Veient el resultat del partit d'ahir a la Nova Creu Alta (0-3), podria pensar-se que la UE Llagostera-Costa Brava va gaudir d'un partit plàcid i que va dominar al seu rival amb molta claredat. Res més lluny de la realitat. La victòria dels gironins davant del CE Sabadell és d'aquelles que es couen a foc lent i es materialitzen a base de treball, especialment en defensa. L'eficàcia de cara a porteria va fer la resta. La imatge dels gironins sobre el terreny de joc també va posar de manifest que el marge de millora d'aquesta plantilla encara és molt gran, i més si es té en compte que Oriol Alsina ha de recuperar jugadors que estaven cridats a ser importants. Una reaparició que serà progressiva, però cada cop més imminent. Mentrestant la resta assumeixen el repte de complir amb les expectatives que s'havien fixat inicialment al voltant d'un equip que no pot refusar l'etiqueta de favorit en la lluita per la promoció d'ascens. En una categoria com la Segona B no n'hi ha prou només amb qualitat individual, i l'entrega d'homes com Masó, Valentín, Rubén Martínez o Robert Simón són un complement perfecte per a un equip que sembla estar preparant-se per arribar al tram final de temporada en les condicions òptimes per rendir al seu màxim nivell. Segurament s'esperava veure al Llagostera a la zona alta de la classificació des de la primera jornada, i després d'un irregular inici com el que han protagonitzat, sobretot fora de casa, és comprensible que sorgissin dubtes sobre l'èxit del projecte, però arribats al primer terç de la competició, i estant a només tres punts del grup capdavanter la pressió es traspassa als que defensen ara les places de privilegi. Tornant al partit d'ahir, el triomf s'explica en la idea clara de què calia fer per guanyar. Ser pràctics, directes i efectius. Es gols van ser flaixos gairebé imprevisibles que a poc a poc van anar minvant la confiança d'un rival que a estones va transmetre la sensació d'estar xocant contra una paret. El pròxim a intentar tirar-la a terra serà el filial del Llevant. Que ningú es pensi que pel fet de ser el penúltim, diumenge serà un pim, pam, pum.
