Ho havia advertit el tècnic Pau Campos a la prèvia del partit. "No descarto donar la campanada. Cada any hem sigut capaços de guanyar a casa algun dels grans de la categoria". I a l'hora de la veritat de raó no n'hi va faltar. El Bordils la fer grossa ahir després de guanyar amb molta autoritat (31-23), el Juanfersa Comunicalia Gijón, equip que lluita per tornar a l'Asobal, categoria que va perdre aquest passat estiu. Els del Gironès, van protagonitzar una segona part per emmarcar. I precisament aquí va estar la clau del partit. Tot i la diferència final de vuit gols, el partit no va ser un bufar i fer ampolles, més aviat tot al contrari. De fet, només començar i amb el 0-3 de sortida a l'electrònic, més d'un podia pensar que el partit tindria poca història. No n'hi havia per menys. Els minuts passaven (17') i els asturians anaven ?obrint forat (5-10). Per sort, a la recta final del primer temps, tot va canviar. En un tres i no res, el partit va fer un gir de 360º. Com aquell qui no vol la cosa, el Bordils va posar-se la granota de treball, i amb les idees molt més clares i un parcial de 5-1, els de Pau Campos van passar del 9-13 al 14-14 del descans. S'havia fet el més difícil, però res estava fet. Quedava tota la segona part, i tot un món per jugar. Ara la victòria ja no quedava tan lluny com feia uns minuts. Només era qüestió de fe. Era l'hora de creure-s'ho. Igual que ja havia fet altres vegades, el Bordils sabia que tenia a les seves mans una gran oportunitat per fer un pas de gegant en el camí cap a la permanència, per tercera temporada consecutiva, a la Divisió d'Honor Plata.

Després de la derrota de la setmana passada a la pista de La Roca (31-30), calia recuperar el terreny perdut. A la represa, els de Pau Campos van sortir per feina. Per primera vegada en tot el partit, els gironins aconseguien posar-se per davant (15-14), amb un gol de Gerard Farrerons. A partir d'aquí, minuts de màxima igualtat. Ara tu (15-15), ara jo (16-15). Amb el 17-17, es van acabar totes les opcions de triomf dels visitants. El Bordils, de nou amb un gol de Gerard Farrerons, es va tornar a situar amb un gol de renda (18-17). A continuació, amb un parcial de 3-1 amb dos gols d'Esteve Ferrer i un d'Edu Nono, el Bordils va posar-se amb un 21-18 que obligava l'entrenador visitant a sol·licitar temps mort gairebé a l'equador del segon temps. A partir d'aquí ja tot va ser una festa. A deu minuts del final, David Masmiquel, posava el 26-20 que deixava el partit sentenciat. Arribats aquí, era evident que la victòria no es podia deixar escapar. I no es va escapolir. La bona defensa -el Gijón només va poder marcar 9 gols en tota la segona part- i la gran efectivitat en atac -17 gols- va permetre aconseguir una gran gesta. Una victòria d'aquelles que a principi de temporada tothom somia, però pocs, per no dir ningú, confia a sumar. Al final 31-23.

Amb aquest triomf, el Bordils suma 12 punts a la classificació, se situa onzè, s'allunya una mica de la zona de descens -ara la té a tres punts- i agafa aire abans de visitar dissabte (17.30 h) la pista del Cisne. Precisament, els gallecs van caure ahir a la pista del Covadonga (32-29), i tenen dos punts menys que el Bordils.