«Un guerrer lluita fins al final», repeteix sovint Joel Jaile Casademont. L'atleta de Bonmatí ha aconseguit la proesa d'acabar una cursa pels Pirineus que connecta el Pertús amb Hendaia, de 867 quilòmetres i uns 55.000 metres de desnivell positiu. El repte no era fàcil, per no dir quasi impossible. Seria com anar i tornar de Girona a Barcelona quatre vegades i mitja pujant i baixant més de sis cops l'Everest des del mar. Jaile està acostumat a córrer llargues distàncies per muntanya, però la TransPyrenea, que és com s'anomena la cursa, era una competició en majúscules. Van sortir uns 250 corredors d'unes quaranta nacionalitats i es preveu que n'arribin poc més d'una vintena, en comptagotes i separats per hores i, fins i tot, dies. Jaile hi ha destinat 13 dies i 22 hores. Tot i que pràcticament és anecdòtic, ha estat el catorzè participant més ràpid. Els atletes tenen de límit fins avui per arribar.

Joel Jaile va començar amb problemes físics i va meditar si plegava pràcticament només de sortir. Va estar aturat quasi tot un dia fins que va decidir arrencar de nou. Va plantejar-se el repte tranquil, sense pressió, i gaudint de les muntanyes i de les pujades als cims en cada metre que avançava. A poc a poc va anar sumant quilòmetres i desnivell. Anava explicant les seves sensacions per les xarxes socials. En una ocasió, l'organització va tenir molts corredors aturats en un lloc segur per una forta tempesta elèctrica. Quan quedaven uns seixanta quilòmetres i tres cims tenia les cames adolorides, però ja no podia rendir-se. «Sóc molt feliç. Quan lluites per una cosa i amb esforç ho aconsegueixes, és molt gratificant», explicava el corredor de Bonmatí poc després de creuar la línia d'arribada. «He viscut mil i un estats d'ànim diferents, molts i molts sentiments diferents que em fan sentir molt viu», va indicar. També va assenyalar que durant l'aventura «m'he reservat molt i això m'ha permès disfrutar com mai, sinó hauria acabat malament del cap», va concloure.

Els vencedors han estat dos francesos Valery Caussarieu i Laurent Gueraud,i un suec, Steene Johan, que van decidir arribar a meta junts. Després de 12 dies i mig corrent per les muntanyes no tenia sentit fer els darrers quilòmetres a l'esprint per arribar uns minuts abans que els altres.

A la cursa hi participava un altre gironí, Carles Solivera. El corredor de Sant Climent de Peralta va decidir plegar quan havia completat un terç de la cursa per una lesió al peu i per recuperar-se a temps per un nou repte d'aquí a unes setmanes, el Tor des Geants, de 330 km i 24.000 metres de desnivell positiu.