L'Uni aspira a guanyar la Lliga Femenina, el Girona FC sospira per fer el play-off i el Girona CH vol pujar a l'OK Lliga. A què aspira el GEiEG?

La nostra aspiració és doble. Una, que els equips que tenim més ben posicionats puguin arribar a les màximes categories. Parlo del bàsquet femení, del rugbi femení, que es manté a Divisió d'honor, i de l'hoquei, que podria pujar a Primera Nacional. Però sobretot l'altra gran aspiració que té el GEiEG és mantenir la qualitat del nostre esport base, amb seccions que estan creixent molt, com l'atletisme, la gimnàstica, el bàsquet...

A l'hora de triar entre l'elit i la base, el GEiEG ha escollit la base més que tenir equips a dalt de tot?

No són dues coses incompatibles. S'ha d'apostar per estar a l'elit, o el més amunt possible, perquè és el mirall pels equips base.

El GEiEG de bàsquet aspira a lluitar per pujar a Lliga Femenina 2. Els interessa ascendir?

Jo crec que sí, seria molt interessant tenir l'equip a la segona categoria. L'acord de col·laboració amb l'Uni Girona ha sigut molt bo per a l'esport gironí i pels clubs. Ho estem treballant en la base i hem de seguir fent camí.

Els agradaria formar part del projecte ADN Gironí?

Nosaltres no estem mai tancats a res. Tenim clar el que fem, esport base i amateur. Ningú ens ha ofert ser-hi, però no passa res.

Quants jugadors mou el GEiEG cada cap de setmana?

Uns 2.000 si comptem només l'esport federat, els que defensen els nostres colors. Si hi afegim la gent que fa activitat física no federada serien 4.000. I la xifra va creixent, sense incloure-hi l'usuari que va a nedar uns quants cops a la setmana. Hem començat a tenir problemes d'espai a Sant Narcís i no podem agafar tota la gent que voldria entrar a fer ?bàsquet, gimnàstica... Si ?oferissim més places, les ompliríem.

Ha encetat ja el darrer dels seus sis anys de mandat. En què ha canviat el GEiEG entre 2011 i 2016?

Ha canviat molt, però igual com ho ha fet la societat. Quan vam iniciar el nostre camí ja patíem una crisi econòmica que ha fet canviar molts hàbits. Això a nosaltres ens afecta, i molt. Tothom fila molt prim a l'hora d'invertir els seus cèntims i limita les activitats. Famílies amb un notable poder adquisitiu que s'han vist atrapades per la crisi, si tenien els nanos fent guitarra, anglès i un esport segurament s'han vist obligats a prioritzar. I gent que feia esport social i anava al gimnàs o a la piscina potser també ho ha hagut de deixar estar o ve amb menys freqüència.

Quants socis tenien el 2011 i quants en tenen ara?

Quan vam entrar hi havia uns 15.000 socis i ara estem al voltant dels 13.000. Hem baixat. Com ho hem trampejat? Fent moltes coses i posant-hi imaginació. A la junta tots treballem en una empresa i sabem què vol dir estrènyer-se el cinturó. I també és d'agrair que hi ha hagut una gran complicitat entre els socis, els jugadors, els tècnics i els treballadors. Sempre hem tingut clar que la prioritat era no reduir la qualitat ni en els serveis ni en l'esport base.

Quan tinguin marge per fer noves inversions, s'actuarà principalment a Palau?

A la recambra hi ha molts projectes, però el més important és que el club mantingui l'estructura que tenim i que poguem créixer amb nous serveis i instal·lacions. Les inversions? Les haurem d'afrontar quan es pugui amb els nostres recursos, via patrocinadors o, també, via l'ajuda de les institucions.

13.000 socis, 2.000 jugadors... quants tècnics i treballadors té el GEiEG?

Tenim uns 180 tècnics, tots donats d'alta a la Seguretat Social i regularitzats. A més, una plantilla fixa de treballadors de 60 persones i a tot això s'hi han d'afegir el personal que entra a treballar els mesos d'estiu, en campus, que vol dir un centenar més. En termes econòmics el GEiEG és un actor important perquè dóna feina a molta gent i té un pressupost notable, de poc menys de cinc milions. I els nostres ingressos arriben via socis i patrocinadors, perquè a través de les institucions només representen un 3%. Caldria més ajuda de les institucions? Segur que sí. Pel volum de gent que movem fent esport base i amateur les institucions s'haurien de comprometre més amb el GEiEG.

Quants anys fa que és al club, sumant l'etapa a la junta d'Escuder i la seva de president?

13 anys.

El seu somni seria ser el president del Centenari el proper any 2019?

Està clar que sí, m'agradaria.

Les eleccions del GEiEG s'han de celebrar a finals d'any o a principi del vinent, per tant, es presentarà a la reelecció?

Sí, m'hi presentaré. La meva idea és consolidar tot allò que tenim i que alguns projectes que s'han quedat a la recambra, si la conjuntura comença a canviar, es puguin afrontar. La prioritat ha de ser seguir donant la màxima qualitat als socis i que les instal·lacions siguin cada vegada millors. La situació continua sent complicada però ara, com que ja saps què tens, saps que també has de tenir imaginació per poder anar fent coses. És el moment de treballar per donar més instal·lacions, més serveis i més qualitat als nostres socis.

Té constància que hi hagi algú més interessat a optar a la presidència?

Si hi és, benvingut sigui. En entitats com la nostra, a no ser que hi hagi models molt antagònics o enemistats personals, tothom suma. Que vinguin, fem una ?junta més àmplia. Al final tot és treballar per l'entitat i per Girona.

Com s'imagina la celebració del Centenari el 2019?

Aviat ens posarem a perfilar el calendari, però hi haurà d'haver activitats durant tot aquell any. Hem de celebrar que el GEiEG i el seu model de club són a Girona i per això ha de ser una celebració del club i la ciutat. El Centenari és la celebració d'un model d'èxit. El club cada vegada ha de ser més professionalitzat als despatxos i entre els tècnics, però els ideòlegs, els directius, han de ser gent que hagi mamat GEiEG i que no tinguin cap ànim de lucre. Si es perd l'ànima, es perd l'entitat. Hem sigut un referent a la ciutat, esportiu i també en les activitats socioculturals.