Les bones sensacions que va escampant l'Spar Citylift Girona en aquest inici de temporada es van fer més grans ahir a Càceres on, sense la lesionada Ify Ibekwe, l'equip d'Èric Surís va fer un nou pas endavant com a col·lectiu per emportar-se la seva tercera victòria consecutiva. Les extremenyes van anar sempre a remolc d'un Uni que, amb una gran sortida liderada per la veterana Noemí Jordana, va exhibir-se en atac en el primer quart, anotant 25 punts, i ja no va tornar a deixar el timó del partit. Els intents de reacció del Càceres a la segona meitat van ser ben controlats per les gironines que, amb la nord-americana Haley Peters assumint el rol anotador, mai va patir per emportar-se una victòria que el manté al capdavant de la classificació de Lliga Femenina 1.

Sense Ibekwe, que va viatjar a Càceres però no va jugar per les molèsties al genoll que arrossega des del partit contra el Ferrol a Fontajau, Peters va fer un pas endavant. La nord-americana va ser la màxima anotadora del partit, amb 22 punts, però l'altra gran notícia del partit per a les gironines va ser la notable actuació de Kristina Alminaite que, davant un rival amb interios grans, va donar la cara amb 11 punts i 11 rebots.

Contra un equip retornat aquesta temporada a la màxima categoria, crescut per haver-se estrenat amb dues victòries consecutives, l'Spar Citylift Girona havia de marcar un perfil fort d'entrada. I la realitat és que ho va fer. Un triple de Jordana posava el 2-13 en el marcador quan, tot just, s'havien jugat poc més de dos minuts de partit. L'Al-Qázeres havia entès de cop que l'Uni és una altra història. L'equip de Jacinto Carbajal ho va provar, acostant-se més d'un cop i, fins i tot obligant Surís a demanar un temps per insistir en la importància de les normes defensives (contra un equip en què la nord-americana Alston acaparava molts tirs), però una nova estrebada gironina va posar nou punts de diferència al final del primer quart (15-24). Una renda que l'Uni sabria administrar molt bé davant un Al-Qázerez en què la pivot Julie Forster, clau en l'ascens extremeny del curs passat, va començar a comprendre que anotar a Lliga Femenina 1 és més complicat que a LF-2. Amb rendes de més de deu punts, l'Uni va controlar els intents de reacció locals, amb una rotació molt més limitada que les gironines, i l'encert de Peters a la segona meitat va ser un obstacle massa gran per a les locals on només les tres americanes (Alston, Foster i la nacionalitzada Rosanio) anotaven.