En el primer tram de temporada, quan les lesions, els canvis i el desgast de la doble competició encara no havia deixat sense esma l'equip que llavors entrenava Miguel Ángel Ortega, Artemis Spanou era una de les peces més destacades de l'Spar Citylift Girona. Chelsea Gray acaparava molts elogis, però el talent i la voluntat de la jove aler pivot grega, tot just és la seva segona temporada professional, no va passar desapercebuda per a ningú. Fins a lesionar-se jugant amb la seva selecció el mes de novembre, curiosament la mateixa setmana que Gray marxava a Turquia, Artemis Spanou era la segona màxima anotadora de l'equip després de la nord-americana. Punts, capacitat per jugar de cara a cistella, bona actitud en la lluita pel rebot... En el seu darrer partit de lliga abans de lesionar-se, a la pista del Gernika, s'havia enfilat fins als 27 de valoració i, només tres dies abans, havia fet 11 punts i 11 rebots contra el poderós Ekaterinburg. Spanou estava destacant fins que un dit trencat la va apartar tres mesos de les pistes, li va tallar el ritme, i, sobretot, li va treure una confiança en el seu joc, que li ha costat tornar a retrobar. «Ha estat una temporada complicada, amb molts canvis, i jo he tingut el problema de la lesió, però ara estic bé, estic amb confiança i sento que també tinc la de l'entrenador», explica la jugadora grega de 23 anys formada a la universitat nord-americana de Robert Morris.
Després de deixar enrere la lesió, Artemis Spanou, que no va arribar a temps per a la Copa ni per als últims partits de l'Eurolliga, no torna a jugar fins al primer partit de Xavi Fernández a la banqueta (derrota contra el Gipuzkoa), però tot i que el nou tècnic li dóna confiança des del primer dia, 28 minuts contra les basques, Artemis semblava lluny del nivell que tenia abans de lesionar-se. Provava moltes coses, especialment en atac, i acabava més aviat ofuscada perquè no li acabaven d'entrar els tirs. L'arribada d'Ify Ibekwe semblava que encara li restaria més protagonisme, però arribada l'hora de la veritat i amb Pikciute i Ibekwe lesionades, la millor Artemis Spanou ha tret el cap a la final. Diumenge, en l'agònica victòria contra Perfumerías Avenida per allargar la final, la pivot grega es va fer enorme dins la zona per capturar setze rebots contra pivots molts més grans i altes que ella com Ndour, Gidden, Kobryn o Vitola.
«Va ser un partit especial. Remuntant, jugant totes juntes amb molta confiança en les nostres possibilitats i que, un cop acabes i ?gua?nyes, dius: això és veritablement un equip», diu Spanou que, però, diferencia clarament el que va passar diumenge amb el partit d'aquest dissabte a Salamanca en el qual es decidirà el títol: «És clar que podem tornar a guanyar. És un altre partit. Diferent dels altres, els mateixos equips, els mateixos cossos tècnics, però un partit diferent. Un de nou i guanyar la Lliga allà a Salamanca seria un gran èxit. És clar que sí i, per a mi i per a l'equip, la millor manera de tancar la temporada».
Miguel Ángel Ortega sempre havia tingut moltes bones paraules per Artemis Spanou. La capacitat de treball de la pivot grega, no és estrany veure-la al pavelló de Fontajau en dies que l'equip té festa, agradava molt a l'actual tècnic del Perfumerías Avenida i ella tampoc veu amb mals ulls els mesos que va treballar al costat de l'entrenador de l'Hospitatet. «Vaig treballar bé amb en Miguel i ara també amb en Xavi, els dos m'han ajudat molt a créixer i m'han donat confiança. És veritat que són dos entrenadors diferents, però jo els estic agraïda als dos perquè, tot i els problemes amb la lesió, aquesta temporada he crescut molt com a jugadora i he millorat físicament i tàcticament».
Dos entrenadors, Miguel Ángel Ortega i Xavi Fernández, que s'estan veient les cares en aquesta final de Lliga en un duel d'estils. Mentre Ortega segueix confiant en la pressió i a augmentar la intensitat física dels partits amb una rotació de deu jugadores, Fernández ha sorprès amb la zona del partit de Salamanca i amb el «box and one» sobre Sílvia Domínguez en el segon a Fontajau. Artemis Spanou riu a la pregunta de si hi haurà més «sorpreses» per a dissabte: «Ja ho veurem, avui ens hem començat a entrenar per preparar el partit i veurem què podem fer». Passi el que passi, títol o no, Artemis Spanou acabarà la seva primera temporada a Girona feliç perquè «tot i la lesió he jugat molts minuts en un gran club, m'he estrenat a l'Eurolliga i, a més de com a jugadora, també he crescut com a persona. Guanyar la Lliga ja seria un gran final de temporada». I?l'any vinent? «No ho sé, encara no n'hem començat a parlar, primer hem de jugar la final i després ja hi haurà temps de parlar-ne».
