Ara fa només sis setmanes, l'Spar Citylift Girona va acomiadar el que llavors era el seu entrenador, Miguel Ángel Ortega. El tècnic de l'Hospitalet havia guanyat la Supercopa i aconseguit victòries de prestigi a l'Eurolliga (Praga, Castors, Agü Spor...), però el club temia, i segurament amb raó, que el bàsquet de pressió d'Ortega no aconseguiria portar l'Uni fins a la final de Lliga perquè la seva exigència havia deixat físicament i, sobretot, mentalment esgotada la plantilla. Es va apostar per Xavi Fernández i, un mes i mig després, l'equip està classificat per jugar la final i amb "il·lusió de guanyar-la" perquè, en paraules de Noe Jordana, "ara hi ha molta més alegria, sensacions positives i ja no es veuen baralles dins la pista per si això ha estat culpa teva o meva". Una final que, per cert, serà contra el Perfumerías Avenida, que ara entrena ni més ni menys que Miguel Ángel Ortega.

Per arribar a la final, l'Spar Citylift Girona va haver de deixar fora un Conquero que, després d'haver fregat la sorpresa dimecres, va tenir moltes menys d'opcions de gua?nyar ahir a Fontajau (81-71). Tot i que comptava amb més força interior, gràcies a Caldwell, i que Elonu, Buch i sobretot Haley Peters, una excompanya de Chelsea Gray en la seva època universitària a Duke, van tornar a exhibir un talent que va molt més enllà de si el seu poc presentable club els paga o no la nòmina. Una gran posada en escena de l'Uni, ahir Jordana va destapar el tarró de les essències només de començar amb dos triples seguits per posar el 10-2 en el marcador, i la fiabilitat de Givens i Ibekwe van deixar el partit gairebé enllestit quan Vita Kuktiene va clavar un dels seus habituals triples (31-12, abans d'arribar a la meitat del segon quart). L'única nota negra del partit era la lesió de Lina Pikciute tretze segons després de sortir a la pista, de genoll i sembla que amb prou gravetat per deixar-la fora de la final. Amb el duel gairebé trencat i molts minuts al davant, l'Uni va aixecar una mica el peu de l'accelerador i el Conquero, amb Peters molt encertada i Elonou batallant bé dins la zona, va aconseguir arribar al descans més o menys viu (47-35).

Amb un equip com el Conquero que va guanyar la Copa, que ha tingut problemes econòmics tot l'any que ja s'arrosseguen de la temporada anterior, però que ha resistit fins a un pas de la final, tot i que en els dos últims mesos ha vist com el seu gruix de jugadores espanyoles (Asurmendi, Pina, Pascua i Germán) han marxat de Huelva, ningú es pot pensar que tiraran la tovallola quan encara falta la meitat d'un partit per jugar-se. I ahir tampoc ho van fer. La qualitat de Haley Peters, amb vuit punts gairebé consecutius, va crear molts problemes a la defensa gironina a l'inici del tercer quart quan el Conquero va aconseguir, per primer cop en molts minuts, baixar de la barrera dels deu punts.

Però, llavors l'Uni va collar en defensa i Givens va anotar bé al contracop. I amb sis punts de Knezevic, que fins aquell moment amb prou feines havia jugat, l'Uni va arribar al final del tercer quart defensant quinze punts de marge en el marcador (66-51). Una diferència que, però, tampoc va aconseguir desmoralitzar el Conquero. L'Uni no va aconseguir tornar a recuperar el nivell de brillantor de l'inici del partit però el punt de serenor de Jordana i la facilitat per buscar-se bones posicions per anotar de Givens van evitar que es disparés el pànic quan, a manca de dos minuts per acabar, Caldwell va rebaixar la diferència a 76-69. Una falta en atac de la mateixa Caldwell i un triple d'Ibekwe van desterrar definitivament qualsevol neguit.