La setmana passada Noemí Jordana estava de vacances a Finlàndia i Suècia amb l'exjugadora de l'Uni Jael Freixanet, que aquest últim curs ha jugat, i estudiat, a Hèlsinki. Aquells dies encara no havia pres la decisió sobre si renovaria amb l'Uni, per allargar un any més la seva carrera professional, o si optaria per retirar-se. «No ho tenia clar. En parlàvem amb la Jael i tenia dubtes perquè a final de temporada sempre acabes cansada. Cada any em sol passar, a mi m'aniria bé decidir-ho més tard, cap a mitjans de juliol, però entenc que els clubs ho han de saber abans», explica Jordana que, però, va acabar deixant de banda les dissertacions quan va llegir la notícia que en la reunió de divendres passat l'Ajuntament i la Diputació no van garantir el manteniment de les seves ajudes econòmiques a l'Uni. Més aviat al contrari. Van proposar una forta retallada que deixava molt desconcertats els representants del club de Fontajau i els dels seus dos principals patrocinadors, Spar i Citylift.

Veient l'Uni en una situació molt compromesa, Jordana va decidir fer un pas endavant i, a través d'un missatge de veu, va dir al director esportiu del club de Fontajau, Pere Puig, que continuaria jugant una temporada més i que el seu contracte no seria cap problema. La base de Torelló acceptava renovar sense ni tan sols saber les condicions econòmiques que l'Uni li podia oferir i si l'equip competiria a Europa, només a la Lliga Femenina o «hem d'anar a jugar a Lliga-2».

«No és cap bogeria. Segur que ens entendrem i que trobarem la manera d'arreglar el contracte. No sé el que hi haurà, però serà suficient per viure», diu Jordana sobre la seva decisió en una postura que deixa clar el seu compromís amb l'Uni i amb la ciutat Girona, on ja té establerta la seva residència també fora de temporada: «Per a mi l'Uni és com la família, i quan la família té problemes l'has d'ajudar». Mentrestant, l'Uni havia aturat la seva planificació esportiva. Un cop Jordana ja tornava a ser a Girona i, cara a cara, va confirmar al club que el missatge de veu no havia estat l'impuls del moment, el club va fer oficial la renovació de la seva base, que s'afegeix a Buch, Spanou i Ibekwe com les quatre jugadores amb contracte per a la temporada vinent a l'Spar Citylift Girona. Això sí, la base sense saber què cobrarà.

Noemí Jordana assegura sentir-se «sorpresa» per les notícies sobre una possible disminució de les ajudes de les institucions al club perquè «no és amb la sensació amb què vaig sortir jo de l'Ajuntament en la recepció de l'endemà de la final. En aquell moment tothom estava molt orgullós del paper que havia fet l'equip i es fa complicat entendre un canvi tan dràstic». ?La veterana base de l'Uni s'ha intentat informar de la situació, però admet que «jo no era dins de la reunió i no puc parlar de les sensacions de la gent, però el que sí que sé és que els patrocinadors, tant en Quim (Vidal, per Spar)?i en Cayetano (Pérez, per Citylift) segueixen molt implicats en el projecte». Jordana entendria que Ajuntament i Diputació volguessin retallar l'aportació econòmica al club perquè «són moments de crisi econòmica i està clar que l'esport no és una prioritat social tan important com altres», però la veterana jugadora no entén «un canvi d'opinió tan radical en poques setmanes».

Continuar jugant als 35 anys

La mostra de compromís de Jordana respecte a l'Uni suposa que, als 35 anys i sent la jugadora en actiu amb més partits a Lliga Femenina 1 (526), Noemí Jordana allargarà un any més la seva carrera i, un altre estiu, endarrerirà posposarà la seva idea de deixar el bàsquet professional per encetar una nova vida laboral fora de les pistes. «Així també tindré temps d'acabar el màster», riu Jordana, que és diplomada amb magisteri d'Educació Especial i està estudiant ara un màster a la UOC sobre «Dificultats de l'aprenentatge i trastorns del llenguatge».

Emportant-se els apunts i els treballs en els desplaçaments, com ja feia aquesta temporada, Jordana tornarà a liderar un equip del qual, de moment, només sap que «som quatre jugadores, però ja l'anirem completant i si no tirarem endavant amb les que siguem. Això sí, hem de ser mínim cinc...». Fins i tot, ara que ja han passat unes setmanes del final de Lliga i s'ha recuperat físicament, Noemí Jordana ja no veu tan negre tornar a afrontar una nova temporada esprement el seu físic jugant Lliga i Eurolliga: «Seria dur, però ara mateixa jugar l'Eurolliga seria una bona notícia perquè voldria dir que l'Uni ha pogut solucionar els seus problemes».