i la inèrcia d'haver guanyat dimecres el vigent campió de l'Eurolliga, ni arribar de tapats davant la condició de gran favorit de Perfumerías, ni la il·lusió de Kuktiene i Jordana per guanyar una Copa en la recta final de la seva carrera. Ni tan sols el bàsquet d'alta intensitat defensiva que imposa Miguel Ángel Ortega amb Chrissy Givens com a nou paradigma després de la marxa de Chelsea Gray. Res de res. Cap condicionant va servir per acabar el divorci entre Girona i les finals de Copa. Quatre cops, dues amb Anna Caula més la de l'any passat amb Ramon Jordana i la d'ahir, s'ha presentat l'Uni a l'examen de la semifinal de la competició. I continua sense aprovar. Ahir, a manca de dos minuts per acabar el partit, un triple de Vita Kuktiene va desterrar els crits de "Vamos, Avenida!", però l'afició castellana, molt majoritària al pavelló, van poder respirar tranquil·la en veure com aquell 60-57 no anava a més i l'Uni es quedava sense completar una remuntada que hauria estat èpica després d'arribar a perdre de 14 punts i de fer una primera meitat realment fluixa. Els tirs lliures, una altra de les assignatures on ahir l'Spar Citylift Girona va quedar lluny de treure un suficient (quinze de fallats), i els rebots ofensius de Gidden van fer caure la moneda del costat castellà en el frec a frec final (68-60).

Chrissy Givens havia liderat la reacció en una notable segona meitat, però la motxilla de la primera part va acabar pesant massa. Al final del partit, Miguel Ángel Ortega i Noemí Jordana van treure la seva vessant més crítica per deixar clar, en el cas de la base, que "hem fet una primera part vergonyosa" i "tenim jugadores sense experiència en aquest tipus de partits, l'ambient, la gent i les expectatives han pogut amb elles". Ortega i Jordana es referien, com és habitual en tots dos, a situacions defensives: "Tenim uns sistemes i unes normes molt clares des de fa sis mesos i a la gent se li han oblidat de cop", va dir la base. La seva part de raó tindran Ortega i Jordana, però els problemes de l'Uni en els dos primers quarts van anar més enllà de la defensa: 19 punts en vint minuts, nou tirs lliures fallats i un sol tir anotat de més de quatre metres i mig (triple d'Italee Lucas).

Per inexperiència, com deia Ortega, o per desconcentració, com lamentava Jordana, la realitat és que l'Spar Citylift Girona va entrar el partit amb el peu canviat. La pressió tota la pista ni aconseguia recuperar pilotes per anotar fàcil en transició ni angoixava un Perfumerías Avenida que, després d'un triple de Leo Rodríguez, es posava 14-2 sense que l'Uni hagués donat notícies d'haver-se presentat al Josean Gaska. La sortida en pista d'Italee Lucas va servir per aportar una mica de guspira a l'atac gironí i, també gràcies a Coulibaly i Givens, l'Uni va evitar la primera sagnia (30-19, al final del primer quart).

En el segon quart, el Perfumerías va començar evitant que l'Spar Citylift Girona pogués córrer. I sense bàsquets en transició a l'equip de Miguel Ángel Ortega se li fa de nit en atac estàtic. Sobretot si Jordana i Kuktiene no veuen cistella de fora: o punts entre les dues a descans després d'un segons 10 minuts on l'Uni només va anotar dues cistelles en joc (30-19). Aquí també van fer mal els sis tirs lliures fallats per Pikciute, dolorós pel marcador i perquè la lituana va acabar desapareixent mentalment del partit. Un triple de Leo Rodríguez semblava que deixava el partit enfilant el camí de trencar-se després de la represa (màxima diferència de catorze punts: 37-23 bàsquet de Sílvia Domínguez).

Arribats a aquest punt van tornar a aparèixer un triple de Lucas i, sobretot, la grapa de Givens per evitar el col·lapse i, encara que Vanessa Gidden guanyava protagonisme al Perfumerías Avenida, l'Uni va aconseguir arribar al final del tercer quart perdent per només nou punts (48-39). Un gran resultat després del que s'havia vist fins aquell moment. En els darrers minuts van començar a entrar els dubtes a l'equip castellà. El seu tècnic Alberto Miranda va demanar temps mort tan bon punt va començar el darrer quart, amb 48-41 al marcador, i es va entrar en uns últims vuit minuts apassionants en els quals l'Spar Citylift Girona va fregar la remuntada, però els rebots ofensius de Gidden i la diferència d'encerts en els tirs lliures.

Els últims i decisius cinc minuts de la semifinal van començar amb els primers bàsquets en tot el partit de Noemí Jordana i Vita Kuktiene, que servien per posar un 51-46 en el marcador, cosa que alimentava la sensació que la remuntada era possible. El triple de Kuktiene, tres minuts després, posava la por al cos a Perfumerías Avenid,a però aquell 60-57 no tindria cap mena de continuïtat perquè Vanessa Gidden, gràcies al rebot ofensiu sobretot després de la cinquena falta de Coulibaly, i Sílvia Dominquez, aquesta per pura intel·ligència, van aconseguir anar molt sovint a la línia de tir lliure a decidir el partit. Al final, 68-60 i el bàsquet que continua perseguint una final de Copa sense acabar d'arribar-hi mai.