Manchester era ahir en boca de tothom. El City acabava d´oficialitzar al migdia que Pep Guardiola en seria l´entrenador la temporada vinent, i dues més, i de seguida la notícia va donar la volta al món. Per al gairebé mig milió d´habitants d´aquesta ciutat del nord-oest d´Anglaterra, el futbol és una autèntica religió. Siguis del United o citizen. A Manchester, aquesta és la segona temporada, s´hi està obrint camí un jugador de bàsquet de Figueres, Álvaro Alarcón, a qui, després de no haver pogut fer carrera al Sant Josep, a la LEB Or, ni haver trobat cap altre destí satisfactori a Espanya no li va tremolar el pols per agafar la maleta i anar-se´n a més de 1.500 quilòmetres de casa. Aler-pivot de 24 anys també havia militat a l´Alcázar de San Juan, al Granollers i a l´Adepaf, el club on es va iniciar en l´esport.

El bàsquet no deixa de ser a Anglaterra un esport minoritari, superat en interès, tal com admet el mateix Alarcón, pel futbol, el rugbi, el tennis i el criquet. No és, per tant, l´empordanès, cap figura mediàtica comparable amb Rooney, Touré o Agüero, però sí un jugador que ha aconseguit fer-se un forat als Manchester Magic, de la segona divisió, i ha pogut aprofitar l´experiència per millorar l´idioma i cursar aquest any un màster de comptabilitat i finances. «Aquesta és la meva segona temporada a Manchester. Tot va ser molt ràpid, durant l'estiu de fa dos anys, que estava passant a Austràlia per millorar el meu anglès, vaig rebre un missatge d'un excompany que em deia que els Manchester Magic em volien a l´equip. La veritat és que no vaig dubtar ni un segon i no me'n penedeixo», explica.

L´experiència l´està vivint tot sol i, insisteix, tot i que «sempre costa prendre aquest tipus de decisions pensant en la família, amics, parella», que era una oportunitat «que no podia deixar escapar». I recorda que «per bona o mala sort no era la primera vegada que feia les maletes per marxar de casa, encara que sempre ho havia fet per Espanya».

Esportivament, els resultats són esplèndids. Els Manchester Magic van líders de la segona divisió i tot i la modèstia del club, cada vegada atrauen més públic al seu pavelló. Alarcón, fa un parell de caps de setmana, va poder-hi celebrar la seva segona Copa nacional anglesa després de guanyar els Working Thunder a Sheffield per 97-84, amb una aportació de 13 punts en 17 minuts. L´aler pivot gironí recorda que «va ser un partir molt intens, on a mitja part estàvem 14 punts per sota. La sort que tenim és que ens coneixem de l'any anterior i sabem el que som capaços de fer i mai ens vam rendir. Individualment em vaig notar millor a la segona part, com la resta de l'equip, i vaig acabar amb bones sensacions».

A Anglaterra, això sí, s´hi practica un bàsquet que poc té a veure amb el que es fa a Catalunya. Alarcón explica que «aquí el joc és totalment diferent. És un bàsquet més ràpid i més físic, encara que amb l'arribada de tants jugadors espanyols el joc està començant a canviar una mica i tendeix a ser més tàctic també». L´organització de les lligues també és diferent del que hi ha a casa. «Aquí a Anglaterra hi ha una lliga diguéssim privada que és la BBL, on no es puja per mèrits esportius sinó per temes econòmics i després hi ha les divisions (1,2 i 3). Nosaltres estem a la divisió 1 i la nostra aspiració és com a mínim repetir els títols de l'any passat», subratlla. En l´última jornada, disputada dissabte passat, els Manchester Magic van desfer-se sense problemes de l´Essex Leopards (88-69) amb set punts i quatre rebots d´aportació de l´aler-pivot figuerenc en vint minuts. Un triomf que manté líder el conjunt de Manchester, igualat amb els Derby Trailblazers però amb un partit menys.

I el futur? Alarcón considera que «no ho tinc del tot pensat» però de seguida diu que «m'agradaria o bé tornar o bé anar a un país diferent per conèixer més món. Tot s'ha de veure depenent de les oportunitats». De moment el repte és seguir creixent i ­gua­nyant títols al parquet, ampliant coneixements i estudis i col·laborant en els entrenaments de la base en la que serà la ciutat de Guardiola a partir de l´estiu que ve.