El plantejament. El Barça té la capacitat de poder jugar buscant el control del joc i la possessió però també el joc vertical transformant el partit en anades i vingudes, des que Luis Enrique és l'entrenador i sobretot gràcies a les diferents opcions ofensives que donen els tres davanters és difícil pronosticar quin dels dos estils li va millor. De totes formes el partit d'ahir feia pensar que era millor buscar el control mitjançant possessions llargues i amb seguretat en la passada que no deixar el partit obert, era necessari evitar la velocitat del Reial Madrid en el contraatac. Ahir no van aparèixer els jugadors determinants, als catalans els va faltar precisió en la passada final, Neymar pràcticament no va tenir opcions i no va aprofitar per encarar a Carvajal que va jugar amb una groga quasi tot el partit, Suárez tot i treballar molt no va estar encertat en la rematada i Messi va jugar molt lluny de la porteria adversària, tot i que quan tenia la pilota sempre buscava ser vertical tan en la conducció com en la passada ahir no va desequilibrar.
Els entrenadors. Per l'entrenador blaugrana era un partit més, acostumat ja a aquests tipus d'encontres i amb tota la credibilitat per part dels seus seguidors Luis Enrique es podia permetre el luxe de no realitzar moltes variants en el seu ideari de joc. A qui li tocava demostrar la seva vàlua era a Zinedine Zidane que debutava en un derbi. L'entrenador francès va mostrar un equip ben organitzat defensivament i molt pacient, amb línies juntes al mig camp i sense anar a buscar a l'adversari en el seu inici del joc, d'aquesta forma defensivament l'equip no tenia un gran desgast físic. Per atacar el Madrid va buscar arribar fresc els últims quinze minuts. Ja havia mostrat alguna transició defensa-atac en perill però realment quan va fer mal i va aconseguir la sentència va ser en els minuts decisius del partit. Al Barça li van entrar els dubtes de si li calia anar pel partit, amb el canvi ofensiu donant entrada a Arda Turan va semblar que si, o bé li anava millor no assumir riscos i deixar que fos el rival qui els prengués la iniciativa.
Gran Busquets. El millor jugador ahir sobre el terreny de joc va ser Sergi Busquets, tàcticament va fer un partit perfecte, amb pilota va tenir una bona presa de decisions, tot i jugar més en curt que no en passades llargues i a l'espai va portar el ritme del joc. Defensivament va estar sempre ben col·locat per poder recuperar la pilota i alhora de pressionar, també ajudat per Ivan Rakitic, va avançar molt la seva posició habitual impedint el joc del Madrid.
Ahir el Barça podia perdre, més ben dit podia passar, qualsevol adversari li pot posar les coses difícils sobre el terreny de joc, la lliga està molt ben encarada i tot fa pensar que la tornaran a guanyar. Cal que el partit contra el Madrid no passi factura ni en l'aspecte físic i sobretot en el psicològic, dimarts hi ha un partit molt més important, és contra el segon classificat de la lliga però en una eliminatòria on un resultat com el d'ahir deixaria la Champions League molt difícil. Ara toca recuperar ràpidament i pensar en el partit de l'Atlètico de Madrid, serà una eliminatòria dura i el primer que cal fer és aconseguir que els jugadors estiguin frescos de cames i de cap.
