Haley Peters somriu, i es posa una mica vermella, quan se li recorda que en els seus quatre anys a la prestigiosa Universitat de Duke va destacar molt a la pista, però també a les aules graduant-se en Ciències Polítiques incloent una tesi sobre els efectes de les intervencions humanitàries dels països occidentals en conflictes armats entre tercers.
Prototipus de la filla que desitja la família americana clàssica -gran esportista, bona estudiant, amb caràcter competitiu...- Peters cuina a foc lent, i estudiant bé cada pas, la seva carrera en el món del bàsquet i, després d'estrenar-se aquest estiu a la WNBA (San Antonio Stars), tenia clar que Girona era el lloc ideal per seguir creixent, de manera que va deixar passar de llarg algunes ofertes d'equips d'Eurolliga.
Un parell de converses amb dues de les seves «millors amigues», Rosó Buch, amb qui va coincidir el curs passat al Conquero i Chelsa Gray, companya seva dos anys a Duke, varen servir per acabar de convèncer Peters que després de Ferrol i Huelva la seva tercera parada en el bàsquet europeu havia de ser a Girona: «Un cop va haver acabat la passada temporada, els meus únics plans eren aconseguir jugar a la WNBA i ho vaig aconseguir, després es tractava de trobar un bon lloc per seguir creixent com a jugadora.
No escullo els equips perquè juguin una competició de més nivell, sinó perquè crec que a mi em poden anar bé i penso que jugar un any més a la Lliga Espanyola i jugar també a l'Eurocup és el més adequat per a mi. Vull lluitar pel títol aquí, intentar tornar a guanyar la Copa i sobretot jugar l'Eurocup, que és molt estimulant».
Haley Peters va arribar a Girona amb la pretemporada esgotant-se, al club encara se sorprenen de com es va aprendre les jugades en el bus que portava l'equip fins a la Seu per jugar la Lliga Catalana poques hores després d'haver aterrat, però la seva adaptació ha estat molt ràpida. Màxima anotadora de l'equip en aquest cinc primers partits de Lliga, 19 punts de mitjana, Peters ha vist reforçat el seu convenciment que el pas per Girona li servirà per millorar.
«A la Universitat vaig jugar sempre de pivot (està entre les millors rebotadores de la història de Duke), però en el meu primer any aquí ja vaig jugar més per fora, en el segon una mica més i ara també ho podré fer», explica Haley Peters, que només veu punts positius a compartir equip amb dues jugadores, Ify Ibekwe i Artemis Spanou, que també es mouen en la seva mateixa posició de 3/4: «És un avantatge segur. L'any passat ho feia al Conquero amb Elonu i va molt bé per ajudar-nos en situacions defensives, canviar posicions en atac... Som jugadores similars, però no iguals».
Tres anys de professional, tres anys a la lliga espanyola, però amb la ment prou oberta per voler conèixer millor altres racons d'Europa Haley Peters és conscient que l'Eurocup, començant pel debut de dimecres a la pista del Keltern, li obre aquesta porta. «Ara jugarem a Alemanya, on no he estat mai, després contra el Castors i jo no he estat mai a Bèlgica», detalla Peters que també s'il·lusiona que l'altre equip del grup europeu de l'Spar Citylift Girona la farà viatjar a les Illes Açores, per jugar contra l'Uniao Sportiva el proper 9 de novembre.
«Jugar contra equips francesos, que ara tenen bon nivell, russos o turcs», serien unes de les altres experiències que farien gràcia a l'aler pivot de Nova Jersey que, en una demostració de tocar de peus a terra poc habitual en l'esport professional, té clar que «l'Eurocup és la competició correcta pel meu nivell, més que no pas l'Eurolliga».
Conquero, diners i bàsquet
Després d'una primera temporada com a professional a Ferrol, de la qual guarda bons rècords tot i que «la ciutat és petita i hi plou molt sovint», Haley Peters va jugar la passada lliga al Conquero, al costat de Rosó Buch, en un any que recorda amb alegria tot i que els impagaments del club amb les jugadores van provocar la sortida de Pina a França i d'Asumerndi a l'Avenida, fet que va desmuntar un equip que, però, va guanyar la Copa i va arribar a les semifinals de la Lliga perdent contra l'Uni enmig de les vagues de les dues altres estrangeres de l'equip (Elonu i Caldwell).
«Vam tenir problemes, però mirat amb perspectiva va ser un gran any per mi. Vam lluitar per la lliga, vam guanyar la Copa, l'equip era un gran grup...», explica Haley Peters, que té clar que «el bàsquet és la meva professió, però més important que això és que jo estimo el bàsquet. M'agrada molt jugar-hi». Per això, i perquè ja coneixia la lliga espanyola, no va dubtar a fitxar per l'Uni i seguir en una competició, l'espanyola, on els clubs no són econòmicament gaire forts. «No escullo els meus destins pels diners o la competició, sinó perquè sigui un equip on em pugui sentir còmode, m'agradi l'estil de vida del lloc i pugui continuar creixent com a jugadora».
Amb encara no un mes vivint a Girona, Haley Peters va coneixent a poc a poc la ciutat i ja ha passat per un bon grapat de restaurants locals. «M'agrada la gastronomia d'aquí», però, per exemple se sorprèn, que, a pocs metres d'on parlem, hagués viscut un personatge tan conegut al seu país com Lance Armstrong.
«Lance Armstrong? De veritat?, no ho sabia. Em pensava que havia viscut a França o en una zona més de muntanya...», explica Haley Peters que, tot i desconèixer l'atractiu que té la ciutat per a molts ciclistes professionals del món anglosaxó, reconeix les bondats de viure aquí per a un americà: «Jo m'estimo el meu país i m'agrada, però és diferent. La vida aquí és més lenta, als Estats Units tot va més ràpid i s'ha d'anar a tot arreu conduint i aquí pots anar caminant».
Amb una sòlida formació en ciències polítiques, Haley Peters no té clar a què es dedicarà quan acabi la seva carrera en el món del bàsquet, «espero que sigui d'aquí a bastant temps», però sí que ha desenvolupat una nova passió: escriure. «M'agrada molt escriure, en els dos últims estius abans d'aquest que he estat a la WNBA vaig tenir temps per treballar-hi», diu Peters que manté un bloc, ara una mica aparcat, on aboca els seus escrits intentant trobar «una mica de connexió entre les polítiques que donen forma al món i la bellesa de l'art i la creativitat».
De moment, però, encara no escriurà sobre la relació entre Espanya i Catalunya, que coneix prou bé perquè «a Ferrol tenia companyes catalanes i al Conquero també» però diu que «el tema de la independència és més complicat per a una americana, allà no tenim llengües diferents... No ho sé gaire bé».
Més estructurada té la seva posició sobre la política nord-americana i explica que, des d'aquí Girona, ja ha fet els passos per poder votar per correu en les eleccions a la presidència del pròxim 8 de novembre. «Si et vull dir a qui votaré? Sí. Votaré Clinton, perquè l'altre...»