El Reial Madrid ja és als vuitens de final de la Lliga de Campions. Ho va aconseguir ahir, en un dels partits més fluixos de la temporada i contra un París Saint-Germain superior, víctima d'una errada del seu porter davant el qual en va treure or Nacho. La mala fortuna dels francesos, que van estavellar fins a tres pilotes al pal, va ser clau perquè la balança no s'inclinés a favor dels visitants.

El PSG necessitava marcar per assaltar el liderat i va sortir per això. El panorama es presentava lleig i Cristiano iniciava una guerra pel seu compte. Xutava amb ansietat des de casa seva als quatre minuts. Un altre llançament de falta van ser els seus únics arguments. El Reial Madrid no funcionava i fins i tot li venia bé l'aturada que va patir el partit per una topada d'Isco i la lesió de Verratti. El PSG perdia el seu cervell però no ho acusava. Di María va ser l'encarregat d'encendre de nou el partit. Va mostrar les seves virtuts donant velocitat a cada acció. Llançant un barret i una passada a l'espai, assistint a Cavani i Ibrahimovic que portaven de cap a la defensa blanca. La falta d'ajudes de Jesé al costat esquerre blanc les va aprofitar a la perfecció Di María. Als 21 minuts inventava l'acció que acabava en un mal xut de Matuidi a mans de Keylor.

El porter no va poder ni ser el salvador habitual. Les seves estirades no van arribar a refusar els trets d'Ibrahimovic, que d'anar a porta haurien estat gol. Va acariciar la fusta del pal amb un toc de geni. Va acomodar el cos i amb l'interior del seu peu dret i va buscar l'angle on mai arribaria el madridista. Va repetir guió en una falta llunyana amb una potència endimoniada.

Quan més superat estava sent el Reial Madrid, va arribar la jugada del gol. Va entrar Nacho, tocat amb una vareta màgica quan un xut de Kroos el va rebutjar la defensa, Trapp va sortir de la seva zona de seguretat sense sentit i la pilota va ploure del cel a la bota del defensa, que sense deixar-la caure, va acomodar el cos i la va acariciar, escorat, al fons de la xarxa. El premi immerescut per al Reial Madrid no va afectar al PSG que va buscar l'empat sense descans. Rabiot va xutar al pal i va fregar el gol en un altre xut posterior. Cavani encara pensa en com no va arribar a impactar amb el seu cap una centrada perfecta de Maxwell en boca de gol i per què es va creuar Nacho en línia de gol quan havia superat amb una pilota picada a Keylor Navas.

Res va canviar en la represa, a penes més possessió sense desequilibri en el Reial Madrid que va anar reculant metres i agafant-se al final al contracop com a única arma. Tot depenia de Di María. En les seves botes va estar l'empat. Només començar el segon acte va xutar a les mans de Keylor. I ja a les acaballes, amb una falta que va estavellar al travesser. Entremig els intents francesos es van anar transformant en impotència. La mateixa que sentia Cristiano, que va córrer sense premi i només tenia una nova oportunitat, també xutant de lluny, en una nit per oblidar.

El Reial Madrid va mostrar que és un equip a mig fer. Els resultats l'avalen, però les sensacions no van en la mateixa direcció i la seva afició ja el xiula.