Arriba l'hora de Nan Oliveras

El triatleta olotí, actual subcampió mundial sub23, viu i s'entrena des de fa unes setmanes a Girona amb l'objectiu de millorar la seva natació treballant amb l'ex olímpic Brenton Cabello i amb l'al·licient de la presència de Jan Frodeno

24.12.2015 | 15:26
Nan Oliveras, amb les cases de l´Onyar de fons.

Nan Oliveras (Olot, 1993) té un somni des de ben jove: «Em vaig proposar ser triatleta professional». I, d'ençà que als quinze anys va marxar a Madrid per entrenar-se a la residència Blume, no ha parat d'entrenar-se, de sumar quilòmetres i d'anar sempre allà on creia que la seva progressió podria avançar. Sense abandonar mai la paradoxa entre el convenciment «marxar a fora em va molt bé per créixer com a triatleta i com a persona» i la certesa que «sóc molt familiar i m'agrada ser a Olot a prop dels meus i on també tinc molt bones condicions per entrenar-me», l'actual subcampió mundial sub-23 de triatló ha anat prenent totes les decisions de la seva carrera. Primer a Madrid, «on vaig aprendre què era de veritat el triatló i com m'havia d'entrenar»; després una etapa a Olot entrenant-se en solitari; per tornar a marxar en un Centre d'Alt Rendiment, en aquest cas a Pontevedra, on amb un tècnic de prestigi i companys com el número 1 del món Javi Gómez Noya, «a Pontevedra vaig millorar molt i vaig poder competir a nivell internacional»; per tornar cap a casa el passat any en el qual preparant-se a Olot, i sense cap mena d'entrenador, va destacar amb èxits com els campionats de Catalunya i d'Espanya o la medalla en el Mundial sub-23 de Chigago. Ara, però, Nan Oliveras, que competeix pel club Fasttriatlon, ha tornat a fer un gir en la seva preparació i des de fa unes setmanes viu i s'entrena a Girona.

L'objectiu de canviar, almenys de dilluns a dissabte, Olot per Girona és molt clar: millorar el segment de la natació. I l'avantatge: poder entrenar sovint al costat d'un mite del triatló i actual guanyador de l'Ironman de Hawaii, Jan Frodeno. «La natació era la meva part més fluixa, en un triatló de distància olímpica de primer nivell podia sortir a vint o vint-i-segons dels primers i després si els de davant s'organitzen és molt complicat agafar-los amb la bici», explica Nan Oliveras que a Girona perfecciona la seva tècnica de natació amb l'exnedador olímpic Brenton Cabello.

Sis cops a la setmana, a un quart de nou del matí, Nan Oliveras neda a la piscina de 50 metres del complex del GEiEG a Sant Ponç seguint els consells de Cabello, que també supervisa els entrenaments de natació de Frodeno quan l'alemany és a Girona, i l'olotí està convençut que amb només dues o tres setmanes «ja he millorat detalls».

A través de Cenit, el centre d'alt rendiment esportiu que Martí Castelló i Brenton Cabello tenen a Girona, Nan Oliveras també rep assessorament i ajuda en aspectes de fisioteràpia i altres factors de l'entrenament del triatló que, des que havia tornat a Olot, portava absolutament sol. «Em pot anar molt bé entrenar-me a Girona, perquè, a més de la natació, amb en Brenton i Cenit podem fer un molt bon grup. Quan Frodeno torni a Girona serà un luxe i també hi ha en David McNamee (un triatleta escocès que va destacar en el darrer Ironman de Hawaii) amb qui he estat anant a nedar aquest dies», explica Nan Oliveras, que la setmana passada va poder compartir un entrenament de ciclisme amb el mateix Frodeno, que va pasar un parell de dies a la ciutat, i el ciclista professional canadenc Christian Meier. «Fins ara he canviat molt, però crec que ara estaré entrenant-me bastant temps aquí a Girona. És perfecte perquè estic a mitja hora de casa, a més les meves germanes estudien aquí, i tinc grans possibilitats per entrenar-me amb el tema de la natació, la gent de Cenit, Frodeno, més triatletes, els ciclistes professionals...», reflexiona Oliveras.

Una qualitat en els entrenaments per a un Nan Oliveras que, plenament dedicat al triatló, fa tres sessions diàries, potser el diumenge només un parell, i que ?només es permet «un dia de descans al mes o cada mes i mig». El ritme de treball setmanal d'Oliveras pot voltar en setmanes de càrrega al voltant de 100 quilòmetres corrent i 400 en bici més la sessió diària de natació. «Desgast? No perquè ser triatleta professional és el meu somni des de que tenia quinze anys i ara ja veig que el tinc aquí».

Sèries Mundials i Olimpíades

Si Nan Oliveras tingués una nacionalitat que no fos l'espanyola avui tindria serioses opcions d'anar als Jocs Olímpics de Brasil. Tot i tenir només 22 anys. El problema és que els equips olímpics poden ser d'un màxim de tres triatletes i, a Espanya, per davant seu el garrotxí té el número 1 del rànquing ITU, el gallec Javi Gómez Noya, i el número 2, el mallorquí i parella de la banyolina Carol Routier Mario Mola. Dues places olímpiques assegurades com també sembla tenir-la Fernando Alarza, un parell d'anys més grans que Oliveras, i actual número cinc del rànquing mundial. Avui dia, i a l'espera del que passi aquest 2016 en el qual competirà regularment a les Sèries Mundials, Nan Oliveras ocupa el sisè lloc del rànquing estatal i volta el número 70 de món. El futur, però, pot acabar assenyalant en vermell el nom de l'actual subcampió mundial sub23 i millor triatleta de Catalunya, on fa anys que no perd ni una sola prova. «Ni hi penso en els Jocs de Brasil, és gairebé impossible, però sempre he cregut que la meva oportunitat olímpica seria el 2020 quan ja tindré 26 anys i, potser, gent com en Javi Gómez Noya ja no competeixin en triatlons olímpics», diu Nan Oliveras que, de cara a aquest 2016, té el clar objectiu de consolidar-ser competint regularment a les Sèries Mundials. «Amb els punts que vaig fer l'any passat estic classificat per a la primera prova, que es farà a principi de març a Abu Dhabi, i gairebé també per a la segona a Austràlia si no passa res estrany com una lesió o una caiguda. A partir d'allà dependrà dels resultats, però em veig amb opcions de fer algun lloc entre els vint primers que em doni ja els punts per consolidar-me del tot a les Sèries Mundials».

Un altre objectiu de Nan Oliveras seria repetir, o de fet millorar, el seu paper en el mundial sub-23 aprofitant que és el seu darrer any a la categoria. «Em faria molta il·lusió perquè l'any passat em vaig quedar amb les ganes, però hi ha el problema que el mundial coincideix amb la prova final de les Sèries Mundials i no ho sé, potser, ja estic consolidat a l'elit i no puc anar al mundial sub-23...», apunta Oliveras que després de passar per Madrid i Pontevedra ara ha trobat el seu lloc ideal a Girona, a poc més de mitja hora d'Olot.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema