El Barça va fer Festa Major al Santiago Bernabéu en el primer clàssic d'aquesta temporada. L'equip blaugrana es va endur el partit amb rotunditat i va eixamplar a sis punts el seu avantatge sobre el Reial Madrid, que queda molt tocat no només per la diferència, sinó per la deficient impressió causada i les males sensacions. A més a més va ser el triomf del futbol, sobre la por, després d'un emotiu i respectuós homenatge a les víctimes de París, amb un minut de silenci i l'audició de La Marsellesa per la megafonia de l'Estadi abans de l'inici del partit.

En aquesta contundent victòria, Luis Enrique va aprofitar per fer reaparèixer Leo Messi. Ho va fer quan el xoc estava sentenciat, després que Andrés Iniesta anotés el 0-3 que tancava el partit. El tècnic blaugrana va apostar per la cautela amb l'astre argentí. Va tornar a la llista, però no a l'onze, i és que Messi feia vuit setmanes que estava de baixa i l'entrenador va optar per no arriscar d'entrada. A l'equip inicial, però, sí que hi van entrar Ivan Rakitic i Sergi Roberto.

El tècnic local, Rafa Benítez, va deixar a la banqueta Casemiro, fix com a àncora del centre del camp en els últims temps, i va concedir la titularitat a James Rodríguez per darrere de la 'BBC'. El tècnic madrileny es va decantar per la versió sobre el paper més creativa després dels dubtes generats sobretot davant el PSG i en la derrota de Sevilla, que li va fer perdre el lideratge. El resultat, tal com es va veure al final del partit, va ser un fracàs.

Del terreny de joc en va sortit molt més ben parat el conjunt blaugrana perquè va ser molt superior en la medul·lar, on el quadre blanc només hi tenia dos homes i mig, i poc hi podien fer davant Busquets, Iniesta, Rakitic i Sergi Roberto. Només la superioritat numèrica li feia al conjunt català desenvolupar-se amb una comoditat inusual i moure al seu capritx la pilota i el partit.

Al quadre de Benítez li quedaven només accions a la carrera a la recerca de l'àrea del xilè Claudio Bravo, perquè entre Kroos i Modric no tenien prou capacitat per generar futbol. El desequilibri va ser patent i el quadre barcelonista ho va saber aprofitar amb la precisió d'un rellotger.

El joc parsimoniós, d'interminables rondos, del Barcelona va refredar el clàssic d'entrada i va adormir el Reial Madrid. Els blaugrana, amb la lliçó perfectament apresa i sabedors del que havien de fer, van saber alterar aquest joc amb canvis de ritme que van provocar la inquietud en la feble defensa blanca.

Una pilota alta de Neymar en magnífica posició va ser el primer avís. Al segon va arribar el 0-1 amb una rematada creuada magistral de l'uruguaià Luis Suárez, que va aprofitar a la perfecció un enviament de Sergi Roberto, que s'havia internat sense oposició entre les línies blanques.

Com la temporada passada, el Barcelona, encara aquesta vegada sense Messi, s'avançava al Bernabéu molt aviat. En aquesta ocasió el Reial Madrid no semblava trobar el camí per reaccionar i seguia a la mercè del seu rival. Va tenir, tot i això, la seva opció per posar-se dins del partit, però Benzema no va encertar a rematar.

I ho va pagar molt car, perquè al minut següent, després de perdre una pilota Modric quan intentava iniciar una jugada sense que ningú l'avisés de l'amenaça per darrere, Iniesta, afavorit per la passivitat de la defensa blanca, va oferir una passada mil·limètrica a Neymar, qui no va fallar i va aconseguir batre per baix Keylor Navas.

El Barcelona estava fent un repàs futbolístic i estratègic a un equip trencat, fos, sense recursos, que va estar a punt d'encaixar el tercer a la vora del descans en una altra gran acció blaugrana si no hagués estat per Marcelo, que va treure sota pals la rematada de Luis Suárez.

Al descans s'hi va arribar amb una mocadorada d'una altra època, amb l'afició madridista esbroncant amb rotunditat el seu equip i fins i tot amb càntics destinats al president, i amb un Barcelona confortable en el ?domini després d'haver estat propietari i senyor d'un clàssic més que plàcid.

L'arrencada d'orgull del Reial Madrid li va donar per generar dues ocasions a l'inici del segon temps, per mitjà de Marcelo i James Rodríguez. Per a res més, perquè tot seguit Iniesta va acabar amb les pretensions del quadre de Benítez amb una espectacular gardela per rubricar una altra perfecta jugada del conjunt blaugrana. El 0-3 deixava tocat l'equip blanc, sense opcions ja de remuntar el partit.

Luis Enrique, amb el partit guanyat, va decidir-se a donar entrada a Messi, que no havia de córrer riscos i a sobre podia aprofitar el desconcert del seu rival. Benítez també va moure fitxa i va canviar James per Isco, però la missió madridista era impossible. Sense que el Reial Madrid tingués un rumb fix, el Barcelona va seguir movent el partit al seu capritx. A més, al darrere hi era el porter xilè Claudio Bravo per avortar qualsevol pretensió local, com en una intervenció davant Cristiano Ronaldo al minut 68.

A més a més de tots els seus mals, a l'equip de Benítez no li sortia res i el Barcelona, gairebé sense fer la impressió de voler molt més, va tirar més sal a la ferida i va completar la golejada al ritme que imposaven Messi i un extraordinari Iniesta -es va emportar una gran ovació del Bernabéu quan va ser substituït per Munir, essent l'home més desequilibrant del partit, participant en gairebé totes les accions de perill blaugrana- i culminava Luis Suárez.

El clàssic es va anar esllanguint ?entre els rondos de l'equip blaugrana, que va mantenir el maneig interminable de l'esfèrica, i la incapacitat madridista per plantejar batalla real es va reflectir en l'expulsió d'Isco, cansat de perseguir els seus rivals i de no veure amb prou feines la pilota.

Els blaugrana, amb superioritat numèrica després de l'expulsió de la impotència d'Isco, encara ?buscaven el cinquè, l'equip sempre té gana i, si poden acabar amb la ?moral de l'etern rival, encara millor. Fins i tot Piqué, molt xiulat al començament del partit, va voler ?trobar el seu gol (com havia aconseguit ja en el 2-6 de la temporada 2008/09), però Munir es va interposar en la passada que Neymar ?s'havia inventat a les acaballes del partit.

El Barcelona surt encara més reforçat del que ja arribava al clàssic. De nou el Bernabéu va ser un terreny propici per exalçar el seu futbol. Luis Suárez i Neymar, que van recollit els galons en el període de baixa de Messi, van tornar a portar-los. Però ara ja tenen altra vegada al seu costat l'argentí. La Lliga té un propietari clar, tot i que encara quedi molt i puguin canviar les coses. El Madrid està obligat a corregir el cúmul d'errors, a rectificar completament i a donar un gir absolut. Aquest clàssic el deixa estès a la lona.