La derrota del Barça contra el Madrid al Clàssic va deixar un efecte col·lateral en la memòria d'un dels millors equips de la història. El conjunt blanc va trencar ahir la ratxa de 39 partits consecutius sense perdre del de Luis Enrique. Una ratxa que venia prolongada des del passat 3 d'octubre, quan el Barça va caure al camp del Sevilla per 2 gols a 1 en el primer partit sense Messi, aleshores lesionat. Des d'aquella derrota al Sánchez Pizjuán, el conjunt blaugrana va encadenar, fins ahir 2 d'abril, 39 partits consecutius sense conèixer la derrota. Han estat sis mesos d'un rècord que s'ha parlat setmana rere setmana i que per Luis Enrique "no tindria excessiu valor si no s'aconsegueix confirmar amb títols a final de temporada". Ahir, en roda de premsa, ho va tornar a confirmar. El Barça va superar el rècord d'imbatibilitat de la Lliga però el Reial Madrid va evitar que aquest s'allargués fins al rècord mundial que ostenta el Juventus, amb 43 partits consecutius sense caure derrotat. Aquesta és la gran dada que ens deixa el clàssic. Ens en deixa algunes més, com la diferència de punts a la classificació. El Barça segueix líder de Primera Divisió, amb 76 punts, sis més que l'Atlètic de Madrid, que és segon, i set més que el Reial Madrid, tercer. Una diferència de punts que, tot i perdre ahir el Clàssic, molt probablament l'equip blaugrana hagués signat el passat mes d'agost. Els set punts de diferència sobre el Reial Madrid encara sembla un bon avantatge tot i que el Barça faria bo d'enrecordar-se també de l'Atlètic de Madrid. Precisament, el conjunt del Simeone és el proper rival dels de Luis Enrique. Un equip que arribarà al partit d'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions al Camp Nou després de superar el Betis ahir mateix (5-1), i acceptant que el Barça és el favorit per passar l'eliminatòria. Messi, Neymar, Suárez i companyia tenen poc temps per aprendre i corregir els errors comesos contra el Reial Madrid per revitar tornar-los a fer contra l'Atlètic de Madrid. I és que, vist el partit d'ahir al Camp Nou, no seria res estrany que el plantejament dels matalassers fos molt similar al dels blancs.
