El passat 13 de gener l'Uni rebia el Castors Braine en un moment complicat que difuminava les bones sensacions que es vivien a Fontajau cada cop que hi havia partit d'Eurolliga. L'equip encara acusava el sotrac de la marxa de Gray i Miguel Ángel Ortega no veia la manera de reviscolar un equip que, tres dies abans, havia perdut a casa contra el Cadí en una derrota que posava el tècnic a un pas de la destitució. Hores després de la desfeta la decisió era clara: calia canviar d'entrenador. L'endemà el club va començar a estudiar opcions, en aquell moment Xavi Fernández encara no veia clar agafar ell l'equip, però el poc marge de temps va provocar que Ortega encara ocupés la banqueta dimecres contra un Castors Braine que semblava predestinat emportar-se una victòria més o menys fàcil de Fontajau. Aquell dia, però, Noemí Jordana va veure la cistella immensa (7 triples) i la lluita de Givens, Knezevic i Coulibaly van fer la resta. L'Uni aconseguia la seva segona victòria a l'Eurolliga, mesos després de la primera, i Ortega guanyava un crèdit que va acabar consolidant el diumenge següent a la pista del Campus Promete. Un crèdit, però, que no seria etern i s'acabaria un grapat de setmanes més tard, quan el tècnic de l'Hospitalet va ser cessat.
