En deu minuts, Fernando Torres va passar d'heroi, amb un gol marca de la casa davant d'una de les seves víctimes favorites, a malvat, després de ser expulsat per doble amonestació en el minut 35 i deixar minvat l'Atlètic de Madrid, que no va poder frenar un Barcelona abonat a l'orgull de Luis Suárez per donar la volta a un partit vibrant.
Els anys passen per a tots els jugadors, també per al «Niño» que, com els vells rockers, va rememorar en l'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions els seus millors èxits, quan era un dels malsons del Camp Nou. Ahir va marcar la seva onzena diana en 17 partits contra el Barcelona. Nou d'elles en la primera dècada del segon mil·lenni, quan Torres era l'emblema d'un Atlètic de Madrid que sempre prometia molt en els primers compassos de la temporada i confirmava al final de la mateixa la seva condició de malestruc, una cosa que amb Simeone sembla haver quedat enterrat.
Va ser la seva nit, per al bo i per al dolent. Contagiat potser per l'adrenalina del 0-1, va veure dues grogues en només sis minuts, ambdues molt similars, típiques d'un davanter poc acostumat a entrar al xoc.
A la segona part un altr «9» va agafar el protagonisme. Luis Suárez va aparèixer per donar la volta a un partit que al minut 62 tenia el Barça molt complicat. L'uruguaià, que fins llavors no havia completat la seva millor actuació, va pescar una pilota dins l'àrea per empatar i 11 minuts després duia l'extasi a la grada fent el 2-1 de cap a centrada d'Alves. L'Atlètic va reclamar l'expulsió de l'uruguaià en una acció en què es va treure de sobre Filipe Luis d'una plantofada. L'àrbitre ho va deixar en groga.
