La majestuosa actuació d'una de les millors jugadores de bàsquet de tots els temps, Diana Taurasi, el gran paper d'un Spar Citylift Girona liderat per Chelsea Gray, i el triple de Noemí Jordana que hauria forçat la pròrroga, són les principals imatges que queden de la visita de l'Ekaterinburg a Fontajau el passat novembre. Ara bé, més enllà dels 36 punts de Taurasi i de la sensació que l'Uni va posar contra les cordes el gran candidat a guanyar l'Eurolliga, la visita de les russes a Fontajau va deixar clar l'enorme diferència de potencial econòmic entre un debutant a la competició i el club més ric del continent. L'Ekaterinburg va aterra a Girona un dimarts, el partit era el dijous al vespre, i no va tornar cap a Rússia fins dissabte al matí. Els dos viatges amb xàrter privat a l'aeroport de Vilobí portant una expedició que, entre jugadores, cos tècnic i diferents acompanyants s'enfilava fins a la trentena de persones.

Per diners no serà. Un equip que és capaç de convèncer, naturalment a cop de talonari, Diana Taurasi perquè renunciï a jugar l'estiu a la WNBA i així afrontar més «fresca» l'Eurolliga no escatimarà diners amb els viatges. A Girona, les jugadores de l'Ekaterinburg varen entrenar-se poc i van conèixer bons restaurants; però, encara que només fos per l'immens talent de Taurasi, es van emportar la victòria. I això, guanyar, és l'únic que interessa a l'oligarca que ha muntat a Ekaterinburg l'equip més poderós del bàsquet europeu. Posant diners i més diners sobre la taula, l'Ekaterinburg porta cada temporada un munt d'estrelles a jugar, i a viure-hi set mesos tancades en hotels de luxe, a una ciutat russa situada on Europa perd el seu nom, 1.700 quilòmetres més cap a l'est de Moscou, i on als hiverns es pot arribar a mínimes de cinquanta graus negatius (ahir només vint). Enguany l'Ekaterinburg té grans com la mateixa Diana Taurasi, Brittney Griner (una de les grans icones del bàsquet nord-americà actual), Sandrine Gruda o la mallorquina Alba Torrens, que no va jugar a l'anada a Fontajau, però sí que ho farà avui (15.00, hora catalana), en un partit que les locals no poden perdre si volen assegurar-se el primer lloc del grup en aquesta fase de l'Eurolliga. Les russes, entrenades per l'alemany Olaf Lange amb l'ajuda de la seva dona Sandy Brondello?(tècnica de Phoenix a la WNBA), són primeres, però amb només una victòria de marge sobre l'Orenburg de Roberto Íñiguez.

Ortega creu en la victòria

Esportivament, l'Uni arriba a Ekaterinburg en el seu millor moment dels dos últims mesos després de quatre victòries consecutives entre Lliga i Eurolliga. «Guanyarem a Ekaterinburg. Ho veig. L'equip necessita donar un cop d'efecte i aconseguir-ho allà seria una proesa», deixa anar un optimista Miguel Ángel Ortega, que ha vist com el seu equip ha superat el sotrac de resultats posterior a la marxa de Chelsea Gray i a la lesió d'Artemis Spanou. Ara, més de dos mesos després, l'Uni s'ha reinventat amb un canvi d'estil de joc, molt més defensiu i amb l'agressiva Givens assumint el rol clau de la creativa Gray, i amb la bona notícia del retorn de Spanou que diumenge va tornar a jugar els primers minuts contra el Zamora a la lliga. L'aler-pivot grega és, segurament, la jugadora amb més talent de l'actual plantilla, juntament amb Jordana, però tot i que Spanou sempre ha estat una de les seves debilitats, Ortega continua convençut que els partits s'han de guanyar defensant. Començant pel d'avui a Ekatarinburg: «Taurasi? En el partit de la primera volta no teníem prou jugadores per defensar-la bé, ara amb Givens sí».

El partit d'aquesta tarda serà el del retorn d'Artemis Spanou a Europa, que, per culpa de la lesió, no n'ha jugat cap més d'ençà, precisament, el partit de la primera volta contra l'Ekaterinburg. Anna Carbó ha viatjat, però difícilment podrà jugar i Ortega afrontarà el partit amb vuit professionals.