El fiscal insisteix que hi va haver corrupció en el pagament de 40 milions del Barça a Neymar per assegurar el seu fitxatge. Segons José Perals això «va alterar el mercat de fitxatges i la contractació» perquè davant una oferta millor per al Santos, com una del Reial Madrid de 36 milions, «el jugador es va decantar (...) per una altra via no permesa en l'àmbit de la FIFA».

Aquest és un dels arguments que esgrimeix el fiscal José Perals en el seu recurs d'apel·lació davant la sala penal de l'Audiència Nacional contra la decisió del jutge José de la Mata d'arxivar la causa oberta a Neymar, el seu pare, l'expresident del Barça Sandro Rosell i el mateix club pel suposat engany sobre el preu del traspàs al fons brasiler DIS, gestor del 40% dels fons federatius del davanter.

El fiscal entén que, si De la Mata va admetre en l'acte d'arxiu que Neymar i el FC Barcelona van incomplir «palmàriament les normes de la FIFA» pel lliurament d'aquests 40 milions, «és evident que no es poden qualificar tals fets de mers incompliments ètics o morals» sinó que són «uns clars indicis» que aquest pagament és «un acte típic de corrupció en els negocis». Recorda que el preu real de mercat de Neymar no eren per tant els 17,1 milions d'euros fixats en el contracte, «sinó una quantitat major, més pròxima als 36.000.000 oferts pel Madrid».

Perals retreu per això a De la Mata que no tingués en compte aquesta circumstància a l'hora d'arxivar també el delicte d'estafa quan va resultar acreditat que Neymar només volia jugar al FC Barcelona, cosa que tot i que es devia a la seva voluntat, aquesta «lògicament es veia influenciada pel fet que aquest club li pagava 40 milions». Per aquest delicte, apunta Perals, es van veure perjudicats, no només el fons DIS, «sinó també el mateix Santos, que veia com, incomprensiblement per a ells, Neymar insistia que només acceptava ser traspassat al Barcelona i a cap altre, perquè no sabien que Neymar havia cobrat 40 milions d'euros d'aquest club». Segons el parer del fiscal, aquests contractes simulats, que van perjudicar el cobrament dels drets federatius que corresponien a DIS, són constitutius d'un delicte d'estafa impròpia, per la qual cosa també sol·licita que es processi el Santos. Un altre dels indicis que destaca Perals és que el Barça va mantenir ocult un document -un annex del contracte de traspàs- relatiu al pagament dels seus drets federatius que demostraria que hi va haver engany al fons brasiler DIS. Aquest document va aparèixer després entre els reclamats a l'auditora Deloitte i revelaria que els dos clubs (Barça i Santos) preveien la possibilitat que DIS, en el futur, pogués reclamar més diners.