La mort, dissabte passat, de l'exdavanter aragonès del Barça Miguel Ángel Bustillo va servir per, en un cap de setmana sense lliga de Primera, mantenir viu el caliu de l'eterna rivalitat entre els blaugrana i el Madrid. Va ser el moment de recordar la història de l'estrella que hauria pogut ser però que una greu lesió, fruit d'una entrada del madridista De Felipe al Bernabéu, en la primera jornada de lliga, la tarda del 14 de setembre de 1969, va frustrar. Bustillo, que mai més va tornar a ser el mateix, va estar-se dos anys més al Barça sense pràcticament jugar, però precisament una d'aquestes escasses actuacions que va poder protagonitzar va ser a Girona, el 14 d'agost de 1970, en la inauguració de l'estadi de Montilivi. I allà sí que va entrar a la història: va ser l'autor del primer gol de la nova instal·lació. Del primer, i del segon, en un partit que els blaugrana, dirigits per Vic Buckingham, amb els gironins Martí Filosia i García Castany a la gespa, es van emportar per 1-3. Vivolas va passar a la història per ser l'autor del primer gol dels blanc-i-vermells a la nova llar.

Bustillo havia arribat al Camp Nou des del Saragossa l'estiu de 1969, amb 23 anys, i després que els blaugrana haguessin pagat 9 milions de pessetes al conjunt aragonès. I la inversió no va trigar a donar els primers rèdits. El dia del seu debut al Bernabéu, precisament, va convertir en gol les dues primeres pilotes que va tocar. En només cinc minuts de partit, el Barça ja guanyava 0-2. El clàssic -aleshores eren derbis- va acabar amb empat a tres, però el més impactant va ser la greu lesió que patiria Bustillo, als 55 minuts, per una brutal entrada de De Felipe, que l'àrbitre Ortiz de Mendíbil no va entendre ni com a falta, que li va destruir el genoll esquerre.

Onze mesos després d'aquella malaguanyada tarda al Bernabéu, Miguel Ángel Bustillo era titular amb el Barça a Montilivi, davant dels milers d'espectadors que omplien el camp. Era «l'esdeveniment esportiu del segle», segons titulava aquell dia en portada Los Sitios. El davanter aragonès va ser un dels protagonistes del partit i, una mica com havia fet l'any anterior al Bernabéu, va firmar un doblet en cinc minuts que avançava el Barça 0-2. Primer resolent un embolic dins l'àrea del porter del Girona, Soto, i després aprofitant una centrada de Gallego. A la segona part Fusté va fer el tercer, abans que Vivolas marqués pels locals el gol de l'honor. Aquella bona actuació del davanter aragonès no va tenir continuïtat i entre aquella temporada i la següent només va jugar dos partits. Va acabar fitxant pel Màlaga, club en el que es va retirar.

El Girona, entrenat per Martín Vences, va formar amb Soto, Diego, Corona, Pla, Sala, Carrión, Masferrer, Martí, Solsegui, Hernández i Morchón. El Barça va sortir amb Reina, Rifé, Eladio, Torres, Gallego, Fusté, Reixach, Dueñas, Bustillo, Zabalza i Marcial. A la grada les cròniques de l'època hi situaven més de 20.000 espectadors, que no es van voler perdre un acte «de gran gala que tot Girona i la província» no es van voler perdre. És clar que, amb els pas dels anys i les frustracions posteriors de les promocions perdues contra Vila-real i Còrdova, l'ambient futbolístic de la ciutat es va anar desencisant fins que el 2008 el gol de Migue contra el Ceuta va tornar a dur el club a la categoria de plata, en una etapa que acumula ja nou temporades seguides.

La mort de Bustillo es va produir gairebé un any després que la de Moses Malone (13 de setembre de 2015), l'exestrella de la NBA que va anotar la primera cistella al pavelló de Fontajau el 4 de setembre de 1993. Un altre esdeveniment del segle per a una instal·lació que, com el seu dia Montilivi, va revolucionar l'esport a la ciutat.