El Barça, que va completar un partit notable, va perdonar massa ahir a Mestalla i va veure com el València, a força de fe i voluntat, li empatava el partit en el minut 86. Semblava que el València no tindria opcions d'anivellar el marcador, però a quatre minuts del final, en un dels comptats contraatacs de què va disposar, una bona acció d'Alcácer va permetre que Santi Mina donés rèplica al gol anterior de Luis Suárez. Al final 1-1 i la sensació que el Barça s'havia deixat dos punts contra un rival molt tocat, farcit de baixes, i on l'històric exjugador i ara delegat Voro va seure a la banqueta a l'espera que aquesta setmana s'incorpori Gary Neville.
Al Barça li va costar gairebé una hora obrir el marcador i quan ho va fer, no va variar la seva forma de jugar i encara que el València va tractar d'avançar línies, va trobar moltes dificultats per crear perill a la porteria de Bravo, que no va haver d'intervenir en tot el partit, però no va poder fer res en l'acció del gol de l'empat. Des del principi, el partit es va ajustar al guió previst amb un control total de la situació per part de Barcelona que, fidel al seu estil, es va apoderar del partit des del servei inicial a l'espera de trobar el moment adequat per fer mal al rival.
La incògnita era al València. No sabia que podia donar de si un equip ple de baixes en el seu primer partit de Lliga després de l'etapa del destituït Nuno Espirito Santo. D'entrada es va veure un bloc motivat, intens i ordenat, conscient que la pilota anava seria pel conjunt blaugrana i que els seus recursos eren limitats, però capaç de pressionar a dalt en accions puntuals. En qualsevol cas, el seu plantejament va ser conservador, amb l'objectiu de no oferir espais al rival i de tractar de sortir a la contra en les comptades ocasions en què pogués fer-ho. Així va aconseguir frenar el ritme del partit en jugar sense presses, conscient que l'empat inicial el mantenia viu.
Va ser així, el que no va impedir que les seves opcions fossin escasses, ni que el Barça, tot i les dificultats que li va posar el València, disposés de clares ocasions de gols, especialment una de Messi en la que va rematar fluix amb la dreta pel centre de la porteria i un u contra u de Neymar, que va enviar la pilota als núvols. Suárez i Iniesta també en van tenir dues de clares abans del descans.
Neymar creava molts problemes a Vezo per la banda esquerra de l'atac barcelonista i la millor notícia per als locals va ser arribar al descans amb la porteria a zero, perquè els seus pocs atacs no van ser clars i l'equip es sostenia en un esperit renovat a força d'arpa i solidaritat. El Barça no havia renunciat a la seva idea futbolística, ni tampoc s'havia precipitat, conscient que abans o després li anava a arribar l'oportunitat. Amb aquesta mateixa dinàmica va començar la segona meitat.
Era tanta la presència en atac del conjunt de Luis Enrique, que en una de les recuperacions de pilota, una passada de Messi va concloure amb una gran penetració de Luis Suárez qui, en una gran rematada va posar el 0-1 al marcador al minut 58 de partit. Poc va canviar el partit després del gol de l'atacant uruguaià, ja que el València, tot i arriscar una mica més, no va tenir opcions en atac i el Barça se sentia còmode amb el control de la pilota a l'espera de trobar la seva opció per tancar el trobada. El domini a partir del gol dels barcelonistes no es va traduir en oportunitats clares de gol, encara que el domini era total i en qualsevol moment podia arribar la sentència.
Va donar mostres el València en els minuts finals de voler empatar i ho va aconseguir gràcies a no haver-li perdut la cara al partit. Santi Mina va recollir una assistència d'Alcácer per afusellar Bravo a només cinc minuts pel final.El Barça es deixava dos punts a Mestalla, tot i que l'equip de Luis Enrique havia deixat bones sensacions.
