Bronze al Mundial i al campionat d'Espanya i quartes a l'Europeu. La il·lusió és encara més gran perquè l'èxit és inesperat?

Sí, la veritat és que tot ens ha vingut de sobte. Érem conscients que estàvem creixent, perquè els resultats així ens ho déien, però el tercer lloc al campionat d'Espanya va ser tota una fita, una sorpresa, perquè en el campionat de Catalunya havíem quedat quartes per darrere del Masnou i semblava que arriba al podi era una barrera impossible. Després a l'Europeu tornàvem a competir amb el Masnou per anar al Mundial, vam ser quartes i elles sisenes, i vam assolir un altre èxit. Al Mundial vam passar per davant del Reus, amb el nostre bronze.

El CPA Girona beu de «l'escola» Olot o marquen estil propi?

Els grups de xou veuen de l'escola de cada entrenador. El Masnou i el Reus no tenen res a veure amb el CPA Olot, per exemple. El nostre estil de ball potser s'acosta més al de l'Olot que no pas al del Masnou, que té una entrenadora que ve del món de la dansa. Però si em pregunta per si bec de «l'escola» Olot li haig de dir que no perquè a en Ricard (Planiol) no l'he tingut mai de professor ni de res.

Tenir el CPA Olot, el gran dominador dels grups de xou, tant a prop els beneficia o perjudica?

D'una banda ens benefia. Que hi hagi l'Olot ha fet crèixer el nivell a la provincia i això fa que t'hagis d'espavilar. Ara bé, també li haig de dir que competint contra ells fa que pràcticament no poguem aspirar a ser líders ni en el campionat provincial de Girona. El nostre repte, ara, més que superar l'Olot, és seguir lluitant per estar a nivell Mundial.

Que té Girona que el primer i el tercer millors grups de xou del món siguin d'aquí?

Primer de tot, Catalunya és una potència en molts d'esports, i el patinatge no és menys. Després aquí hi ha molta afició. Omplir Fontajau en el campionat provincial és un al·licient pels entrenadors. En les competicions individuals hi ha els pares i prou, en canvi els grups de xou són espectacle i per això agraden fins i tot a les persones que no hi entenen de patinatge. Mai el patinatge havia omplert pavellons i és una bona sortida per a les patinadores grans que, quan es cansen de competir a nivell individual, per comptes de plegar es poden passar a xou.

En què s'inspira per muntar les seves coreografies?

En qualsevol cosa. Tinc la ment oberta. Intento analitzar al meu voltant i em pot inspirar una pel·lícula, una lectura o qualsevol cosa caminant pel carrer. Un cop tinc la idea la miro de desenvolupar i llavors busquem la música amb la presidenta, Marta Ginés. Ella m'entén molt bé i de seguida visualitza el que li proposo. En troba unes quantes, fem la tria i fem el muntatge. Hi ha un treball previ molt important. I després vénen els entrenaments, en caps de setmana perquè és quan totes les patinadores hi són, o per Nadal, quan falten pocs dies pel campionat provincial i també perquè totes hi som perquè les que estudien fora fan vacances.

Quantes patinadores mouen?

Més d'un centenar. 110 aproximadament. Tenim un sol equip de xou perquè també donem importància a l'individual. I el club viu també per la gran feina que fan els pares al darrere o, també, pel suport d'empreses com Citylift i el projecte ADN gironí.

Què es trobarà el públic que vagi diumenge a Palau al festival del CPA Girona?

Un espectacle on prendran part des de la nena més petita del club, que pot tenir quatre anys, fins a les més grans que fan grups de xou. Hi ha un fil conductor, jocs de llums i moltes coreografies guapes que demostren la bona base que tenim. Abans hi haurà l'exhibició de diversos clubs convidats i patinadores, i també ens reservem alguna sorpresa...