Amb 21 anys, Maverick Viñales viu el sisè curs en el Mundial de motociclisme, amb un títol de campió del Món de Moto3 inclòs. A la categoria reina, MotoGP, hi és per segon any seguit amb Suzuki -és cinquè de la classificació general- i l’any que ve saltarà a la potent Yamaha, on compartirà equip amb l’italià Valentino Rossi amb la intenció de ser campió.

Just en el moment d’aquesta entrevista, a l’Hospitality de Suzuki -zona de descans i reunions-, veiem per televisió que les ambulàncies entren a la pista per a reanimar Luis Salom. Hi ha deu segons de silenci, Maverick mira la pantalla, en cap cas imaginem el fatal desenllaç que comunicarien una hora més tard. A les xarxes socials, va escriure el següent en referència al pilot mallorquí: “Vas ser un dels rivals més durs, un dels millors companys i després un amic”.

Amb el pilot de Roses i de Palau-saverdera, Salom havia perdut a l’última cursa el Mundial de Moto3, que va anar a mans del mateix Maverick, i l’any següent a Moto2 van vestir els mateixos colors a l’equip del Páginas Amarillas HP 40. Després de ser quart el diumenge en el GP de Catalunya, a Montmeló, Maverick va fer una volta amb una bandera seva i una altra en record del rosinc Iu, mort el 27 de maig passat en un accident de moto.

Satisfet per haver arribat en el Gran Premi de Catalunya amb un podi en sis carreres?

L’única cursa de la qual no estic satisfet és la d’Argentina, podria haver fet podi, però vaig tenir la caiguda. A Mugello, també hi podia haver pujat, però un problema electrònic a la sortida ens va retardar molt. Ara bé, podem estar contents, l’objectiu era quedar entre els sis primers i cada carrera ho estem fent, fem bons entrenaments. Estic content de com està treballant l’equip, és clar que m’agradaria fer un pas més i lluitar sempre a davant, però al final, amb constància, ho aconseguirem.

Els entrenaments són bons, què creus que falla a la carrera?

La cursa és diferent, el grip (adherència dels pneumàtics) sempre baixa més després de Moto2 i la nostra moto pateix molt. És difícil, la moto va molt bé per fer dues o tres voltes, però per fer tota la cursa encara patim una mica.

Quina marca et fixes per al final de temporada?

M’agradaria molt estar entre els sis primers.

En quin moment creus que et comencen a respectar els rivals?

Des de la pretemporada, que és quan he estat al davant i m’han anat veient. Crec que si tot funciona normal, podem estar al davant.

Què et va fer dubtar entre quedar-te a Suzuki o marxar, com així serà, a Yamaha el 2017?

La confiança que tenia posada en Suzuki. Em porto molt bé amb Davide Brivio (manager del Team Ecstar Suzuki), hi ha molt bona relació amb ell i l’equip, i tot això em va fer dubtar. El projecte era molt bonic, però al final l’objectiu és un i penso que el moviment que he fet m’ho pot donar des de la primera cursa.

Quan senties que Dani Pedrosa podia ocupar el teu lloc de Yamaha, què vas pensar?

Quan deien això encara estava amb negociacions, no m’ho creia.

L’opció Honda te l’havies plantejat?

No, realment no. Al final crec que el millor lloc que podia tenir era en el que he anat.

Quina reacció van tenir des de Suzuki?

Jo estava una mica trist per marxar, em va costar dir-ho a tothom cara a cara, però al final han entès el que jo busco de cara al futur i crec que ho han acceptat molt bé. Estan tots molt motivats i sobretot per a ells és interessant fer aquestes curses al màxim nivell. Per a ells és una bona evolució per a l’any vinent.

Com veus Suzuki la pròxima temporada?

Segurament seran uns rivals increïbles, a més, tot el meu cos tècnic és molt bo.

L’any que ve et toca l’italià Valentino Rossi com a company d’equip, un dels grans.

Sí, el més gran de tots. Estic content, crec que pot ser molt bo al final aprendre de Valentino. Fa molts anys que és al Mundial i sempre ha estat al davant, la qual cosa vol dir que el treball que fa dóna resultats. La part difícil és que tens un company que també lluitarà pel títol.

El veus com un rival a batre o algú en qui fixar-te i aprendre?

Al final crec que quasi tots els rivals són a batre, els 22 que estem a la graella de sortida. Més enllà de batre Valentino, penso a batre els altres.

T’espanta imposar-te a ell després de veure el que ha passat amb altres rivals?

No, gens. Crec que el respecte que hi ha entre Valentino i jo és molt gran, per tant crec que no tindré cap problema.

Teniu molt bona relació.

Sí, estic posat en el seu marxandatge i realment tenen l’esperança posada en mi, creuen que en un futur puc agafar un lloc important.

Ara fa cinc anys, quan començaves al Mundial, si t’haguessin dit que arribaries fins aquí, t’ho hauries cregut?

No, realment no. No m’ho esperava pas. Vaig veure una foto al Facebook de fa cinc anys, la meva primera temporada aquí, i qui m’ho anava a dir, liderar un entrenament de MotoGP amb un equip Factory i sobretot amb un futur molt bo.

Com creus que has canviat en aquest temps en la manera de ser i de pilotar?

En la professionalitat. Cada any vaig agafant experiència i estic anant a més. Pel que fa al pilotatge, és l’adaptació a la moto. Aquest any vaig més al límit, sé les reaccions de la moto. Tot i això, crec que encara no li estem traient el 100%, però sí que és veritat que em sento més ràpid.

L’any que ve, com que és el primer a Yamaha, creus que l’adaptació a la moto et pot fer perdre temps per a la caça del títol del Mundial?

No, crec que no, perquè sempre m’he adaptat força bé a les noves motos i crec que l’estil de pilotatge no és molt diferent. Penso que em podré adaptar força ràpid.

Quan vas pujar a la categoria reina la temporada passada, es comentava que era precipitat, però el temps t’ha acabat donant la raó.

L’any passat va ser d’aprenentatge i aquest és com si fos el meu primer any a MotoGP, però jo crec que va ser una decisió encertada. Després de tota l’experiència acumulada, el treball que es fa a MotoGP és molt diferent del que es fa a Moto2.