El sol continua sense acabar de sortir. I la situació comença a ser preocupant. La reacció no arriba, i la realitat és que després de vuit jornades de Lliga, l'Olot continua sense conèixer la victòria, o el que és el mateix, només ha sumat 4 dels 24 punts disputats fins ara. Ahir, de nou no es va passar de l'empat, tot i que l'equip garrotxí va firmar una primera part impecable que li va permetre anar-se'n al descans amb avantatge gràcies a un gol de Perea. De moment la confiança amb Rodri és màxima, o almenys així ho vol transmetre el club. És cert que amb aquests registres, altres ja haurien destituït l'entrenador, però de moment a Olot confien que la situació es podrà capgirar. En tot cas, cada cop hi ha menys marge de maniobra si no es vol que aquest mal inici de Lliga sigui una llosa que sentenciï abans d'hora els objectius de la temporada i acabi passant factura a les aspiracions dels garrotxins que en cas de seguir així no tindran cap més remei que conformar-se únicament a aconseguir la permanència.

De res serveix dir que el "pròxim partit s'ha de guanyar sí o sí", i és que malgrat qualificar els darrers partits de "final", els resultats continuen sent els mateixos: derrota o empat. El primer triomf s'està fent esperar, i molt. Ahir, els de la Garrotxa van saltar a Son Malferit amb la inexcusable obligació de guanyar. I així ho van intentar. A l'hora de la veritat, però, no es va tornar a passar de l'empat (1-1), i ja en són tres en les tres darreres jornades (Badalona, Sabadell i Atlètic Balears). Sumant d'un en un, és complicat poder sortir de la zona de descens, si bé és cert que seria injust no reconèixer la bona imatge que va transmetre ahir l'Olot, sobretot a la primera part. Tocava reaccionar. Precisament, conscient d'això, l'Olot va sortir per feina. Els de Rodri van sortir amb una marxa més. Després de provar-ho en diverses ocasions, el premi va arribar ben aviat (21') amb un gran gol d'Alberto Perea aprofitant una pilota que va quedar sola cap a la frontal que l'ex-Llagostera va executar amb un fort xut amb la cama dreta. Amb el 0-1, l'Olot s'agradava. Igual que en les darreres jornades, l'equip de Rodri va continuar mostrant una gran progressió en tots els sentits. La maquinària funcionava a la perfecció. En atac, els garrotxins aconseguien crear perill, i en defensa els de la Garrotxa es convertien en un mur infranquejable. Les sensacions eren d'allò més positives. En el minut 37, Jaime per part local va tenir l'empat a tocar, quan va intentar un gol olímpic en un llançament de córner. Amb el 0-1 es va arribar al descans.

Canvi de guió

A la represa, el guió va canviar, i el domini va passar a ser de l'Atlètic Balears. L'empat no es va fer esperar i en el minut 62, Ruben Jurado va aprofitar una pilota dins l'àrea per fer l'1-1. Abans Wilfred ja havia hagut de fer alguna intervenció de molt mèrit. Poc més tard, l'Atlètic Balears ho va tornar a provar. Primer va ser Casares, i poc després l'autor del gol, Ruben Jurado. També la van tenir Jaime i Chando. I el darrer compàs del partit, la igualtat va ser la tònica predominant del matx. Gato la va tenir després d'una gran assistència d'Uri Santos que el primer va fallar de forma inexplicable perdonant un gol cantat.

Els de casa també van tenir el gol de la victòria a les botes, però la pilota tampoc va voler entrar. Al final, empat just, i a la vegada agredolç per a un Olot que una setmana més pot presumir de practicar un bon futbol i no ser inferior al rival però que a l'hora de la veritat, en els resultats, no reacciona. Ara, ja només es pot pensar a guanyar el València Mestalla, aquest proper diumenge (17.00) al Municipal perquè de sumar d'un en un i de bones sensacions l'Olot no en podrà viure.