Sri Lanka, a un munt de quilòmetres d´aquí, és un paradís per als elefants. És un animal sagrat, venerat i respectat per a autòctons i turistes, un mamífer que volta els 7.000 exemplars a l´illa, que viu en total llibertat i amb el qual s´ha d´anar en compte si te´l trobes per davant. El blanenc Xavi Marina no va tenir el privilegi, o potser la desgràcia, de topar-se´n amb cap durant la seva estada a l´antiga Ceilan; un país més que pot unir a la seva col·lecció, i una aventura més que va servir per confirmar el gironí com un autèntic especialista en proves d´aquesta exigència. Perquè la Sri Lanka The Wild Elephant Trail no és una cursa de pa sucat amb oli. Al contrari. Sis dies de competició i 210 quilòmetres en els que Marina va anar de menys a més fins aconseguir una meritòria segona posició final.

«Ha estat una passada. Una experiència molt positiva», explica el blanenc. I això que al principi no les tenia totes. Després de la primera etapa, va adonar-se que li caldria molt més que no pas voluntat per afrontar els 40 graus de mitjana i el 98 per cent d´humitat que converteix Sri Lanka en un país on el clima tropical hi té el monopoli. «La calor d´allà no té res a veure amb la nostra. Vaig sortir molt fort, entre els primers, però vaig haver d´afluixar perquè em notava esgotat i a més hi havia molta gent que havia d´abandonar», recorda. Dosificar-se li va servir. Això, i l´experiència que ha anat guanyant amb els anys. «Era la primera vegada que viatjava a Sri Lanka, però he corregut a països com el Brasil, Costa Rica i Perú, que tenen climes similars, pel que més o menys sé com va la cosa. Si no tingués cap experiència, segur que hauria hagut de plegar. La calor era molt angoixant i era millor anar de mica en mica. Em va costar assimilar-ho, però amb el pas dels dies ho vaig aconseguir».

Després d´aprofitar algun dia per fer turisme i d´arribar ahir a casa amb un viatge ben llarg que el va dur a fer escala a Doha, Xavi Marina ja té en ment el seu proper repte. Serà el 21 de maig, a la regió romanesa de Transilvània. Allà l´esperen 100 ­exigents quilòmetres per la regió dels Carpats. «Hauré d´anar un dia a la setmana al Montseny a entrenar i a veure si puc pujar als Pirineus». Això, sempre que la pastisseria en què treballa al barri de la Plantera de Blanes li ho permeti.