El Manchester City va fer bo el triomf aconseguit en el partit d'anada a Ucraïna (1-3) i després d'empatar a casa amb el Dinamo Kíev (0-0), va segellar el pas a quarts de final de la Lliga de Campions, instància a la qual accedeix per primer cop a la història. En un partit tediós, mancat d'ocasions i amb els dos equips jugant amb una marxa menys -el City se sabia classificat i el Dinamo Kíev mai va creure-, els locals no es van deixar sorprendre i van aconseguir fer-se un lloc per primer cop en la seva història entre els vuit millors d'Europa. efe/Ddg manchester

L'Atlètic de Madrid va aconseguir una agònica classificació per als quarts de final de la Lliga de Campions a la tanda de penals, al setzè llançament, anotat per Juanfran Torres, l'impuls definitiu per a la projecció del conjunt de Simeone entre un patiment terrible (8 -7). I d'aquí a l'èxtasi al Vicente Calderón, en un partit equilibrat, amb el 0-0 inamovible en els 90 minuts de l'anada i en els 120 de la tornada, en la qual l'Atlètic sempre va estar a la corda fluixa, sobretot la primera part, desactivat pel PSV, va millorar a la segona part i va trobar recompensa a l'esforç al final.

Des de la posada en escena de l'equip visitant, un meticulós pla de Phillip Cocu, amb canvi de sistema, amb acumulació de futbolistes al mig, sense nervis, el conjunt holandès va desdibuixar el conjunt blanc-i-vermell, desubicat, imprecís, a remolc en cada sector del camp, amb pilota i sense. Superat.

Perquè fins i tot en la intensitat i en la pressió, dues qualitats en la qual l'equip entrenat per Diego Simeone sembla insuperable, va patir l'Atlètic a l'inici. Les va manejar més i millor el seu adversari durant tot el primer tram del xoc, en un partit estressant per als madrilenys, sense res a veure amb el partit que volien.

Ni va ser l'amo dels espais, una prioritat per al tècnic argentí, ni de la possessió. Tampoc va connectar al centre del camp, superat per la força, col·locació i precisió pel seu rival, més consistent i millor situat a cada segona jugada, ni va ser aquest bloc normalment impenetrable quan espera l'atac contrari.

Tampoc va tancar el seu contrincant a la seva àrea, excepte en el passatge final rumb al descans, ni va generar tot el cabal ofensiu que requereix un duel amb l'obligació de marcar gol; només quan va trobar entre línies el francès Antoine Griezmann, el protagonista de l'única ocasió de l'Atlètic al tota la primera part.

A la represa, un centre del belga Yannick Carrasco, un cop de cap de l'uruguaià José María Giménez i un xut de l'argentí August Fernández, desconegut a la primera part, com tot el mig camp, com Gabi o com Saül, van suposar una reacció de l'equip de Simeone, que va moure la banqueta. Se'n va anar Augusto i va entrar Fernando Torres.

La irrupció de l'atacant madrileny, valent i vertical, va ser un impuls ofensiu immediat per a l'Atlètic, en un moment incert, amb més que un ensurt a la seva àrea, amb un xut de Jurgen Locadia que entre Jan Oblak i el pal van rebutjar fora de la porteria. Torres també es va trobar amb el pal abans d'una prórroga en la que no va passar res.