A l'estiu, a l'hora de confeccionar la plantilla, els responsables esportius de l'Spar Citylift Girona tenien clar que havien de portar una segona base per alliberar de minuts Noemí Jordana. Van fitxar amb un contracte per dos anys una jove talent eslovena, Rebeka Abramovic, que al cap de pocs dies va demanar tornar cap a casa després de no adaptar-se ni a les exigències d'un equip professional ni a un entrenador que no parlava anglès i cridava molt. Amb Abramovic a l'aeroport, l'Uni va començar els partits amistosos de pretemporada en els quals Anna Carbó va notar unes molèsties al genoll. Una lesió que l'ha acabat obligant a retirar-se del bàsquet sense jugar ni un minut ni en Lliga ni en Eurolliga. La temporada va començar bé, amb Chelsea Gray i Noemí Jordana tirant del carro, però ni el títol de Supercopa va poder amagar que la gran aposta econòmica del club en el joc interior (Ashley París) aportava molt menys del que s'esperaria per una jugadora del seu salari. La pivot no trigaria gaire a enfilar el mateix camí de sortida que Abramovic. Els veritables cops durs, però, van arribar al novembre: Gray marxa a Turquia seduïda per una espaterrant oferta econòmica de l'Agü Sport i Artemis Spanou es trenca el dit jugant amb la seva selecció. La substituta de Carbó, Daria Mieloszynska, no agrada a Ortega i, encara que l'actual tècnic de l'Avenida, aconsegueix que l'equip sumi un parell de victòries importants a l'Eurolliga amb l'energia extra que suposa l'arribada de Givens l'equip s'acaba buidant davant l'exigència del tècnic i de compaginar Lliga i Eurolliga. L'equip no rendeix a la Copa i s'acaba fent el canvi a la banqueta amb l'equip ja molt tocat físicament i mentalment. Xavi Fernández classifica l'equip pel play-off i per a la final, tot i haver de jugar el partit clau a la pista del Mann Filter i part de la semifinal sense Jordana per una lesió muscular. Jugar la final és un gran èxit, però les desgràcies no s'acaben: Lina Pikciute es trenca el genoll i Ify Ibekwe, fitxada per aquests partits clau, també es lesiona just abans de començar la final. La pregunta és prou evident: Amb tants entrebancs es pot guanyar una Lliga?

I la resposta de Xavi Fernández és encara més diàfana. Sí que es pot guanyar i fer-ho no seria cap sorpresa. «Tant si guanya un equip com l'altre penso que no seria cap sorpresa», diu el tècnic de l'Spar Citylift Girona, que només té paraules d'elogi per a les seves jugadores: «Nosaltres hem sortit des del primer segon a guanyar aquesta final. Tot i els problemes i les lesions les jugadores han donat el 120 per cent a la pista a tots els nivells: mental, en atac, en defensa... Han estat impressionants».

L'agònica victòria de diumenge, amb el bàsquet en el darrer segon de Givens i la pròrroga posterior, van obrir la porta d'un tercer partit en què l'Uni haurà de buscar encara una gesta més èpica: ?guanyar la Lliga al pavelló de Würzburg de Salamanca, on el Perfumerías Avenida fa més d'un any que no perd en Lliga. L'ambient serà espectacular, l'afició omplirà les 3.500 localitats i han fet una crida per rebre els equips dues hores abans de l'hora oficial d'inici del partit (19.00, Teledeporte), i aquí és on Xavi Fernández està convençut que el paper dels àrbitres pot acabar sent determinant: «Serà un partit calent, igualat. Vam tenir un gran arbitratge en el segon partit aquí i si el tornem a tenir allà estarem els dos equips al cinquanta per cent d'opcions de guanyar».

El paper d'Ify Ibekwe

Xavi Fernández va sorprendre en el primer partit amb una zona 2-3 que Miguel Ángel Ortega i el Perfumerías Avenida van tenir evidents problemes per atacar tot i els triples de Sílvia Domínguez al final; mentre que en el segon el tècnic per una defensa de quatre en caixa i Knezevic en individual sobre la base internacional. Més sorpreses per a avui? «Si n'hi ha, no les avançaré aquí», diu rient Fernández que això sí que pot jugar una mica amb el factor de la possible recuperació d'Ify Ibekwe. L'alera pivot, millor jugadora de la temporada passada, no ha participat en els dos primers partits de la final i, sobre el paper, tampoc ho hauria de fer en el tercer. Ara bé, ha estat fent feina de fisioteràpia i gimnàs tota la setmana: serà a la banqueta i veurem si pot acabar ajudant alguns minuts.

A l'altre costat, el del Perfumerías Avenida, la pressió és màxima. El club castellà no ha guanyat cap títol aquesta temporada - va perdre la final de Supercopa contra l'Uni i la de Copa davant el Conquero - i no aixecar avui el títol de Lliga seria un desastre per al club més gran del bàsquet femení espanyol per història, afició i, sobretot, pressupost. «A les jugadores els dic que si ells fossin aficionats també exigirien que, com a mínim, l'equip guanyés un títol». explica Miguel Ángel Ortega que espera un partit semblant als dos primers amb el seu equip exigint molt a l'Uni incrementant el ritme de joc, pressionant molt dur i esperant que la seva superior rotació amb deu jugadores de primer nivell i, sobretot, l'ajuda de la seva calenta afició acabi decantant el partit del seu costat.