El primer campionat d'Espanya d'hoquei patins es va disputar la temporada 1943/44. Va reunir set equips. Allà, al costat de l'Espanyol, el Cerdanyola, el Deportivo de la Corunya, el Delícias de Saragossa, el SEU Madrid i el Club N. Palma, hi formava el Girona CH, fundat la tardor de 1940 per alguns dels qui van ser els autèntics pioners d'aquest esport no només a la ciutat, sinó a Catalunya i Espanya. La temporada següent el Girona es proclamava subcampió, a Reus, després de perdre per 2-1 contra l'Unión Club de Barcelona. I en la 45-46, la ciutat era l'escenari del torneig, mobilitzant a Vista Alegre un públic entusiasmat malgrat que els locals no van tenir opcions de títol. Girona, i en aquells primers anys, el Girona CH, i poc després també el GEiEG, es van convertir en uns habituals de l'elit de l'hoquei català i espanyol. L'època daurada va durar, bàsicament, fins ben entrats els 50, fins que van arribar les vaques magres i, exceptuant comptades ocasions, com un ascens del Girona a Primera el 1966, o el pas, ja en l'època moderna, dels grupistes per l'OK Lliga, categoria a la que van haver de renunciar el 2012, la flama es va anar consumint.

El Girona i el Cerdanyola es discuteixen la condició de degà. L'expresident Antoni Quintana, que s'ha convertit en un apassionat estudiós de la història del club, defensa que «per uns dies» el club més veterà és el gironí. Demà a les vuit del vespre, quan els Pelicano, Llaverola, Canet, Garcia i companyia es calcin els patins per enfrontar-se al Liceo a Palau II, el Girona CH tornarà a l'elit que no trepitjava des de feia mig segle. Els temps han canviat molt. També per a l'hoquei, un esport que durant la dècada dels quaranta i bona part dels cinquanta despertava passions, omplint pàgines de diari i pistes, i que ara lluita per retrobar l'esplendor. Dels 16 equips que formen avui per avui l'OK Lliga, el Girona CH n'és el més antic, a punt de complir 76 anys. Perquè va ser un dels degans de les competicions i va tenir a les seves files jugadors internacionals i campions del món com August Serra i Ramon Bassó, i d'altres que també van tenir papers destacats en les seleccions com Lluís Ferrer, Isidre Escriche o un José María Sastre que l'octubre de 1940 figurava com a tècnic i vicepresident del club que havia ajudat a crear i que, gràcies a un acord amb el Girona FC, disposava d'un espai a Vista Alegre, al costat de l'estadi, per fer-hi la seva pista. Tot perquè els aiguats de 1940 havien deixat impracticable la pista de ball de la Devesa, on havia començat tot el 1935.

El Girona CH va ser campió de Catalunya de Primera la temporada 1940-41, i finalista de la Copa Pinoti. Un partit contra el Cerdanyola havia servit el gener de 1941 per inaugurar la pista de Vista Alegre, la primera d'Espanya destinada en exclusiva per a la pràctica de l'hoquei. En aquella Girona de la postguerra, el futbol i l'hoquei eren les dues grans (i úniques) activitats socials.

En aquells anys ja destacava August Serra, més endavant capità de la selecció espanyola que, amb Juan Antonio Samaranch d'entrenador, va proclamar-se campiona del món els anys 1951, 1954 i 1955. També el golejador Ramon Bassó, que va alçar el títol mundial el 1951 en la seva cinquena participació. Ros, Campistol, Montaña (que va ser posteriorment un dels fundadors del Reus), els germans Colls i els Serra, van ser d'altres peces notables. De seguida es van convertir en ambaixadors de l'hoqueii.

José María Sastre, per exemple, va ser reclutat pel Barça a finals dels quaranta amb l'objectiu que els portés a l'elit. Abans, el servei militar, l'havia dut a La Corunya, on va formar el Deportivo, amb el suport del club de futbol, i també va dur l'hoquei a Oviedo i Torrelavega. «És una evidència: des de Girona es va estendre l'hoquei a Catalunya i a tot Espanya», reflexiona Antoni Quintana. També van ser profetes a l'estranger. August Serra, amb 18 temporades en actiu, totes al Girona excepte un pas de dos anys pel Barça (49-50 i 5o/51), era mundialment conegut: el reclamaven a l'Argentina, l'Uruguai i fins i tot el Japó perquè els descobrís l'esport sobre rodes.