El maig de l'any passat, Jess Andrews es va decidir a fer el pas. S'havia estat rumiant uns mesos aquella proposta que li havia fet el tècnic de l'AA Palamós, Josep Carballude, i va acabar decidint que sí, que anaria a entrenar amb ells i que li podien tramitar fitxa federativa. L'atleta anglesa havia arribat el 2014 a Girona per estar al costat de la seva parella, el ciclista Dan Martin, i si bé al seu país sí que havia competit de manera oficial, per exemple, en proves de cros, des del seu aterratge a Catalunya, quan es calçava les esportives era per entrenar-se de manera anònima, pel seu compte, com qualsevol altre runner enfebrit, o per anar a alguna de les múltiples curses populars que es disputen a la demarcació. Però Girona se li va quedar petita de seguida. Andrews va córrer dissabte a Londres, amb 23 anys, «la cursa de la meva vida» perquè es va classificar per als Jocs, en la prova dels 10.000 metres després d'imposar-se en els Campionats nacionals per davant de Jo Pavey i Linet Massai amb la seva millor marca personal (31:58). Ja té el bitllet per a Rio assegurat gràcies a la posada a punt que ha fet a les ordres de Carballude entre Girona, Palamós i Andorra.

«No és que li quedés petita Girona, és que a les curses populars no en tenia ni per on començar. Arribava amb els cinc primers homes i a les dones els treia entre dos i tres minuts en 10 quilòmetres, una bestiesa», explicava ahir el tècnic de l'AA Palamós, que va viure l'èxit de la seva deixeble des de Rabat, on un altre dels seus atletes, Adel Mechaal, va brillar diumenge en una prova de la Diamond League. Quan li va dir que sí, que volia provar de competir amb un club federat, Carballude ja li va transmetre a Andrews que «veient el seu nivell tenia potencial de sobres per anar als Jocs». Abans de fer història dissabte, la companya de Dan Martin havia guanyat a Girona proves com la Sant Silvestre, la cursa del carrer Nou, el cros de Riudellots o els 10 Km de Girona.

A un any vista, amb els nacionals d'Anglaterra al punt de mira, van començar a treballar. La normativa reclamava que per poder-hi participar havia de fer una marca per sota dels 34 minuts i la va aconseguir als Campionats d'Espanya que es van fer a Portugal fa unes setmanes (33.20). Després només calia deixar-se anar. I dissabte ho va fer. A Anglaterra tot just ara l'han descoberta i la seva història omple portades. A Palamós i a les curses populars de Girona fa temps que s'havien quedat amb el seu nom.