El passat 15 de febrer, l'endemà que l'equip caigués eliminat a les semifinals de la Copa contra el Conquero, Llorenç Biargé tornava de Torrejón de Ardoz explicant a tothom que, a final de temporada, l'equip guanyaria la Lliga i faria el salt a l'Eurolliga. Poca gent el va creure, però Biargé la va encertar i demà al vespre l'actual campió de Lliga, l'Spar Citylift Girona, juga contra el Wisla Cracòvia a Fontaja en un partit de la màxima competició europea. «Sempre hem de mirar endavant. Tocant de peus a terra, però amb ambició. Això és una màxima que jo sempre he tingut tant pel que fa a l'Uni com en la meva vida professional», explica Llorenç Biargé, que demana «la implicació de la societat gironina, el teixit empresarial i les institucions perquè Girona es pugui consolidar a l'Eurolliga i acabar-se convertint en un clàssic de la competició».

Llorenç Biargé avisa que els espectadors que vagin demà a Fontajau a veure el partit contra el Wisla, «encara que sigui entre setmana i una mica tard (20.45)», veuran recompensats el seu esforç «amb un bon bàsquet, en un partit de la principal competició i en el qual crec que podrem aspirar a la victòria perquè l'equip està fent passes endavant». Biargé destaca l'alt nivell defensiu mostrat per l'equip diumenge contra Ferrol i, per altra banda, «com ens hem mogut ràpid i bé prenent decisions amb el canvi de Paris; amb el mateix sou tenim dues jugadores que són més del gust de l'entrenador». Amb l'equip millorant dia a dia, i ara amb una rotació més llarga, Llorenç Biargé veu al grup de Miguel Àngel Ortega «lluitant per guanyar a la lliga espanyola i aconseguint també alguna victòria a l'Eurolliga, que és el que ens hem proposat en aquest nostre primer any a la competició».

La continuïtat de l'Uni com un dels dominadors del bàsquet femení espanyol hauria de permetre que l'equip de Fontajau acabés sent un «dels equips amb antiguitat a l'Eurolliga amb el pas de les temporades». A l'estiu, a banda de les complicacions esportives per guanyar partits, des de dins i fora del club es valorava les dificultats que podia suposar per a l'Uni, com a club, seguir l'alt ritme de professionalització que requereix jugar una competició on hi ha molts viatges i en la qual la FIBA marca unes exigències molt estrictes amb els clubs. «No ho veig complicat. Es tracta d'adaptar-nos, quan vam pujar a Lliga Femenina-1 semblava que tot seria molt complicat i, encara que era ben diferent de Lliga 2 o de Copa Catalunya, ho hem fet molt bé».

I és que per a Llorenç Biargé el creixement de l'Uni sempre s'ha fet amb «ambició per anar millorant pas a pas». «Està clar que hem de tocar de peus a terra, però si la societat gironina s'implica en el nostre projecte a Europa, ens hi podem consolidar i anar creixent; el nostre objectiu ha d'acabar sent un dels equips capdavanters de l'Eurolliga». Per arribar a ser un dels protagonistes de l'Eurolliga, l'Spar Citylift Girona hauria de poder competir amb clubs amb molt potencial econòmic com Ekaterinburg, Praga, Orenburg o Kursk. «El nostre model no és aquest. Nosaltres no pensem a fer fitxatges o a viatjar en jets privats. Aquí es tracta que tots hi posem el nostre granet de sorra, que no tinguem un sol patrocinador i que la gent que estem al club seguim disposat a passar la baieta a fer el que faci falta», argumenta un Llorenç Biargé que recorda com, tot i haver fitxat a tort i a dret, l'Ekaterinburg no ha estat campió de l'Eurolliga en els últims anys i aquesta temporada ja ha perdut la Supercopa d'Europa, contra el Praga.