Fontajau rugeix un altre cop

Més de 3.800 persones donen suport a l'Uni el dia que Anna Carbó s'acomiada de l'afició des del mig de la "seva" pista

18.04.2016 | 07:33
Fontajau rugeix un altre cop

Fontajau no es va omplir ahir com va passar ara fa pràcticament un any, en aquell 23 d'abril que va quedar gravat per sempre més en la memòria de molts gironins quan l'Uni es proclamava campió de la Lliga, però sí que es va deixar sentir de la mateixa manera. Sobretot a mesura que va anar avançant el partit i en especial a l'equador d'un tercer quart, coincidint en el moment més dolç de l'equip de Xavi Fernández que agafava una màxima diferència de 9 punts (50-41). Coulibaly feia estralls a la pintura, mentre la resta de l'equip recuperava l'espurna perduda en els darrers minuts a Salamanca. I tot plegat, permetia a l'afició creure que forçar el tercer partit era possible. I així va ser. El públic es va posar a fer l'onada a la grada, i tot va ser una mica més senzill. A Salamanca ja tremolen, perquè saben que Ibekwe intentarà forçar, però sobretot perquè saben que l'Uni és capaç de guanyar al Würzburg. Els xiulets i els crits van anar en augment, i evidentment també els decibels. Fontajau es va convertir en aquella olla pressió que demanava el tècnic durant la setmana. Un Xavi Fernández que ahir portava una corbata tota curiosa, que li va escollir el seu fill petit de 9 anys, Adrià, poques hores abans de marxar cap a Fontajau.

Va tocar patir, també es va poder veure com més d'un aficionat es mossegava les ungles, però ahir el més important era guanyar, ja que del contrari, la temporada s'hauria acabat. Knezevic des de la banda, mentre esperava entrar a pista, alçava els braços per demanar un últim esforç a l'afició que amb el 58-59 feia més falta que mai. La zona de premsa, igual que la llotja també es va omplir més del que és habitual, i fins i tot a peu de pista es van poder veure els jugadors del Girona, Àlex Granell i Eloi Amagat. Faltaven dos minuts per arrencar el tercer quart, la gent tornava a buscar el seu seient, quan l'speaker recordava que divendres Anna Carbó, jugadora de l'Uni durant vuit temporades va anunciar la seva retirada obligada per culpa d'una lesió al genoll esquerre. El club li va voler retre homenatge, i el president de l'entitat, Llorenç Biargé li va fer entrega d'una samarreta commemorativa. També va rebre una placa de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell que ahir va tornar a Fontajau, com ja va fer en la semifinal contra el Conquero. Carbó va dirigir unes paraules a l'afició. El partit va anar avançant fins que ja a les acaballes del partit i quan tot semblava perdut (66-68), Givens -autora ahir de 26 punts- sobre la botzina va anotar per forçar la pròrroga. L'afició encara no s'ho creia. L'Uni havia fet el més difícil. I Fontajau va arrencar amb crits d'"Uni Girona, Uni Girona". Xavi Fernández demanava cap des de la banda. "Si se puede!!!" cridava el públic. Coulibaly cometia la seva cinquena falta, i el públic cridava "fora, fora". A la pròrroga, l'equip no va fallar i amb el 81-75, les llàgrimes van ser presents a la pista. El públic va ovacionar a l'equip, conscient que aquestes són les seves campiones passi el que passi dissabte.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema