Diuen que bé està el que bé acaba, però de moment, el Llagostera no ha encetat amb gaire bon peu el seu retorn a la Segona Divisió B. Perquè la història arribi als seus darrers capítols encara queda un grapat de mesos, marge de maniobra n'hi ha i la paciència pot estar del tot intacte, tot i que és cert que en dues jornades, l'equip encara no sap el que és guanyar. Si agredolç va ser l'empat inaugural amb l'Espanyol B, un xic decebedora va ser la derrota d'ahir al migdia al camp de l'Ebro. A Saragossa, els blaugrana s'hi van esforçar de valent i durant un grapat de minuts van gaudir de bones ocasions per, com a mínim, marcar algun gol. Però encaixar als dos minuts i rebre l'estocada al darrer sospir va ser un càstig un pèl excessiu i alhora determinant. 2-0, cap punt al sarró i un desplaçament més (i ja en van moltíssims) en què els llagosterencs es queden amb un pam de nas.

L'engranatge encara no carbura del tot, les peces s'han d'acoblar i l'equip està, si fa no fa, en construcció. Tot i això, en dos partits ha donat pinzellades d'optimisme. Ahir, encara que va rebre un gol només començar, obra de Moustapha, l'equip va demostrar capacitat de reacció. No es va ensorrar. Va saber-se refer de la clatellada inicial, es va sobreposar a la calor incessant i va ser capaç, a estones, de neutralitzar el joc de l'Ebro. Els aragonesos venien de guanyar a la primera jornada i es trobaven amb avantatge al marcador ben aviat. Moustapha, al minut 2, superava Moragón i feia pujar l'1-0 a l'electrònic. El gol va ser l'espurna necessària per acabar de despertar el Llagostera, que a partir d'aquell moment va buscar l'empat. En només un parell de minuts, el porter Montoya va haver d'intervenir per evitar-lo. Primer, en una falta picada per Marc Martínez; i després, en un intent de córner olímpic del mateix futbolista blaugrana. Manel, titular ahir per la baixa de Rafa Jordà, ho intentava sense fortuna al minut 6, mentre que a l'11 els llagosterencs reclamaven unes possibles mans del central Maureta a l'interior de l'àrea. Abans del quart d'hora va arribar l'oportunitat més clara per als d'Oriol Alsina. Pablo Sáncez es va plantar tot sol davant el porter Montoya (poc després era substituït per Marqueta) però, amb tot al seu favor, no va saber definir deixant escapar així una boníssima ocasió per fer l'empat.

De l'Ebro no hi havia gaires notícies. Només un xut llunyà de Kevin i un llançament de falta de Víctor sense gaire perill. En canvi, el Llagostera seguia picant pedra. Al 35, va ser Rodri el que va provar fortuna. De falta, va obligar Marqueta a lluir-se amb una molt bona estirada. No hi havia manera. El gol es resistia i els minuts anaven passant.

La perseverança tard o d'hora havia de donar els seus fruits i els d'Alsina ho van seguir intentant. A la represa, Manel va tenir el gol a les seves botes. Va regirar-se a l'interior de l'àrea abans d'enviar el seu xut a tocar del pal. La següent, al 53, va ser per a Pablo Sánchez. El migcampista va inventar-se un xut ben col·locat que Marqueta va rebutjar a darrera instància. Alsina va decidir sacsejar la banqueta i va donar entrada a Rubén, Carlos Cano i una mica més tard a Robert Simón. Més pólvora i velocitat per a un equip, el gironí, que va estirar-se encara més a la recerca de l'empat. Albarrán la va tenir al 70, però un cop més Marqueta va estar encertat, desfent el perill.

L'Ebro, que fins llavors s'havia defensat com havia pogut i que en atac havia dit ben poc, va aprofitar que el seu rival s'havia llançat a l'atac a la desesperada. Kevin Lacruz va obligar Moragón a salvar la sentència al 83, però ja al descompte, el porter del Llagostera no va poder evitar el 2-0 quan Gabarre, tot sol, va signar la sentència. Ja no hi havia temps per reaccionar.