Tres minuts i mig després de començar el partit, l'Uni havia fallat els seus vuit tirs. Dos triples Jordana, dos més Spanou, dos tirs de dos punts de la grega i dos més d'Ify Ibekwe. Preocupació? Gens. Un bàsquet de la base visitant Ana Suárez posava el 2-9 en el marcador passat l'equador del primer quart. Mals presagis? Cap. Un cop es desperta, es posa a jugar, defensa una mica i treu a passejar el seu talent hi ha pocs equips, molt pocs, de Lliga Femenina 1 que pugui plantar cara a l'Spar Citylift Girona. I el Ferrol no és un d'aquests equips. Deu minuts més tard d'aquell anecdòtic 2-9, el més d'un miler i mig d'espectadors que hi havia a Fontajau es van aixecar de les seves cadires per aplaudir un contracop de fantasia de les gironines executat per Ainoha López i Haley Peters i acabat per Artemis Spanou amb un 2+1. Llavors l'equip entrenat per Èric Surís ja dominava en el marcador per 40-23 i el tècnic havia vist com l'enorme diferència entre les dues plantilles, sobretot física i de profunditat de la rotació, convertia en estèril els esforços de la jove María Pérez per jugar de cara a les pivots gironines o de Suárez per atacar la defensa de Jordana. Al descans, ni tan sols un triple des de més enllà de mitja pista de la finlandesa Kesanen podia amagar que el partit estava sentenciat de dalt a baix (49-28). Entre aquells vint-i-un punts de diferència i els vint-i-cinc del final (87-62) no va passar gairebé res més que la possibilitat que Èric Surís, calculadora en mà, va poder repartir els minuts i que algunes de les peces de l'equip més necessitades d'entrar en dinàmica (Peters i Leo Rodríguez) o de provar d'agafar confiança (Alminaite) varen tenir temps per intentar-ho.

De fet, el somni gallec de donar la sorpresa a Fontajau es va començar a acabar ben poc després del 2-9 dels primers quatre minuts perquè, sense que Èric Surís tingués necessitat de demanar cap temps mort, les jugadores de l'Uni van saber llegir bé la situació. Sabien que, més tard o més d'hora, els tirs ja els acabarien entrant i que la seva única missió, i preocupació, havia de ser tenir una bona mentalitat defensiva i mantenir viu, molt viu, el ritme de partit sabent que la resistència del Ferrol, amb només vuit jugadores (sis realment que poguessin jugar), acabaria esmicolant-se. Amb Rosó Buch en pista, primer canvi de Surís després del 2-9, el ritme sempre està assegurat, tant jugant d'escorta com de base, i ella mateixa va anotar el primer triple de la sèrie de tres seguits (Buch, Ibekwe i Spanou) que capgiraria per primer cop un marcador que ja no donaria cap més ensurt a les gironines (13-9).

La gran diferència entres les plantilles de l'Uni i el Ferrol quedava molt al descobert en veure que Lino López no tenia cap solució a la banqueta, més enllà dels triples de Kesanen; i que, en canvi, Èric Surís té per triar i remenar. De la banqueta ja havia sortit Rosó Buch i d'allà també van aparèixer Haley Peters, una nord-americana que acabarà enamorant el públic de Fontajau en pocs dies, i Leonor Rodríguez, que ahir va jugar el seu millor partit amb la samarreta de l'Spar Citylift Girona.

Un parell de triples de Jordana i Ify Ibekwe només de començar la segona meitat van posar la màxima diferència, 29 punts (57-28), i faltant encara més de divuit minuts per acabar el partit tot va anar ja costa avall per a un Uni a qui ja no se li feia incòmode defensar un equip amb cinc obertes i on la més alta, la jove María Pérez, sovint començava els atacs encarant la cistella de cara des de davant.

Amb Surís racionalitzant els minuts, especialment de Noemí Jordana (ahir només 21), intentant anar creixent com a equip i assumint que, tard o d'hora, vindran partits més complicats que els d'ahir, l'Uni va acabar el partit gaudint del joc de Haley Peters (màxima anotadora amb 22 punts) i amb les joves Marina Serra i Janina Pairó en pista.