No tenen material, ni vestidor, ni assistent. S'han de rentar la roba bruta a casa. No cobren des de l'agost. Treballen en unes condicions lamentables, amb la majoria de vestidors del camp de Torrent tancats perquè l'Ajuntament està tip de no cobrar el lloguer, i el camp, de gespa artificial, regat un sol cop a la setmana, amb l'evident risc de lesions que això comporta. Les camilles dels fisioterapeutes s'amunteguen al túnel de vestidors. La diminuta sala on es poden canviar, sense saber mai si l'aigua sortirà calenta o freda, té escarbats i aquesta setmana van haver de foragitar una rata. Aquest és només un breu resum de la realitat que viu avui l'Huracán, un club del grup III de Segona B que aspirava a fer el salt al futbol professional per fer ombra al València i al Llevant (la temporada passada va quedar-se a les portes de l'ascens caient amb l'Osca en la darrera eliminatòria de play-off), arruïnat després d'un canvi de propietari en què tot han sigut promeses i cap s'ha complert. Dos dels exjugadors més emblemàtics del Girona en aquesta etapa a la Lliga Adelante, Migue, l'autor del gol de l'ascens, i Jandro, viuen en primera persona aquest infern en una plantilla on també hi és un altre futbolista amb passat a Montilivi, Ariday Cabrera, i l'exdavanter del Vilobí juvenil Tariq.

«Sembla mentida que un club que vol pujar i que està a només dos punts de la promoció pugui presentar aquestes condicions», es lamentava ahir Migue, que es perdrà el partit d'aquest cap de setmana contra l'Alcoià per sanció. Si es juga, esclar, perquè a hores d'ara ningú té clar que quan diumenge els jugadors es trobin per agafar l'autobús, l'empresa, a qui es deuen diverses factures, els haurà enviat el vehicle de transport. «Fa unes setmanes vam jugar al camp de l'Hospitalet i quan al final del partit el delegat va demanar unes pizzes ningú tenia diners per abonar-les i vam haver-ho de fer entre tots», relata l'excentral del Girona i l'Alabès. Migue, amb 238 partits entre Segona B i Segona A, és història viva del club blanc-i-vermell i, de fet, a Montilivi hi va viure una situació similar la campanya de l'ascens (2007/08) a Segona B. «Ho he explicat als companys, que jo m'havia trobat en un cas similar, on tampoc cobràvem i tot eren enganys, però la diferència és que almenys a Girona hi havia assistent, un estadi, un vestidor, un gimnàs, per poder treballar en condicions dignes».

A Segona B hi ha poc glamur. I quan s'acumulen mesos sense cobrar, la tensió és màxima. Migue confessa que «hi ha moltes famílies que les estan passant putes» i destaca que entre els propis jugadors s'ajuden econòmicament quan cal. Del president, Carlos Sanchís, no en saben res. Aquests dies s'especulava a València amb el possible interès del Castelló, que ara està a Tercera, de fusionar-se amb l'Huracán a canvi de pagar la viabilitat d'aquesta temporada i el deute acumulat.

Migue assegura que a la plantilla no els ha passat pel cap deixar de jugar. «Seria posar-ho massa fàcil als dirigents», diu. El defensa vallesà destaca que «la nostra voluntat és seguir entrenant i jugant, per demostrar que els futbolistes sí que volem pujar i fer les coses bé». L'Huracán es va fundar fa cinc temporades per jugar, inicialment, a Tercera, en el lloc del Torrellano, tot i que els descensos administratius els van obrir la porta de Segona B i van acceptar el repte. Sense camp de joc a València, va començar actuant a Manises fins que aquest curs es va traslladar a Torrent, a l'estadi de San Gregorio.

En la precaritat actual, futbolistes i tècnics han de fer de tot. Entrenar, però també planificar els desplaçaments. Jugar els partits i a la vegada pensar a rentar la roba o ordenar el magatzem. Migue, des de la distància, no perd de vista el Girona i està convençut que acabarà reaccionant, guanyant a casa i escalant posicions a la Lliga.