Vita Kuktiene i Lina Pikciute, la "màfia lituana" com se les anomena afectuosament en les interioritats de Fontajau, són el joc interior titular amb què compta Miguel Àngel Ortega per afrontar una Copa que manté "molt il·lusionades" una veterana de 35 anys que recorda bé "la dura derrota de l'any passat" i una jove de 25 acabats de fer a qui la seva amiga no ha "parlat molt d'aquella, perquè van perdre i ha de ser trist l'endemà veure la final i no poder lluitar per guanyar-la". "Espero que ho puguem fer aquest cop", diu Pikctiute mentre, al seu costat, Kuktiene no amaga que "guanyar la Copa és un dels meus somnis i un dels motius pels quals he continuat jugant aquesta temporada. He guanyat la final de la Lliga, la Supercopa, la Lliga Catalana i ara em falta la Copa...".

A final de la temporada passada, un cop l'Uni es va proclamar campió de Lliga contra Salamanca, Vita Kuktiene havia deixat clar que, amb 35 anys fets, tenia la intenció de tornar cap a Lituània i no renovar amb Girona. "Però abans havia de guanyar una Copa... I li vaig dir a en Pere (Puig) que si portava la Lina cap aquí continuaria un any més", admet provocant rialles a una Pikciute amb qui ja havia coincidit jugant i que, amb tota seguretat, també haurà estat la seva última temporada professional. "Aquest serà el meu últim any a Girona i, probablement, també en el bàsquet. Tinc el meu fill i la meva família allà a Lituània i el nen diu que ja n'hi ha prou...", diu Kuktiene que, en part, es va encarregar de convèncer la seva compatriota que fitxés per Girona aquest estiu. "Jo també sóc com la seva nena", explica entre rialles una Pikciute que, després d'una primera temporada fora de Lituània jugant a Suècia, país del qual té molt bon rècord, ara es troba perfectament a Girona: "M'agrada molt la Lliga Espanyola, la gent del club, l'equip en què totes som com una gran família. Jo em quedaria uns anys més jugant a la Lliga Espanyola, però això no es pot saber. Ja ho veurem".

Aquest ambient de "gran família" que expliquen Kuktiene i Pikciute s'ha arribat a aconseguir tot i que, a nivell de canvis, la temporada no ha estat del tot fàcil per al vestidor: la sortida només començar de l'eslovena Abramovic, el tall d'Ashley Paris, la marxa de Gray, el contracte temporal de Mieloszynska, els fitxatges amb la temporada començada de Mingo, Coulibaly i Givens... "Hem tingut molts canvis, però hem parlat bé, entrenat i hem aconseguit ser una família", insisteix Pikciute, que comparteix pis amb la sèrbia Adrijana Knezevic mentre que Kuktiene viu sola, perquè sovint ve la seva família, però totes en un mateix apartament d'edificis a Montjuïc on hi ha tota la plantilla amb l'única excepció de Noemí Jordana i del cos tècnic.

Després de guanyar el Praga

L'endemà de la històrica victòria contra l'actual campió de l'Eurolliga, el Praga de la gironina Marta Xargay, la plantilla es tornava a entrenar en l'única sessió de l'equip abans de viatjar a Sant Sebastià. Guanyar el Praga ha fet créixer l'autoestima de l'equip, però Vita Kuktiene fa molts anys que volta pel món del bàsquet per no menystenir el potencial d'un Perfumerías Avenida on juguen Astou Ndour, Sílvia Domínguez, Jackie Gemelos i que ara ha incorporat Evelina Kobryn o Alana Beard. "Tenim molt respecte per Salamanca, però és clar que és possible guanyar. També era difícil guanyar l'equip turc o l'equip belga i ho vam fer, encara que repeteixo que hem de tenir respecte per Salamanca; no serà un partit fàcil", diu Vita Kuktien, que, la temporada passada, va ser clau per derrotar el Salamanca en els dos partits de la final de Lliga amb un encert des de la línia de tres punts que sembla haver recuperat un altre cop en els darrers partits després de l'aturada de Nadal. "Cada partit és diferent, perquè guanyéssim el campió de l'Eurolliga ara no vol dir que pugui ser fàcil guanyar Salamanca. Hem de treballar fort per estar preparades per guanyar aquest partit i intentar passar a la final. És clar que serà un joc complicat", remata Pikciute.

La marxa a Turquia de Chelsea Gray i la lesió d'Artemis Spanou van provocar un parell de mesos de dubtes al voltant de l'equip, però Miguel Ángel Ortega ha aconseguit redreçar un altre cop el rumb amb un estil de joc més defensiu i l'arribada de noves jugadores com Chrissy Givens. "Si a l'entrenador li agrada molt defensar i entrenar... Té un caràcter calent, però és un bon entrenador. Hi entén molt, de bàsquet, i sap molt el que necessita l'equip", diu l'experimentada Kuktiene, mentre que la jove Pikciute també té bones paraules per a un Ortega que "m'ha estat molt a sobre des de principi de temporada, fent-me treballar en aspectes que he de millorar. Estic segura que amb ell estic creixent com a jugadora". Dimecres contra el Praga, Lina Pikciute es va enfilar fins als 15 rebots superant un joc interior amb estrelles del nivell de Kia Vaughn i Candice Dupree. "És una jugadora molt forta i treballadora dins la zona", apunta Kuktiene sobre la seva compatriota de la qual, sovint, Ortega sol explicar que si aconseguís millorar els seus percentatges de tir seria una pivot molt valorada a l'Eurolliga. A Fontajau, qui més qui menys, s'ha exclamat veient com a Pikciute li sortien de dins tirs de prop de cistella. "Ho sé. Sóc conscient que he de millorar en els percentatges de tir, treballo en això i espero acabar la temporada havent millorat els meus percentatges", diu Pikciute, que demà al matí serà la parella de Kuktiene en el joc interior amb el qual, segurament, Miguel Ángel Ortega començarà a jugar la semifinal de la Copa a Sant Sebastià contra Perfumerías Avenida. Un dels partits pels quals Vita Kuktiene ha endarrerit un any més el seu retorn definitiu a Lituània.