Unes 100.000 persones van sortir ahir al carrer a la Ciutat Comtal, per retre culte al campió de Lliga, el Barça. Tant jugadors com tècnics van donar-se un enorme bany de masses, durant les gairebé dues hores i mitja que van durar les celebracions a bord d'un autobús descapotable.

Amb trenta minuts de retard (18.30 hores) sortia la comitiva blaugrana del Port de Barcelona, pujada a la segona planta d'un autobús de color blau amb el lema "s'ha demostrat" i l'efemèride "Campions 2015 -16". Els jugadors, que portaven aquestes mateixes frases i idèntic disseny en unes samarretes blaves dissenyades per a l'ocasió, van compartir la "terrassa" del vehicle, amb el cos tècnic i els empleats del club que habitualment treballen amb el primer equip.

Entre el grup, moltes cares decansament, algunes d'elles ocultes amb ulleres de sol. La nit de dissabte a diumenge, en què van tenir lloc les celebracions privades, va ser molt llarga, i segurament han faltat hores de son, tot plegat, això sí, acompanyat de càntics i crits de suport i emoció dels molts aficionats que s'agrupaven a prop de l'autocar dels campions de Lliga. Tocava celebrar-ho amb els aficionats, una festa familiar que, això sí, va congregar milers de persones als carrers de la capital catalana.

La d'ahir a la tarda va ser una celebració més tranquil·la, amb els futbolistes més preocupats per fer-se selfies i immortalitzar alguns moments per pujar-los a les xarxes socials que per interactuar amb els aficionats en algunes fases del trajecte.

A banda i banda de l'autobús, el comportament dels seguidors culers era el de sempre. Milers i milers de persones -molts pares amb els seus fills- acumulats amb senyeres, estelades, bufandes, banderes i moltes samarretes del Barça i lliurats als seus ídols sota una pluja de confeti blau i grana.

La gentada es feia cada vegada més gran a mesura que la comitiva avançava per l'avinguda del Paral·lel cap a la plaça d'Espanya i això va anar escalfant l'ambient en una celebració plena de color i que els jugadors, malgrat que els va costar arrencar, van acabar fent-se seva a poc a poc.

És clar que en una celebració com aquesta no podia faltar la música, i els jugadors van entonar-se i ballar amb alguns hits que van sonar a tot drap, com el clàssic I will survive de Gloria Gaynor o el Viva la vida de Coldplay, famós per ser el primer dels himnes blaugrana de la generació de Guardiola. És clar que també es van escoltar els càntics futbolers que podien escoltar-se en algunes zones d'animació repartides per tot el trajecte i que van fer saltar ?abraçats Neymar, Luis Suárez i Bartra com si fossin tres aficionats culers al gol sud del Camp Nou.

Mentrestant, Messi escoltava espectant i amb un somriure als llavis com els més joves corejaven el seu nom i intentaven fotografiar a cada instant, mentre ell els corresponia saludant-los tímidament. En la mateixa línia de discreció interactuava Andrés Iniesta, qui no és massa donat a grans escarafalls. Tot el contrari que Dani Alves, que es posava a fer pallassades, entre rialles, mentre s'enfundava una original màscara de lluita lliure amb els colors blau i grana. Sol ser habitual aquesta diferència entre jugadors del Barça i els brasilers, sobretot, solen ser els més expressius a l'hora de saltar i ballar.

La recta final del trajecte encara va ser més moguda. Piqué emulava el que ja va fer l'any passat per celebar el triplet, i pujava perillosament a la barana de l'autobús per començar a ballar mentre aclamava l'afició. Després s'abraçaria a la copa mentre repetia "aquí la teniu, aquí la teniu!". El central culer estava en estat d'eufòria, com si amb el títol de Lliga s'hagués tret un pes important de sobre. La sorpresa va ser quan fins i tot el mateix Luis Enrique, poc donat a grans celebracions, s'atrevia a fer uns passos de ball al ritme d'una "batucada" propera.

Continuava la ruta i amb dos capitans al capdavant de l'autobús -Andrés Iniesta i Sergio Busquets- la rua superava la plaça d'Espanya per enfilar l'avinguda Maria Cristina amb les fonts de Montjuïc de fons.

Va ser aquest tram final el que va congregar la major quantitat d'aficionats i excitar més l'equip, que onejava les banderes formant una postal excepcional que va servir d'epíleg, on la imatge era impagable, plena de color i confeti que es llençava des dels costats.

No hi va haver parlaments finals -no estava previst- ni himne del Barça, ni tampoc es van tenyir les fonts de Montjuïc amb els colors blau i grana. Una rua més modesta, potser no tant per la importància del títol sinó que, qui sap, si els homes de Luis Enrique guanyen també la Copa del Rei i allarguen les celebracions la setmana que ve.