A la part final de la dècada dels noranta, Andreu Plaza combinava la seva passió, el futbol sala, amb una botiga de telefonia a Girona, i va aconseguir col·locar la ciutat en el mapa d'aquest esport amb un ascens a Primera A, la que avui seria la segona divisió estatal.

Un equip que, però, amb pocs suports «en una ciutat on a tots els esports sempre els hi ha costat aguantar gaires anys, encara que ara sembla que el futbol va bé», assoliria la nova categoria jugant a Blanes, en una experiència que va acabar obrint la porta de les banquetes d'elit a Plaza.

El tècnic gironí es va fer un nom a Benicarló, Guadalajara i Santa Coloma abans que, fa sis anys, el Barça truqués a la seva porta per oferir-li un projecte absolutament diferent: entrenar el filial i encarregar-se de la coordinació de la base de la secció.

I en això ha estat Plaza les últimes cinc temporades - «treballant amb els joves, traient jugadors que han acabat arribant a molts equips de Divisió d'Honor, preocupant-me de la seva formació, de si estudiaven... i, últimament, de l'expansió que el club vol fer als Estats Units» - fins que, aquest estiu, i després que el primer equip es passés dos anys en blanc, el club li va proposar rellevar l'històric Marc Carmona, que després de dotze anys no continuaria a la banqueta del Palau Blaugrana.

«És clar que vaig dir que sí. Abans ni em passava pel cap la idea del primer equip, estava molt còmode treballant a la base, portava tres estius anant als estius als Estats Units per preparar el desembarcament a través de la nova oficina dels Estats Units... Però quan em proposen assumir el primer equip és clar que vaig dir que sí de seguida, entrenar el Barça és un repte que voldria qualsevol entrenador.

Esportivament no hi ha res més gran». I així és com als seus 58 anys, el gironí Andreu Plaza assumia el repte de dirigir el primer equip del Barça sis temporades més tard d'haver deixat una banqueta de la màxima categoria, Santa Coloma, seduït per l'estabilitat que li oferia entrar en la càlida estructura del club blaugrana.

Del treball a mitjà i llarg termini de la base a la immediatesa d'un primer equip que vol victòries i títols. «La pressió és molt gran i aquí tot es magnifica, a l'altra cara de l'escut del Barça hi ha escrit guanyar, guanyar i guanyar. Per a una secció del Barça acabar en segon lloc és fracassar», explica Andreu Plaza, que és molt conscient que, tot i haver firmat un contracte per dues temporades, el seu càrrec sempre anirà lligat a l'obtenció de bons resultats.

«Sense els dos últims anys en blanc de la secció no estaríem aquí parlant avui», diu Plaza, que ja li va quedar clar el concepte de pressió mediàtica a la primera jornada de Lliga.

«Perdem a la pista del Peníscola en un partit que podríem haver guanyat perfectament i el titular l'endemà era que ens havíem clavat la gran clatellada; quan no es pensa que hem incorporat molts jugadors nous, que no hem fet pretemporada perquè fins a set jugadors estaven disputant el Mundial, la lesió de Sergio Lozano...», desgrana Plaza qui recorda que «fins ara hem jugat onze partits, tots contra equips de Primera Divisió excepte el de Copa a Castelldefels i només n'hem perdut un».

Pressió, obligació de guanyar títols i la necessitat de no fallar mai, o gairebé mai, són factors amb els quals ha de conviure un tècnic del Barça. En qualsevol esport, però més si seus a la banqueta del primer equip de futbol sala - una de les quatre úniques seccions professionals del club al costat del bàsquet, handbol i hoquei patins -que abans dels dos últims anys en blanc havia tocat el cel amb Lligues o els títols de campió d'Europa del 2012 i el 2014. I, tot això, amb els tècnics transitant sempre per l'estreta barana de guanyar títols i jugar, si pot ser, amb gent de la casa que tingui ADN Barça.

Títols i gent de la casa

«L'època de Pep Guardiola ha estat molt beneficiosa per al club, perquè, no ens enganyem el Barça se sustenta pel futbol i quan ells guanyen títols tot va bé, però Guardiola va guanyar una Champions, crec que la de Roma, acabant amb onze jugadors del planter i això és un missatge molt potent per a tots els entrenadors del club», argumenta Andreu Plaza que, des d'un primer moment, va tenir clar el missatge del club que s'apostava per ell perquè ho havia «fet bé en el filial i el club volia incrementar la política de tenir al primer equip gent feta aquí», però recordant sempre que «tu ets el Barça, si vols fitxar el jugador que ens diguis del Brasil o de Rússia ho pots fer, però assumint que aquesta mateixa possibilitat de fitxar el que vulguis t'obliga a guanyar. A no fallar».

I Plaza no ha defugit l'aposta per gent d'aquí, ha tornat Marc Tolrà, s'ha fitxat gent com Joselito i Roger amb qui el tècnic gironí ja havia treballat per completar una plantilla que també havia incorporat gent de molt nom com el brasiler nacionalitzat rus Romulo.

«Hem portat Joselito i Roger, perquè pensàvem que enlloc del món hi hauria gent per fitxar que ens pogués millorar el seu nivell», explica Andreu Plaza satisfet, i també exigit, d'entrenar una plantilla amb «gent que quan els mires penses "aquest ha guanyat dos campionats del món" i són molt bons i on la gestió del grup és tant, o més important, que la part tàctica, que el gironí té molt ben estructurada amb un cos tècnic de deu membres de gent molt preparada amb un segon entrenador que havia dirigit el Dinamo de Moscou o un preparador físic que havia estat tècnic a la màxima divisió d'Hongria.

Una gran professionalització del cos tècnic que no estalvia Andreu Plaza haver d'assumir les decisions finals. «Per posar un exemple tinc els dos porters de la selecció espanyola i només en juga un;?tu has de decidir cada setmana qui ho fa i això no és una ONG on si tu has jugat dos partits el tercer el juga un altre...», explica Plaza, que també exposa el tema de les convocatòries: «A la plantilla som catoze, ara per mala sort tretze (lesió de Lozano), i això vol dir que cada setmana un queda fora. I potser que sigui diferent, però també que a un li toqui set setmanes seguides».

Els dos últims anys en blanc amb Marc Carmona a la banqueta han deixat el Barça fora de la competició europea aquesta temporada i, amb més temps per encarar bé la Lliga i la Copa, Plaza té clar que un títol li donaria marge per fer créixer el seu projecte. Un títol que, però, al gironí té molt clar quin li agradaria que fos: «La lliga. Hem d'intentar guanyar la lliga, perquè és el títol que et dóna accés a la Copa d'Europa, que és una competició que el Barça ha de jugar».