Ara fa uns mesos, durant el mercat d'hivern, el Girona va tancar d'una tacada els fitxatges de dos davanters. Cristian Herrera i Dejan Lekic arribaven a Montilivi, cosa que provocava un veritable overbooking d'atacants. Pablo Machín va resoldre com va poder la situació, repartint minuts i mantenint a l'ostracisme jugadors com Felipe Sanchón i Jairo Morillas, als quals no es va veure durant gairebé tota la segona volta. En atac, la situació ha canviat amb el canvi de temporada, però un escenari similar es podria trobar si finalment Pablo Marí s'acaba convertint en una cara nova. Amb ell serien 7 els centrals de la primera plantilla i, tot i que aquí hi ha més posicions per cobrir (tres), el cert és que Machín tindrà un grapat de defenses.

Si Marí acaba fitxant (cedit pel Manchester City), seria el tercer central que ha aterrat aquest estiu després de les incorporacions de Jonás Ramalho i Juanpe. A tots ells cal sumar Kiko Olivas, Pedro Alcalá, Richy Álvarez i el lesionat Carles Mas, que continuen de l'última temporada. Sis efectius, set comptant Mas, per a tres places, per la qual cosa el cos tècnic veuria doblades totes les posicions de l'eix defensiu. Una situació idíl·lica per encarar una temporada llarga com és la Segona Divisió A i tots els contratemps que solen aparèixer durant tants partits, però davant la qual cal tenir mà esquerra per saber-la portar. Ara bé, si finalment es fitxa Pablo Marí, caldrà veure també si el club no fa cap altre moviment per alleugerir aquesta zona o si aposta fermament per tenir tants efectius al darrere. En un principi, tot sembla indicar que aquesta última serà la postura de Cárcel i també del mateix Machín; tant el director esportiu com el tècnic volen tenir com més efectius millor i comptar amb una plantilla compensada, a diferència del que s'ha viscut aquests últims cursos.

Sense Marí, a Machín ja se li obre un ventall d'alternatives per dibuixar la seva defensa titular, per la qual cosa les opcions augmentarien amb l'arribada del d'Almussafes. Aquesta situació, faria que la competència al darrere fos encara més accentuada. Un dels jugadors que es podrien veure clarament afectats és Richy Álvarez. El capità ve de viure una temporada complicada, en la qual tot i venir de renovar i de ser una peça imprescindible es va veure rellevat durant força jornades a la banqueta arribant-se fins i tot a plantejar una hipotètica sortida durant el mercat d'hivern. Aquest estiu, amb encara més competència i davant la possible arribada d'un central més, l'escenari se li fa encara més difícil, sobretot tenint en compte que s'ha lesionat i que haurà de descansar durant unes setmanes. Al gallec se li va treure líquid del genoll, per la qual cosa necessitarà un temps per tornar a enfortir el múscul. Això el farà anar a remolc. Veient com està el panorama, n'hi ha que pensarien que el gallec podria veure amb bons ulls canviar d'aires abans que es tanqui el mercat, però la intenció de Richy és la de continuar. Ell ho reconeixia a mitja setmana: "Un any més, jugar serà difícil. Però això és positiu per al grup. Haurem de posar les coses complicades a l'entrenador, que li tocarà prendre decisions. Cada setmana alguns jugadors importants es quedaran fora".

Postura realista de Richy i postura més que ferma del seu representant, Rafael Rodríguez Rafita, qui té molt clar que el gallec no es vol moure de Girona. "És el capità i està molt identificat amb l'equip i el club. La seva única idea és la de jugar i tornar a lluitar per pujar. En cap moment pensem a marxar".