Aquest Llagostera està en procés de construcció. La temporada oficial fa tot just unes setmanes que ha aixecat el teló i amb tantes peces noves com té l'equip d'Oriol Alsina encara es necessita temps perquè arribi no només el bon joc, sinó també els resultats. De pinzellades d'optimisme ja n'hi ha, però és evident que encara queda feina per fer. A?la lliga, tot just el passat cap de setmana arribava la primera victòria i exigir un bon resultat a la Copa del Rei, i més fer-ho en un duel contra tot un Racing i al Sardinero, potser era demanar massa. La missió no era pas impossible i el Llagostera ho va intentar fins a l'últim sospir, però la qualitat del rival, sumant-li també l'experiència dels seus jugadors i l'empenta d'un públic fidel, van poder amb un conjunt, el blaugrana, ple de cares noves, molt jove i al qual les errades puntuals van acabar condemnant a l'eliminació. Sobretot una, a la mitja hora de joc:?una pèrdua de pilota que va ser letal. Primer, perquè va significar el gol que desequilibrava el marcador i, segon, perquè des d'aquell moment i fins que Cano hi va posar un xic d'emoció, els càntabres van ser amos i senyors del matx.

Amb un munt de novetats a l'onze i sense repetir gairebé cap jugador de l'última jornada de lliga, Oriol Alsina va voler aprofitar la cita per experimentar. Rotar la plantilla i donar minuts als menys habituals era una prioritat;?l'altra, veure els més joves. I una última: intentar passar ronda. Aquesta era la més complicada. Sobretot per com van jugar un i altre equip. Ganes ja hi va posar el Llagostera, però va ser el Racing el que més hi va anar, que va gaudir de les oportunitats més clares i que es va acabar emportant la victòria. «És el just guanyador de l'eliminatòria», reconeixia Alsina al final. I no li faltava raó.

Després d'uns primers compassos sense dominador, van ser els locals els que van agafar la batuta. La pilota era seva. Era qüestió de temps que arribessin les primeres ocasions. La defensa llagosterenca aguantava bé les internades dels seus rivals; Albarrán va desviar un xut d'Aquino passat el quart d'hora i poc després era Eloi el que apareixia per refusar el perill de Caye Quintana. Aquino va provar un xut que va marxar desviat i de nou, Caye, rematava amb el cap fora. Fins que va arribar el minut 30. Una absurda pèrdua de pilota la va aprofitar el Racing per generar un atac ràpid en el que Borja Granero, molt hàbil, va cedir perqupe Caye Quintana superés Ratti i fes pujar el primer al marcador (1-0).

Per si no n'hi havia prou amb el gol, uns minuts més tard Albert Vivancos queia lesionat i era substituït per Pol Calvet. El bescanoní pateix una distensió al turmell esquerre i caldrà veure quin és el temps de baixa. Encara estabornit amb aquestes dues clatellades gairebé consecutives, el Llagostera va estar a punt de rebre el segon. Al llindar del descans va aparèixer Ratti, un dels millors al Sardinero, per evitar el gol de Caye.

El Racing, decidit que el pas pels vestidors no esperonés al seu contrincant, va decidir matar el partit només encetar la represa. Héber va treure's del barret una bona acció personal al vértex de l'àrea, des d'on va desempallegar-se del seu defensor i amb un xut per baix va superar Ratti, que poc hi va poder fer. 2-0 i el duel, pel que s'havia vist i el que deia el marcador, semblava dat i beneït. Però el que són les coses. Quan millor estaven els càntabres, el Llagostera va treure petroli del seu primer i únic xut amb cara i ulls entre els tres pals. Carlos Cano va retallar distàncies al minut 54. El gol va esperonar els blaugranes, però també va incentivar un Racing que va llançar-se en tromba a la caça de la sentència. No va marcar, però a punt va estar de fer-ho més d'una vegada. Borja Granera va rematar al travesser al minut 65, Aquino va tenir una clara ocasió al 70 però va enviar el seu xut al lateral de la xarxa, Ratti salvava un gol cantat d'Aquino al 80 i Laro va estar a punt de veure porteria però al 86 l'esfèric va fregar la fusta.