Nadezhda 6541Spar Citylift Girona
 

Competint fins que s'acaba la benzina

Un triple de Noemí Jordana a l'inici del tercer quart posava l'Spar Citylift a només tres punts del Nadezhda, però l'escassa rotació gironina (només set jugadores) i el potencial físic de l'equip de Roberto Íñiguez acaba amb les opcions gironines en la seva estrena a l'Eurolliga

15.10.2015 | 07:37
Competint fins que s'acaba la benzina

Inici de la segona meitat del partit. Noemí Jordana anota un triple que posa l'Uni a només tres punts del Nadezhda. Un 27-24 que encara devia fer pujar més la mosca al nas a un Roberto ?Íñiguez que, poc abans, durant el descans, ja havia hagut de fer veure a les seves ben pagades jugadores que les gironines -l'equip més modest del grup B de l'Eurolliga-, no les deixaven desempallegar-se en el marcador tot i jugar només amb set peces, sent clarament inferiors en l'aspecte físic i, sobretot, tenint un baixíssim percentatge d'encert. Fins aquells moments els triples no havien existit i en els tirs de dos l'equip de Miguel Ángel Ortega no va arribar mai al trenta per cent d'encert. I és que en aquells moments, l'Spar Citylift Girona estava patint, però també gaudint del seu debut a l'Eurolliga a la pista d'un dels equips més forts de la competició amb jugadores com Dewanna Bonner, que cobren ells soles tot el que costa pagar la totalitat de la plantilla i el cos tècnic de l'Uni. I encara sobrarien alguns euros per anar tapant forats.

Una sensació, la de poder competir contra les millors, que no es veuria reflectida en el 65-41 del marcador final. I és que entremig del triple de Jordana i el final del partit va haver-hi la foscor per a l'Uni. El cansament per la falta d'una rotació d'un equip amb només set jugadores activades per competir - Carbó no podrà tornar fins passat Nadal i Ashley Paris, que ahir no va jugar ni un minut, té els dos peus fora del club quan s'arribi a un acord econòmic per la seva rescissió -va acabar amb el somni de poder competir fins al final contra el Nadezhda. No és que l'Uni llancés la tovallola és que, per molt que Kuktiene anotés alguns tirs oberts, l'equip ja no tenia capacitat de resposta, amb Pickciute i Jordana fent cares de no poder córrer més i Spanou desesperant-se cada cop més a mesura que anava fallant tirs.

Amb l'Uni fos, Roberto Íñiguez no va deixar que les seves jugadores es relaxessin. Van seguir prement l'accelerador i, amb més jugades a camp obert, Kelly McBride va trobar el seu espai natural per anotar (19 punts al final) i Kirilova també es va sumar a una festa que, mentre les gironines van poder competir, havia estat gairebé només protagonitzada per la jove Maiga i, sobretot, per Angel Robinson.

L'expivot de l'Uni, 11 punts i 11 rebots al final del partit, va ser la referència sobre la qual es va intentar edificar el joc del Nadezhda a l'inici del partit. Entre ella i Maiga, una jove pivot de 19 anys molt interessant, l'equip d'Íñiguez va protagonitzar dues estrebades, de sortida i al començament del segon quart, que l'Uni va saber compensar tot i veure-les quadrades en atac. Del 8-2 es va passar al 16-10 del primer quart; i del 22-12 es va anar al 27-21 del descans minuts després que Chelsea Gray fallés un triple que hauria posat el seu equip per davant amb 22-20 en el marcador. L'Uni no havia igualat el partit anotant. Que no va ser el cas i es van tornar a veure les habituals errades sota de cistella, de Pickiute i d'altres jugadores. Si no que ho va fer defensant millor, més tancades, i alternant sovint amb zones que van complicar la vida a Robinson i Maiga i van deixar clar que Bonner encara no està en el seu millor moment. El problema és que sense anotar tot és més complicat i l'Uni va haver de fer un esforç gran per mantenir-se dins el partit contra un equip que jugava amb una aler, Bonner, que s'apropa a l'1,95 i que té molt interioritzat que a l'Eurolliga es pot defensar fort i amb moltes mans. Al descans, entre tots dos equips havien tirat només sis tirs lliures i l'Uni no podia buscar anar a la línia de personals per anotar. Amb aquest joc físic, jugadores com Spanou, Jordana i, fins i tot Gray tenien molts problemes per anotar. Així, l'Uni es mantenia al partit pel seu treball al darrere, impedint que les russes anotessin, però això provocava un desgast gran que es va anar fent més evident a mesura que passaven els minuts. Fins que, poc després del triple de Jordana a l'inici del tercer quart, es van acabar les piles. I a la banqueta no n'hi havia de noves, ni de piles ni de jugadores. Sense benzina ja no es va poder competir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema