molt semblant; fins i tot crec que a Segona es corre una mica més!

- El seu Eibar va fent. De moment, té a tocar Europa.
Ostres, Europa! (riu).

- No m'ho negarà pas. Ara mateix són setens.
Sí, estem a prop. Això és cert. I fins i tot crec que podríem tenir algun punt més. Només hem perdut un partit, contra l'Atlètic. Era difícil esgarrapar quelcom positiu contra un rival així. Ens estan sortint les coses, esperem que segueixi tot tan bé com ara.

- Agafi's fort que ara els toca el Sevilla i després el Barça.
Sí, dos grans equips. Però tampoc hi pensem massa. Hem d'anar a intentar guanyar cada partit. Hi ha rivals d'un nivell més similar al nostre; allà és on tenim obligat puntuar. Contra la resta, també, però s'ha de ser realista i mirar de fer-ho el millor possible.

- Però li deu fer gràcia jugar contra equips de tanta envergadura.
Sí, és clar. Em va passar amb l'Athletic, també amb l'Atlètic. Xoca i sorprèn trobar-t'hi. Fa gràcia. Però al final, els seus jugadors són persones com tu i com jo. Normals. Persones que s'equivoquen. Pot imposar una mica, però t'hi acabes acostumant.

- Ara tot li rutlla prou bé, encara que ve de viure un estiu d'allò més mogut. Com el recorda?
Potser ha estat l'estiu més complicat de la meva vida. L'he viscut amb la incertesa de no saber on acabaria jugant. He estat esperant una decisió que no depenia de mi. L'espera ha estat molt dura. Per a mi, per a la família també. Va ser tot estrany. Em preguntava què fer. Un cop es va començar a encaminar tot, ja va ser molt ràpid. Em vaig desvincular de l'Elx, vaig mirar quines opcions tenia i cap a Eibar que vaig marxar.

- Quan apareix l'Elx a la seva vida?
Feia temps que l'Elx em seguia, que m'anava al darrere. Quan va ser legal poder signar un precontracte, perquè per això hi ha un termini estipulat, ho vaig fer. Llavors m'hi vaig comprometre.

- I quin és el moment en què s'adona que cal triar un altre camí?
En el moment que es comença a parlar del descens administratiu. Abans, no m'olorava res. Estava content per poder marxar a Elx, però tampoc li donava importància perquè estava centrat a fer-ho el millor possible a Girona. La cosa es va començar a complicar amb els judicis, les denúncies, els recursos... Quan l'Elx va haver de baixar i se'ls va marcar molt de prop el límit salarial, ja no em podien pagar el que estava acordat. Calia fer alguna cosa i vaig acabar rescindint.

- No es va penedir llavors d'haver signat amb tanta antelació?
No. Era quelcom que no depenia de mi. Va passar així i punt.

- Per què va triar l'Eibar?
No ho sé. És l'opció que més em va agradar. Potser la resta de clubs que em volien tenien més nom i més història. Però tampoc estic gaire lluny de casa. A més, el meu representant em va parlar de com era tot i de com estava el club. Al final, em vaig convèncer.

- Així que tenia d'altres ofertes. Em pot dir noms?
Las Palmas, Rayo... Equips així. Tampoc hi vull donar massa voltes.

- Per què va marxar del Girona?
Perquè se'm va plantar una bona oportunitat al davant meu. Jo, com a futbolista, el que sempre vull és seguir millorant i en tenia l'opció. Si hi ha la possibilitat de jugar a Primera, per què no agafar aquest camí?

- Si el Girona hagués pujat a Primera, hauria tornat després de tot els maldecaps amb l'Elx?
Girona hauria estat una molt bona opció, i tant. En Pablo (Machín) comptava amb mi. I Quique Cárcel sempre m'ha pressionat per tornar.
L'any passat va ser espectacular. L'equip va fer un any increïble. Ara, vostè va patir una lesió que el va tenir molt de temps apartat. Va ser dur?
Duríssim. Vaig recaure dues o tres vegades i això em va afectar. No sabia què feia bé o malament. Em vaig menjar molt el cap. L'equip anava de meravella, però jo no funcionava.

- Hi havia gent que va arribar a dubtar de la seva professionalitat. En va ser conscient?
Sí, tot això m'arribava. Eren barbaritats. La gent parla, i en moltes ocasions, massa. Tothom al club sabia el que hi havia i em transmetien tranquil·litat. Em deien que em calmés i que em centrés. Del que deien de mi, jo en passava.

- Ja ha superat la plantofada del dia del Lugo?
Sí i no. Sempre ho portaré a dins. Quedaré marcat per sempre. Són coses que passen i s'ha de mirar endavant, però no ho oblidaré mai.

- Un cop ha debutat a Primera, quin és el seu repte?
Hi he arribat, el que ara vull és mantenir-m'hi. He d'intentar jugar tots els partits possibles amb l'Eibar i prou. Tampoc penso en res més, ni anar aquí o allà. Ah, i no lesionar-me!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema