No és gironí, però com si ho fos. Migue González és història viva a Montilivi. El jugador que més partits ha vestit la samarreta del Girona a Segona A i l'autor del famós gol contra el Ceuta. Tancada la seva etapa blanc-i-vermella, aquesta temporada ha viscut un autèntic calvari a l'Huracán valencià. Ha estat ara que la vida li ha canviat per complet. No només pel seu fitxatge pel Cadis, sinó perquè a finals de desembre va ser pare per segon cop. Per celebrar-ho, diumenge debutava amb l'equip andalús marcant. Uns dies més que rodons per al central.

Fitxatge, debut i gol. Totes li ponen!

Estic molt content. Després de tot el que he viscut a Huracán, poder fitxar per un club tan gran i amb tanta història com el Cadis... A més, vaig marcar en el debut. Va ser la pera. I no només això. Vaig ser pare a finals de desembre. Diuen que els fills vénen amb un pa sota el braç, doncs la Martina ha vingut amb un pa ben gros! Ara, ja sap tothom com funciona això: no puc treure pit, perquè si no em posaran gepa.

Feia temps que no marcava, oi?

Ostres, sí. Deu fer un any, ara no ho recordo. Amb l'Huracán no ho vaig aconseguir. Però sí amb l'Alabès, l'any anterior.

L'objectiu del Cadis és pujar?

Sí, sense cap mena de dubte. Volem quedar primers per intentar pujar sense haver de passar pel play-off. La temporada passada es van quedar a les portes de l'ascens i no volen tornar-ho a repetir.

S'ho va pensar gaire això donar el sí, vull als gaditans?

No, gens. Va ser fàcil arribar a un acord. Poder fitxar per un club com aquest no passa cada dia. A més, amb l'edat que tinc (35)... Aquest passat estiu, en sortir de l'Alabès, vaig rebre trucades d'alguns entrenadors que em volien. Però després, els secretaris tècnics o directors esportius no em volien perquè dèien que era massa gran. Això em va deixar una mica fomut. Jo em trobo bé i em trobava bé llavors. Que només et valorin per l'edat, emprenya.

Va ser un malson el seu pas per l'Huracán?

Sí. Va ser molt dur. Aquesta experiència m'ha servit per aprendre a valorar moltes coses que abans em semblaven insignificats. Hi ha coses totalment prescindibles a la vida i abans potser no ho pensava així. Quan et falta de tot i t'has d'espavilar, te n'adones. Som uns privilegiats els futbolistes i això m'ho ha fet veure encara més.

Vostè, Jandro, Despotovic... Van coincidir a Girona i ara a Cadis.

Estem molt contents de poder estar de nou tots junts. Són molts records! Tots plegats esperem aprofitar el poder estar en un gran club com el Cadis i fer el que millor sabem. Tenim la sort que ens coneixem i això ens ajudarà.

Comparteix vestidor amb Alberto Cifuentes, el porter que, jugant amb el Múrcia, va encaixar el famós penal de Kiko Ratón. Han recordat aquell partit?

Sí, i tant. Amb ell hem compartit diverses anècdotes i una d'elles és aquesta. Ell mateix em deia que aquella tarda va ser bestial, una barreja de moltes sensacions. Amb el temps ha après a veure-ho amb més filosofia.

Com veu l'actual Girona?

Els segueixo i crec que amb el 4-0 contra el Ponferradina els anirà molt bé. Vaig veure el partit amb el Valladolid de fa unes setmanes i em semblava un equip que no s'ho acabava de creure. I precisament això és el que han de fer:?creure en les seves possibilitats. Entenc també que falten diversos jugadors de l'any passat i que això s'ha pogut notar. Dels que pencaven al camp i dels que ho feien al vestidor. Hi ha futbolistes que feien un treball brutal i ningú se n'adonava. Aquest any no hi són i crec que s'haurà notat.

Quin pal el dia del Lugo...

Va ser una experiència molt dolenta. Duríssima. Però crec que se'n parla massa, encara. Em crida l'atenció que, tothom que conec, encara se'n lamenta. S'ha de passar pàgina i aprendre dels errors.

Signa jugar l'any vinent un Girona-Cadis a Segona A?

I tant! Ara mateix i amb els ulls tancats. La meva il·lusió sempre és competir. Sigui on sigui. I si és a Segona A, molt millor.

Comparteix vestidor amb un històric com Dani Güiza...

Sí i m'ha sorprès molt!?Tothom parla d'ell i jo tenia curiositat per veure quina mena de persona era. És un crac. Pots parlar tranquil·lament amb ell i t'aconsella sempre.