Chelsea Gray: L'alegria de Fontajau

La nord-americana de l'Uni és la màxima anotadora de la Lliga, però també entusiasma el públic gironí amb les seves espectaculars assistències · «M'agrada divertir la gent, forma part del meu joc»

11.11.2015 | 07:15
Chelsea Gray ahir a la tarda al pavelló de Fontajau · Aniol Resclosa

Demà, l'equip més potent del bàsquet europeu, l'Ekaterinburg rus, visita Fontajau amb dues grans estrelles del bàsquet nord-americà, Brittney Griner i Diana Taurasi, en un partit que fa especial il·lusió a una de les millores jugadores que ha passat mai per l'Uni.

Chelsea Gray és la màxima anotadora de la Lliga Femenina amb gairebé vint punts de mitjana per partit. De fet, la temporada passada ja ho va ser a la lliga d'Israel, on feia més de vint-i-un punts cada cop que es posava la samarreta de l'Hapoel Rishon Le-Zion. Tot i això, la gent que s'acosta a Fontajau a veure els partits de l'Spar Citylift Girona està gaudint més amb les seves assistències de fantasia que amb la capacitat anotadora d'aquesta antiga estrella universitària amb Duke, que ha aterrat a l'Uni després d'estrenar-se aquest estiu a la WNBA amb Connecticut. «A mi m'agrada molt el bàsquet. I el bàsquet no és només anotar, també és defensar, agafar rebots, donar assistències... El més important és treballar fort i també divertir-nos jugant», explica Chelsea Gray, que tant provoca «ohs» del públic de Fontajau com petits nervis de Miguel Ángel Ortega que, en alguns moments, preferiria que Gray deixés una mica de banda el seu anhel d'agradar al públic per jugar més senzill. «Això forma part del meu joc, de la meva manera d'entendre el bàsquet i el tècnic ho entén», diu Gray, que, després d'una mica més de dos mesos a Girona, a l'Uni es mostra encantada del club, la ciutat i de l'oportunitat d'estrenar-se a l'Eurolliga.

Una passió pel bàsquet i una voluntat d'agradar i divertir el públic de Fontajau que demà, dijous, Chelsea Gray tindrà l'oportunitat de posar sobre la pista contra un dels millors equips de l'Eurolliga, Ekaterinburg, on juguen dues de les grans estrelles del bàsquet nord-americà actual: Brittney Griner i Diana Taurasi. «És un partit molt especial per a mi. Amb Brittney Griner hem jugat juntes en un campus i és una gran noia, aquest estiu m'hi vaig enfrontar a la temporada regular de la WNBA. Amb Diana Taurasi no, perquè aquest estiu no ha jugat, però és una jugadora molt important. Un gran talent». I, somrient, Gray deixa anar que no veu impossible que l'Uni pugui derrotar demà el líder invicte i gran favorit per guanyar l'Eurolliga. «Segur que no és impossible perquè podem guanyar contra qualsevol equip, però hauríem de fer molt bé les coses».

Guanyar l'Ekaterimburg no serà gens fàcil. Com tampoc ho està resultant sumar victòries a l'Eurolliga a l'Uni Girona, ni per a la mateixa Chelsea Gray brillar i anotar a la competició europea com ho fa a lliga espanyola. «Realment són dues competicions diferents. A l'Eurolliga juguem en altres països, pistes diferents... I tot plegat costa més, hi ha un nivell més alt», reconeix Gray, que admet que «una de les diferències pot ser que a l'Eurolliga hi ha més jugadores amb gran capacitat física amb les quals t'has d'enfrontar, tot i que en una competició i l'altra et pots trobar bones jugadores».

Precisament, el fet de jugar l'Eurolliga és el gran, i agradable, canvi que ha trobat l'escorta nord-americana respecte al curs passat quan va viure la seva primera experiència fora dels Estats Units jugant amb Hapoel Rishon Le-Zion. «A Israel no jugàvem Eurolliga i amb només un partit per setmana podies jugar molts cops quaranta minuts i acaparar un gran paper dins de l'equip, ara aquí és més exigent en jugar una competició i l'altra en la mateixa setmana. A més la lliga espanyola també és més competitiva que la d'Israel». Una lliga exigent en la qual, més enllà de la derrota inicial contra el CREF, l'Uni ha guanyat tots els partits i per a Chelsa Gray «cada cop anem a més perquè podem anar treballant i conjuntant-nos com a equip» sobretot després de l'arribada de Coulibaly i Mieloszynska. A la Lliga, Chelsea Gray té clar que l'objectiu de l'Uni passa per «lluitar pel títol». I, com ja va passar a la Supercopa amb victòria gironina, el gran rival tornarà a ser un Perfumerías Avenida del qual avisa que «el proper cop seran més fortes perquè a la Supercopa encara no tenien Tricia Liston i Jackie Gemelos». La primera va ser companya de Gray a l'època de Duke.

Fora del pavelló, tot i que els dos partits per setmana i els llargs (i «cansats», en definició de Gray) viatges no li han deixat gaire temps, l'escorta de l'Uni també es troba molt còmoda. «L'entorn de Girona és ideal per a una jugadora professional, la ciutat és molt bonica i el clima és perfecte. Estic feliç d'haver escollit aquest club».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema