Noemí Jordana, Leo Rodríguez i Artemis Spanou són les tres úniques jugadores de l'actual plantilla de l'Uni que saben el que és jugar una competició europea. Per a la resta, cos tècnic inclòs, el partit de l'Eurocup d'aquest vespre (20.30) contra el Keltern, a Ludwisburg, a uns 12 quilòmetres de Stuttgart, serà la seva estrena europea en un debut que «il·lusiona» a una plantilla on jugadores com Rosó Buch, Haley Peters o Leo Rodríguez no han amagat des d'un primer moment que «jugar dues competicions» havia estat un gran incentiu per aterrar a Girona aquest estiu.

«Estic entusiasmada per l'Eurocup. Ara jugarem a Alemanya, on no he estat mai, després contra el Castors i jo no he estat mai a Bèlgica... És un nou pas per seguir creixent com a jugadora», se sincerava Peters mentre que, abans de marxar ahir cap a Stuttgart, l'entrenador Èric Surís reconeixia que «fa dies que s'espera aquest partit al vestidor, per a moltes de les jugadores serà el primer cop que juguin a Europa, i tots volem gaudir tant com puguem de l'experiència».

A més del Keltern alemany, l'Uni tindrà com a rivals el Castors Braine belga i l'Uniao Sportiva de les Illes Açores com a rivals a la primera fase. El debut a Fontajau serà dijous vinent, 3 de novembre, contra l'equip de Bèlgica.

Una experiència nova per a gairebé tota la plantilla, però, coneguda per al club, que, amb Jordana i Spanou a l'equip, l'any passat van estrenar-se a Europa per la porta gran, jugant l'Eurolliga, i amb partits memorables a Fontajau com la visita de l'Ekaterinburg -amb un gran duel anotador entre Chelsea Gray i Diana Taurasi resolt in extremis a favor de les russes després que Jordana fallés un triple que hauria forçat la pròrroga- o la victòria davant el Praga de Marta Xargay.

En la seva primera experiència europea, i amb Miguel Ángel Ortega a la banqueta, la temporada passada l'Uni va guanyar quatre partits a l'Eurolliga, tots a Fontajau (Wisla, Castors, Praga i Agü Spor), i no va poder passar de la primera fase.

Ara, baixant un esgraó i canviant l'Eurolliga per l'Eurocup, l'Uni es trobarà amb una competició complicada i, sobretot, molt llarga per als equips que aspirin a lluitar fins a les últimes rondes. L'alt nivell econòmic de lligues com la turca o la russa obre la porta perquè equips d'Eurocup hagin fet plantilles amb jugadores de nivell Eurolliga. I, per exemple, el Yakin Dogu turc té Angel Robinson (Girona, Avenida, Orenburg) a més de la sueca Eldebrink o la veterana pivot nord-americana Quantra Hollingsworth, que va ser campiona de l'Eurolliga amb el Fenerbahce de Roberto Íñiguez.

Però, segurament, la plantilla més espectacular és la de les també turques de l'Agü, que compta amb tres jugadores que acaben de guanyar la WNBA amb Los Angeles: l'ex-Uni Chelsea Gray, la històrica pivot belga Anne Wauters i la sèrbia Jelena Dubljevic. Hi ha un parell d'equips turcs més (Galatasaray i Samsun, aquest amb Mima Coulbaly, Elina Babkina i Shay Murphy), tres russos i quatre francesos encapçalats pel Landes, convertit ara en el nou referent econòmic de la seva lliga per davant dels dos equips d'Eurolliga, amb un fitxatge d'impacte a França (Celine Dumerc) a més de la bescanonina Queralt Casas, i l'expivot de l'Uni Cierra Bravard.

Arribar a les eliminatòries

Amb trenta-dos equips repartits en vuit grups de quatre només els dos millors de cadascun d'ells passaran a les rondes següents, totes amb el format d'eliminatòries directes anada i tornada (comptant la diferència de punts), fins a la final amb l'agreujant que després dels quarts de final de l'Eurocopa s'afegeixen a la lluita els quatre equips descartats de l'Eurolliga obligant a repetir aquests quarts de final.

No hi ha Final Four ni final a partit únic en una seu concreta i es manté l'anada i tornada fins a determinar el campió. Són molts partits, però des del club de Fontajau no s'amaga «la il·lusió per passar la primera ronda i viure aquest sistema d'eliminatòries amb l'al·licient d'haver de mantenir una renda de l'anada, remuntar...». Un sistema de competició comparable al que es va viure en l'època del Casademont Girona en les històriques semifinals de la Copa Korac contra el Llemotges de fa setze anys.