Bayern 21Atlètic de Madrid
 

L'Atlètic resisteix per ser a la final

Un gol de Griezmann i les aturades d'Oblak permeten als de Simeone deixar Guardiola i el seu Bayern sense premi

04.05.2016 | 07:48
L'Atlètic resisteix per ser a la final
CHAMPIONS · Resultats i calendari

Dos moments determinants, un penal aturat per l'eslovè Jan Oblak i una contra culminada pel francès Antoine Griezmann, van llançar a un irreductible Atlètic de Madrid a la final de la Lliga de Campions, amb la seva reacció en el segon temps, amb sofriment i amb una derrota vàlida (2-1).

La primera jugada, només treure de centre, va ser d'intimidació del Bayern -a Fernando Torres se li van llançar al damunt quatre futbolistes per a la pressió-, les següents van ser de tempteig entre tots dos, amb un parell de xuts llunyans en cada porteria, i després d'espera per a la defensa de l'Atlètic, que ho fiava tot a la seva solidesa al darrere.

Tot en un escenari imponent, per la intensitat del partit, per l'alt voltatge de l'equip alemany, per la tensió, per la batalla per cada pilota, per unes quantes friccions i per l'amplitud i la possessió del conjunt local. No li va importar en excés l'Atlètic, que li va concedir la pilota, però només una estona. Tan sols hi va haver una esquerda en mitja hora de joc a la rereguarda blanc-i-vermella, solucionada per Jan Oblak, agegantat de nou davant el polonès Robert Lewandowski. El porter, segur fins llavors, una jugada fortuïta el va castigar amb l'1-0: una falta executada per Xabi Alonso, un toc decisiu en l'uruguaià Giménez i el gol.

Un enfrontament de tal dimensió i un rival amb tant poder ofensiu no permeten cap error. Ni una sola falta a la vora de l'àrea, la qual va equilibrar l'eliminatòria en el minut 31. Un cop al qual va seguir un altre impacte; una agafada a l'àrea de Giménez, de les que n'hi ha molts i se'n xiulen pocs. El turc Cüneyt Çakir el va assenyalar, Müller el va picar i Oblak, sensacional, el va parar perquè l'Atlètic pogués sobreviure.

Era el minut 34, un moment decisiu i un partit estressant per al conjunt blanc-i-vermell perquè l'Atlètic patia des de la seva nul·la sortida ofensiva. No s'estirava cap al camp contrari, amb tota la inquietud que això comporta, amb l' efecte rebot que causava al Bayern, de nou, una vegada i una altra, perfilat cap al seu atac.

Fins al descans, fins que ho va solucionar l'Atlètic, movent la banqueta amb l'entrada del belga Yannick Carrasco, més present ja en terreny rival, per extensió menys apurat enrere. I revitalitzat de la millor manera: des del gol, des d'una paret entre Griezmann i Fernando Torres culminada amb un xut amb l'esquerra de l'internacional francès, en posició dubtosa quan va rebre la passada final del madrileny.

Un contraatac vertiginós, una connexió estupenda entre tots dos atacants i la final de Milà a la vista, cada vegada més a prop. Era el minut 53; encara molt per jugar i per guanyar, però el panorama ja era molt diferent. No arribava tant el Bayern, sí que ho feia l'Atlètic, amb un xut de Juanfran, fins al tram final, fins al 2-1 de Lewandowski a passada d'Arturo Vidal. Un gol que va tornar a donar emoció a un partit d'alt voltatge.

Patir per guanyar. No li quedava una altra a l'Atlètic de Simeone, que va fallar un penal que no havia estat -Javi Martínez va derrocar a Torres fora de l'àrea- en el 83, que va resistir de nou en la seva àrea, amb un parell d'intervencions més d'Oblak i que disputarà el proper maig 28 la seva segona final de la Lliga de Campions en dos anys. Una gesta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema