El viatge de tornada a casa després de cada partit acaba convertint-se sempre en un exercici de reflexió del que ha passat durant els noranta minuts i el perquè del resultat, sobretot depenent del resultat. Així que ben entrada la nit i deixant enrere la ciutat d'Alcoi no es pot dir que l'expedició del Llagostera tingui la moral pels núvols, si no més aviat el contrari, i més després d'una derrota com la d'ahir. Les preguntes, deixen pas als dubtes i aquests a la inseguretat, potser per això el primer que Oriol Alsina va dir als seus jugadors al vestidor és que havien de sortir d'El Collao amb el cap ben alt. Després cap d'ells ho va fer. Normal, si tenim en compte que els gironins mereixen molt més que res. És del tot lògica per tan la frustració d'un equip que continua sense saber que és guanyar fora de casa, ni tan sols marcar i que amb només cinc punts a la classificació viu una situació per a la qual ningú estava preparat. Només queda el convenciment que la final la feina dóna els seus fruits. Mentrestant cal entendre, o almenys intentar-ho, saber què li passa a la UE Llagostera-Costa Brava fora de casa. Per què suma vint-i-quatre jornades consecutives de lliga sense guanyar lluny del Nou Municipal de Palamós. Per què en camp contrari l'equip concedeix tot el que no permet quan juga a casa. Per què des de principi de temporada ha encaixat tots els gols, els cinc fins ara a domicili al primer quart d'hora o en els últims minuts de partit. És manca de concentració, contundència, adaptació? Tot en conjunt? És evident que és un fet preocupant que va més enllà de la sort, encara que en aquest cas sembla que també els ha girat l'esquena. La millora de l'equip les últimes dues setmanes no és suficient, i consumides sis jornades la lliga ja no és tan llarga. El Llagostera necessita sortir ràpid d'aquesta dinàmica, reaccionar, i de vegades això requereix solucions "dràstiques". A aquestes altures jugar bé és el de menys, només val guanyar.
