Dissabte, en la primera jornada de la potent lliga turca, el Galatasaray, que com l'Uni participarà enguany a l'Eurocup, va superar el Mersin per un contundent 97-62 amb vint punts de la pivot Kristine Vitola, defenestrada per Miguel Ángel Ortega a Salamanca fa poques setmanes. Una exhibició ofensiva que tractant-se només de la primera jornada de lliga, encara no és comparable amb els números que ha fet l'Spar Citylift Girona en el seu inici de campionat. Sis victòries en sis partits i una mitjana exacta de 80 punts per partit, que és la més alta de LF-1 i dels equips capdavanters de les principals lligues europees que, a diferència de la turca, ja han jugat més jornades. Ni el Dinamo de Kursk de Lucas Mondelo, invicte a Rússia, ni els altres grans equips russos (Ekaterinburg i Orenburg); ni els capdavanters de les lligues franceses (Landes), Itàlia (Schio), Polònia (Wisla) o Hongria (PEAC) arriben als 80 punts de mitjana d'un Uni que, com a recompensa al seu joc atrevit, veu com cada setmana hi ha més gent al pavelló de Fontajau. "Les bones entrades al pavelló són per una combinació de circumstàncies; començant per la bona feina feta des del club amb els abonats, per l'encert en la confecció d'una plantilla amb més gent autòctona i amb altres, que sense ser catalanes com l'Ify (Ibekwe) o l'Artemis (Spanou), també estan molt implicades en aquest projecte i també per aquest bàsquet alegre que intentem fer", reflexiona el tècnic de l'Spar Citylift Girona, Èric Surís, que s'ha estrenat com a entrenador professional gaudint d'un ambient a Fontajau poc habitual més enllà dels grans partits concrets en la part final de les temporades.

Més de 1.500 espectadors en el dia de l'estrena contra el Ferrol i arribant als 2.000, potser més els dos dies, davant l'Araski i el Zamora, són entrades pocs habituals a Fontajau i a qualsevol pista de bàsquet femení. A Espanya i també en la majoria de pistes d'Eurolliga i que per al director esportiu Pere Puig, moltes temporades picant pedra al club, són el resultat "de la feina de formigueta de molts anys de molta gent de l'Uni i de l'esport femení". "Coincidint amb el bon joc de l'equip ens arriba un reconeixement que ens deixa molt satisfets", explica Puig, que va ser un dels responsables de l'aposta pel debutant Èric Surís i per tenir una plantilla més llarga que la temporada passada.

El canvi de model de bàsquet, amb un Miguel Ángel Ortega molt capficat en la pressió, a un Surís més atrevit per deixar anar el talent de les ja conegudes Ibekwe o Spanou i les noves Buch, Peters o Leo Rodríguez ha provocat que, sense deixar de mirar els resultats, l'equip estigui engrescant el públic de Fontajau amb moments de gran bàsquet, com el primer quart de diumenge contra el Zamora (26-11) o el segon període davant l'Araski.

"Vam dir des del primer dia que la nostra intenció era fer un bàsquet fresc i atrevit que fos dinàmic en atac i que pogués agradar a la gent de Fontajau", recorda el mateix Surís que, però, té clar el nivell d'encert en atac no pot provocar moments de relaxació, o d'excés de confiança, com va passar en moments del darrer partit contra el Zamora a Fontajau a partir del segon quart i després que un triple de Rosó Buch posés un espectacular 39-21 en el marcador, quan encara no s'havien jugat 14 minuts de partit. "La defensa ha d'anar primer. No pot ser perquè estiguem anotant molt deixem de complir les normes al darrere. És a través de la defensa que podem córrer i anotar en atac, i no pas al revés", argumenta Surís.

Arribant als 80 punts per partit a través de la defensa o pel talent de la plantilla, la realitat és que l'Uni ho ha aconseguit després de les sis primeres jornades de lliga. I, de moment, a Europa això no ho fa ningú a les principals lligues, amb l'excepció del Sopron hongarès que, tot i haver perdut dos dels seus tres partits, anota 87,4 punts de mitjana i participarà a l'Eurolliga. Tant el líder invicte a Hongria (PECS) com l'altre representant de la lliga a la màxima competició europea, Uni Gior, estan per sota dels 80 punts de mitjana. El mateix passa a la lliga espanyola, el segon equip màxim anotador és el Perfumerías Avenida, que no arriba als 70 punts per partit; i en competicions de prestigi com la francesa, la russa o la italiana.

A França, després de quatre jornades, el Landes de Cèline Dumerc, Cierra Bravard i la bescanonina Queralt Casas lidera la competició, amb quatre victòries i anotant 72 punts per partit. El Landes ha fet una gran aposta econòmica per convertir-se en el nou referent del bàsquet francès, per davant dels dos equips d'Eurolliga, Bourges i Villeneuve, que ja han perdut un partit anotant 64 i 76 punts per partit respectivament.

A Itàlia, un clàssic com el Familia Schio, entrenat per Miguel Méndez i amb la veterana base catalana Núria Martínez, encara no ha perdut cap partit fent 78 punts de mitjana; mentre que a Rússia el Dinamo de Kursk de Lucas Mondelo va líder després de cinc jornades fent 77 punts per partit i l'Ekaterinburg tampoc ha perdut encara i n'anota dos menys, 75.