Mort ahir als 83 anys, David Moner ha estat un dels principals impulsors de l'esport català de les darreres dècades des de la presidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), un organisme que va modernitzar i fer créixer passant de ser un ens que vivia de subvencions a un proveïdor de serveis a clubs i federacions. En la llarga presidència de David Moner (1986-2014), la UFEC es va convertir en un actor protagonista de l'esport català des de la seva seu de la Rambla Catalunya de Barcelona de la mà d'aquest expresident de les federacions catalanes de rem i natació que, però, es va apassionar per l'esport, tant per la pràctica com per la gestió, lluny de la capital. A Banyoles, d'on era originària la família del seu pare, i on va passar part de la seva infantesa, els estius i, encara ara, molts caps de setmana, David Moner va ser «d'aquells que van començar a fer esport a l'Estany quan ningú en feia». El banyolí Lluís Barba, amic personal seu i company de viatge en el món de l'esport, tant al CN Banyoles com a la UFEC, el recorda com «una persona molt tossuda, que quan es proposava un projecte sempre el tirava endavant sense deixar de ser amic dels seus amics, a qui mai deixava penjats».

David Moner, que sempre va compaginar la seva lluita per l'esport català amb la feina professional al capdavant d'un despatx d'advocats a Barcelona, mai va ser president del CN Banyoles però «sempre va ser dels que manava». Moner havia practicat la natació i el waterpolo a Banyoles i, al costat d'amics seus com Llorenç Castanyer i Jordi Gimferrer, va ser un dels grans responsables del creixement i la consolidació del club impulsant la compra d'uns terrenys a la vora de l'Estany. «La seva principal aportació al club, la que més quedarà és la idea que el club havia de ser inclusiu, que s'havia d'obrir a tota la població de Banyoles i a la resta de la comarca. Un club per a tots», explica l'actual president del CN Banyoles, Albert Comas, que tot just fa poques setmanes, un cop va rellevar Àngel Dutras en el càrrec, es va trobar amb Moner a la casa del veterà dirigent a sobre l'Estany: «S'estimava molt el club, veies que quan es parlava del club li brillaven els ulls».

El funeral en memòria de David Moner serà demà al matí a Barcelona, però posteriorment serà enterrat a tocar de l'Estany, en el cementiri d'Usall (Porqueres), on ja hi ha les restes de la seva dona morta a finals de l'any passat. «Ell sempre exercicia de banyolí i gironí a Barcelona; passava els estius a Platja d'Aro i els hiverns a Banyoles, sempre a prop de l'aigua», recorda Lluís Barba, que destaca una relació de Moner amb l'aigua que és clau per entendre la seva trajectòria dins el món de l'esport. Es va estrenar com a directiu al CN Banyoles, però, posteriorment, va ser president de les federacions catalanes de rem i natació i va fer gala d'una gran capacitat per teixir una gran xarxa de contactes i relacions per fer servir en benefici de l'esport català i també de Banyoles. Amic personal de l'expresident del COI Joan Antoni Samaranch, Moner va treballar per portar la competició de rem dels Jocs Olímpics a l'Estany. En el mateix camp de regates que el 1970, vint-i-dos anys abans, sent president de la Federació Catalana de Rem havia aconseguit que s'ampliés per convertir-lo en l'únic de dimensions olímpiques de l'Estat. Un camp de regates que avui segueix acollint nombrosos regatistes de molts països.

«S'acabava entenent amb tothom, amb Samaranch i amb altres. Recordo que quan era president de la UFEC i van nomenar Rafel Niubò (ERC) de secretari general de l'Esport van començar topant fort i al final ha acabat sent un dels seus grans amics. Era considerat com més proper a Convergència i la Creu de Sant Jordi li va donar Montilla...», explica Barba, que va mantenir el contacte amb Moner fins al final.