Esteve Ferrer

«Marxo perquè sé que puc tornar sempre al Bordils»

16.09.2016 | 07:32
«Marxo perquè sé que puc tornar sempre al Bordils»
«Marxo perquè sé que puc tornar sempre al Bordils»

El Bordils va anunciar ahir per sorpresa que el central banyolí havia acceptat una temptadora oferta al Tuïr francès

El Tuïr, un equip francès d'una localitat de 7.000 habitants pròxima a Perpinyà, havia temptat Esteve Ferrer el juny passat però no hi va haver acord. La setmana passada, després de perdre el qui havia de ser el seu central titular, el Tuïr va tornar a contactar amb el banyolí i, aquest cop, el va convèncer amb una proposta que li permet tastar una lliga estrangera amb unes condicions econòmiques i esportives irresistibles. El Bordils, tot i el cop que li representa perdre «el pal de paller», com admetia l'entrenador Pau Campos, li ha donat totes les facilitats i es resigna, després de l'adéu de Canyigueral i Nonó, rumb a l'Asobal, i la retirada de Masmiquel, a seguir reiventant-se en l'inici del seu quart curs seguit a Plata. Esteve Ferrer, format al Banyoles, va passar pels equips base del Barça i el Granollers abans d'explotar al Bordils de la mà de Pau Campos.

S'ho ha hagut de pensar molt això de marxar del Bordils?
Tot ha sigut molt ràpid, no podia ser de cap altra manera perquè els campionats ja han arrencat o estan a punt de fer-ho. Al juny ja m'havia vingut a buscar el Tuïr però no hi va haver acord. La setmana passada els van anar a buscar el central que tenien de referent i van tornar a pensar en mi. I ens vam entendre. Ho vam estar valorant amb en Pau (Campos), em va ajudar a trobar contactes per rebre referències del club, i vaig acabar dient que sí.

Què coneix del Tuïr?
Sé que és el club d'un poble de 7.000 habitants al costat de Perpinyà que té molta tradició en l'handbol. Ara juguen a l'equivalent a la Primera Nacional d'aquí, el que seria la tercera divisió francesa, però vénen de baixar de Segona i gràcies a l'entrada d'un patrocinador nou, Intermarché, volen recuperar la categoria perduda. A França en els últims anys l'handbol ha explotat i estan pagant bons sous, és molt diferent que aquí. Sé que tenen un porter de Toledo, amb qui ja he parlat, i m'ha garantit que són gent seriosa.

Què feia irresistible aquesta oferta?
L'oferta era boníssima i tot i això m'ho vaig pensar 30.000 vegades abans no vaig donar el sí. Aquests últims anys ja m'havien sortit coses però la meva prioritat era que si havia de sortir ho fes a prop de casa perquè no vull renunciar a la meva feina en l'empresa familiar. El Tuïr m'ho permet perquè durant la setmana podré ser uns dies a Banyoles, a casa.

Els dimarts i els dimecres m'entrenaré amb el Bordils, i els dijous aniré cap allà per fer-ho amb l'equip i jugar el cap de setmana. Des de casa fins a la porta del pis que m'han posat tinc una hora de cotxe. També puc dir que marxo perquè sé que sempre puc tornar al Bordils, que em rebran amb les portes obertes. D'entrada he firmat per aquesta temporada però amb una clàusula que, si pel que sigui, per Nadal vull marxar, ho puc fer sempre que torni a Bordils o no vagi a reforçar cap altre equip rival del Tuïr.

Quan debuta?
Havia de fer-ho aquest cap de setmana, quan arrenca la lliga allà, però el trànsfer no ha arribat i hauré d'esperar a la segona jornada. Em podré estrenar, d'aquesta manera, jugant a casa. El Tuïr ha fet un projecte ambiciós perquè vol tornar a pujar a la segona divisió d'allà després d'haver-ne baixat la temporada passada.

Què representa Pau Campos per a vostè?
No és el meu segon pare però... gairebé. Vaig arribar al Bordils amb 21 anys sent un jugador molt normalet i gràcies a ell i al club he tingut l'oportunitat de jugar a Plata i ara de poder fer el salt i anar a conèixer l'handbol d'un altre país. S'ha dit moltes vegades però el Bordils és una gran família i aquesta és la seva gran força.

Amb què es queda d'aquests sis anys al Bordils?
Amb el fet que un equip d'un poble de poc més de 1.000 habitants estigui competint contra equips de ciutats com Valladolid, Còrdova i tantes altres. I que els jugadors d'aquests clubs, quan vénen a Bordils i veuen l'ambient, marxen enlluernats amb ganes de poder-hi tornar a jugar. Em quedo amb això, més que amb l'ascens o alguna altra cosa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Esports

Tres dels últims quatre triomfs del Girona a fora han estat amb superioritat numèrica

Cent tretze dies feia que el Girona no celebrava una victòria lluny de Montilivi. A Sevilla es va...

La ´cara A´ de l´equip de Machín

Hi ha tardes que sense saber per què es posen absolutament de cara i això és el que li va passar...

Sacrificar un davanter per deixar lloc a Alcaraz, la clau del pas endavant

Pablo Machín arrossegava un dilema existencial. El tècnic s'engresca amb la combinació que resulta...

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema